El Partit Popular, PSOE i Ciutadans han votat aquest dijous en contra de la proposició no de llei d'ERC que instava l'executiu de Mariano Rajoy a derogar la llei de Seguretat Nacional, a la comissió Mixta de Seguretat al Congrés. Aquesta legislació ha estat interpretada des que es va impulsar l'any 2015 com una forma encoberta del Govern espanyol per prendre el control dels Mossos d'Esquadra. El front constitucionalista ha imposat els seus 27 vots en contra, davant els 3 a favor d'ERC, PDeCAT i el PNB, i l'abstenció de Podemos (5), ara que la Generalitat avança decidida cap al referèndum.

L'encarregat de presentar la proposta ha estat el senador republicà Bernat Picornell. Ha explicat el punt de l'articulat de la llei del qual es desprèn que l'Estat pot fer seva la policia autonòmica, després de denunciar-la com a "difusa" perquè obre la porta a gran varietat de casos per a la defensa d'Espanya". "Una situació d'interès és aquella que per la gravetat dels seus efectes requereix la coordinació reforçada de les autoritats competents (...) sota la direcció del Govern [espanyol], en el marc del Sistema de Seguretat Nacional", ha citat de l'article 23. A parer de Picornell, això permetria a la Moncloa actuar sense consulta prèvia o deliberació del poder legislatiu –el Congrés– via Reial Decret. 

"Parlant clar: es guarden un as a la màniga per agafar el control dels Mossos d'Esquadra el dia que més els plagui", ha denunciat el senador, en una referència velada al dia de la celebració del referèndum. "Com moltes coses en aquest Estat, s'ha fet amb nocturnitat, sense previ avís. Hi insisteixo: amb Espanya i la seva bandera per davant de tot", ha afegit més tard sobre altres accions dutes a terme per PP i PSOE en el passat, com ara la reforma de la llei del Tribunal Constitucional. "És la utilització de la Policia com a braç polític", s'ha queixat el republicà.

Finalment, Picornell ha recordat que la llei centralitzava determinades competències de les comunitats i per això la Generalitat la va impugnar al Tribunal Constitucional –que va donar la raó al govern espanyol–.

El PNB també en fa la mateixa lectura. El diputat Mikel Legarda ha assenyalat que la llei estaria creant per la porta del darrere una mena "d'Estat de crisi no constitucionalitzat". "La situació d'interès que esmenta aquesta llei és diferent que la situació d'Estat d'alarma, excepció o setge", ha dit sobre els tres escenaris que sí que estan recollits a la Constitució i que s'entenen com a moments límit en democràcia.

El diputat del PNB ha afegit també que la llei era "d'adscripció", és a dir, que no va orientada a la coordinació entre la policia de l'Estat i l'autonòmica, sinó que el Govern central prendria el control de la segona.

En el torn del Cs, el diputat Miguel Rodríguez ha contraatacat evidenciant l'acord amb aquesta llei, després que el Parlament català reformés el reglament de la cambra per aprovar lleis en 24 hores –la mateixa via amb què es va fer la darrera reforma de la Constitució espanyola–. "Pretenen colar una llei per fer un cop d’Estat dins la seva comunitat autònoma. Sense que pugui ser votada, amagada. Com s’han atrevit a plantejar aquesta proposició no de llei? Vostès segueixin amb el cop d’Estat. Per això hi ha l’Estat espanyol: per defensar els seus interessos", ha conclòs.

El torn d'Unidos Podemos ha estat molt més breu, i el diputat Rafael Mayoral ha trigat deu segons a dir que s'abstindrien, sense aportar cap argument al respecte.

Més extens ha estat el grup socialista, que ha reivindicat una llei que, "si no existís, s'hauria de crear per raonabilitat i responsabilitat", ha dit el diputat del PSOE, que ha intentat desviar el focus d'atenció de Picornell –que al·ludia al procés sobiranista–, i ha llegit el motiu de creació que diu al text. "La llei està destinada a protegir drets i llibertats de tots els espanyols i espanyoles, a garantir la defensa d'Espanya, principis i valors constitucionals, així com a contribuir a la seguretat internacional en el compliment dels compromisos assumits", ha reivindicat.  

El senador, però, s'ha tornat que la protecció en cas de circumstància internacional –vegi's gihadisme, altres atacs terroristes o necessitats de Defensa– ja tenien les seves pròpies lleis. 

El Partit Popular tampoc ha volgut entrar a discutir els arguments d'ERC, sinó que s'ha limitat a afirmar que la legislació tenia un objectiu compartit de totes les administracions públiques. "Aquesta llei neix com a el fruit del consens, després que el 2013 s’aprovés l’estratègia nacional de Seguretat, amb la quantitat d’esforços que vam sumar", ha afirmat el diputat popular en la comissió que presidia l'exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo.