Totes les formacions del Congrés menys el Partit Popular conclouen que hi va haver "ús partidista" i "persecució d'adversaris polítics" per part del Ministeri de l'Interior durant l'etapa del ministre Jorge Fernández Díaz, tot i que PP, PSOE, Ciutadans i el PNB han votat en contra que la mesa de la comissió en remeti a la Fiscalia les conclusions. Era la proposta que havien fet Podemos, ERC i el PDeCAT, però que no ha prosperat. Per aquest motiu, els republicans, demòcrates i la formació morada diuen que volen presentaran una querella davant del ministeri fiscal.
Els socialistes han justificat que el motiu de la comissió era depurar "responsabilitats polítiques" i no legals, argument que també han avalat Miguel Gutiérrez de Cs i el PNB. "No creiem que hi hagi suficients indicis per a responsabilitats penals", ha explicat el portaveu dels nacionalistes bascos i president de l'òrgan, Mikel Legarda, a la sortida de la reunió que s'ha celebrat aquest dijous al Parlament espanyol, on s'ha votat l'informe que resum els quatre mesos que ha durat la comissió que estudiava el funcionament dels cossos policials sota el mandat de Fernández Díaz.
El redactat, però, conclou que hi va haver "utilització partidista amb fins polítics, dels efectius, mitjans i recursos del Ministeri d'Interior i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb abús de poder que infringeix les regles essencials de la democràcia i de l'estat de dret", segons ha tingut accés El Nacional. En segon terme, s'estableix que va existir una "estructura policial que obstaculitzava la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el PP", i participava de la "persecució d'adversaris polítics", del PSOE, els nacionalistes catalans (ERC, PDeCAT) i de Podemos.
El PP ha votat en contra del text, manifestament molest i titllant "d'invenció" l'acció de l'oposició a l'hora d'afirmar que hi havia una "policia patriòtica". Cs s'ha abstingut perquè creu que la negligència respon als dirigents de l'Interior i no al paper institucional de la policia. Aquest no ha quedat qüestionat al redactat final, com a mostra de respecte pels subordinats d'Ignació Cosidó, qui era el director general de la Policia Nacional. Finalment, els comissionats denuncien que l'executiu central s'ha negat a facilitar informació que es requeria per a l'estudi de la comissió.
La qüestió és que el text final no comprèn el terme "Operació Catalunya", ja que és un concepte periodístic, però es fa referència al cas de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. L'inspector Ángel Fuentes Gago va reconèixer que el seu superior, Eugenio Pino, l'havia enviat a Suïssa per "verificar" si havia existit un compte bancari que presumptament Trias tenia a Ginebra, però finalment es va demostrar que era fals. "Això és un GAL que no matava, però difamava adversaris polítics", ha denunciat el diputat d'ERC, Gabriel Rufián, a la sortida de la reunió.
Allò que no s'inclou en el text final és la conversa entre Fernández Díaz i l'excap d'Antifrau, Daniel de Alfonso. Aquest episodi està inclòs, però, dins del vot particular del PDeCAT i d'ERC, que han adjuntat al redactat total.
Ara bé, els republicans, així com Podemos i els demòcrates, diuen que volen presentar querella a la Fiscalia perquè observi si hi ha indicis de delicte en el text aprovat aquest dijous. La formació morada es veu especialment afectada per l'informe PISA (Pablo Iglesias Sociedad Anònima) que difamava presumptament el dirigent.
El PSOE s'ha desmarcat votant en contra –malgrat que el seu diputat Antonio Trevín va ser un dels que va patir la "persecució" d'Interior– tot i que en un inici l'arribada de Pedro Sánchez va permetre que es cités als caps policials (Cosidó, Pino, Gago) per a comparèixer al Congrés. Ara bé, els diputats socialistes diuen que es van negar a votar a favor que ho fessin José Manuel Villarejo i Enrique García Castaño perquè amb els altres tres "va ser suficient".
El nou PSOE també s'ha vist contra les cordes en el moment de decidir si es retiraven les condecoracions al director adjunt d'Operacions (Pino). Diuen que han votat en contra perquè només es volien depurar "responsabilitats polítiques" amb la comissió i era un assumpte que competia a la jerarquia policial decidir si li treien aquestes medalles honorífiques.