El mateix dia en què el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fallava per unanimitat que la llibertat d'expressió emparava la crema de fotos del Rei en el cas d'Enric Stern i Jaume Roura, com a "expressió simbòlica de la crítica política", i obligava Espanya a indemnitzar-los 11 anys després de la condemna, el Partit Popular, PSOE, PSC i Ciudadanos tombaven al Congrés la despenalització de les injúries a la Corona. La proposta d'ERC per reformar el Codi Penal sols obtenia els vots favorables del PDeCAT, Unidos Podemos, En Comú, En Marea, PNB i EH Bildu.
"La crítica política és legítima, no és odi, és llibertat d'expressió, no un atac als Reis" citava en al·lusió a la sentència, el ponent de la iniciativa, Gabriel Rufián. Això venia perquè els condemnats per l'Audiència Nacional van recórrer al Tribunal Constitucional, que no els va donar la raó, i va emparar l'acusació que els dos manifestants havien comès delictes d'incitació a l'odi. Per aquest motiu, Rufián instava el PSOE a sortir del "bloc del 155" i allunyar "Espanya, d'Ankara". "Esperem el millor PSOE, aquell digne de tantes tardes de glòria en aquest Congrés" reblava.
Els socialistes no han recollit el guant, sinó que el portaveu José Andrés Torres ha acusat ERC de "voler convalidar una forma de violència". "No fereixen les paraules? No marginen? Volen que tots puguin ultratjar el cap de l'Estat", afirmava. La mateixa portaveu Margarita Robles avisava ja al migdia que els republicans no se centraven "en l'àmbit de la llibertat d'expressió, sinó en el més institucional", i recordava que el TEDH "dona resposta a un recurs específic", el d'Stern i Roura, i que eren els tribunals els qui havien de decidir si s'estenia a altres casos.
Igualment dur s'ha mostrat el portaveu de Ciudadanos José Manuel Villegas, qui ha acusat ERC de "legislar en benefici propi" perquè "cremar banderes espanyoles o constitucions és allò que fan vostès i les seves joventuts" ha denunciat. "Odien profundament tot allò espanyol, si poguessin, esborrarien tot allò espanyol i donen suport a què es cremin constitucions a la televisió pública catalana. És odi a Espanya i menyspreu als valors constitucionals", ha afirmat Villegas.
Des del Partit Popular, la diputada Sílvia Valmaña ha insistit que la proposta d'ERC "menysprea la naturalesa d'aquests delictes, i ometen que són delictes contra la Constitució, com a símbol d'unitat i permanença de l'Estat". Valmaña ha assegurat que penalitzar les injúries a la Corona era una forma de "protegir l'honor" i evitar els "danys" de difusió del greuge cap a la institució de Cap d'Estat, no a la persona en sí mateixa. "És un delicte pluriofensiu, no és el Rei el titular" ha tancat.
Per la banda d'En Comú Podem, Unidos Podemos, Marcelo Expósito ha incidit que la llibertat d'expressió havia d'estar per sobre perquè era una garantia "d'aquells qui pensen de forma més crítica sobre les institucions". "Per defensar el caràcter de representació [de l'Estat] no podem aniquilar allò que dona sentit, que són les llibertats" ha insistit.
En una línia similar s'ha pronunciat el PNB, quan el portaveu Mikel Legarda ha dit "més important protegir la llibertat d'expressió, que la dignitat de l'Estat o les seves comunitats autònomes". Legarda ha reconegut que defensaven la despenalització d'injúries, tant en el cas de la Corona, com dels representants catalans i bascos. "El mateix vam dir quan es van cremar retrats d'Ibarretxe o Carod Rovira" ha recordat sobre les dues vegades 2008 i 2016, en què el Congrés va tombar una proposta anàloga.
Al torn del PDeCAT, Feliu Guillaumes, ha recordat breument que "la crema d'un retrat no es pot assimilar a l'odi, ni tan sols per la via penal" i ha instat a "superar" el debat per "no fer el ridícul i acceptar la realitat", ha denunciat.