Estira-i-arronsa mediàtic entre el PP i el PSOE a l’hora d’analitzar l’informe de la Comissió de Venècia sobre la llei d’amnistia. Amb lectures diametralment oposades i interpretacions antagòniques, populars i socialistes no coincideixen ni a l’hora de llegir i interpretar un informe jurídic d’un òrgan internacional. Un exemple: després que l’organisme consultiu del Consell d’Europa aprovés el dictamen definitiu, fonts del PP han argumentat que la Comissió de Venècia ha donat una “garrotada” al govern espanyol, “ha evidenciat les mentides del PSOE”, “ha tret els colors” a Pedro Sánchez i “ha refrendat” el que han “denunciat tot aquest temps”. El ministre Félix Bolaños ha replicat hores després davant dels mitjans que aquest posicionament “passarà la història” per “la quantitat de tergiversacions i de falsedats” que els populars “han intentat abocar”. I minuts més tard, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, s’ha reafirmat a parlar del “repàs històric” i la “humiliació sense precedents” que la Comissió de Venècia ha donat al govern espanyol: “Els ha fet sortir els colors”, ha rubricat. Partit de ping-pong entre Gènova i la Moncloa a l’espera que el dilluns es faci públic el document íntegre del dictamen i es puguin resoldre alguns dels interrogants i de les discrepàncies.
Félix Bolaños agraeix al Senat que sol·licités l’informe
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha tornat a “agrair” al PP i al Senat que sol·licités un informe a la Comissió de Venècia que “avala de manera rotunda” la llei d’amnistia per “buscar la reconciliació a Catalunya”. Bolaños ha afirmat que el dictamen diu que l’amnistia “no afecta el principi d’igualtat entre espanyols” i “no afecta la separació de poders perquè els jutges tenen l’última paraula” i la presenta com una llei que “serà útil, servirà per obrir una nova etapa a Catalunya i és una eina constitucional”. Tot i això, la nota de premsa distribuïda per l’organisme reconeix explícitament que no s’ha pronunciat “sobre la seva constitucionalitat, que correspon al Tribunal Constitucional”.
Respecte a la majoria qualificada que demana la Comissió de Venècia, ha reconegut que, “efectivament, tant de bo el consens fos més gran per provar aquesta llei” i ha animat el PP que “faci cas a la recomanació de la Comissió de Venècia, reconegui les bondats de l’amnistia, comprengui la utilitat d'aquesta llei i se sumi al consens”. També ha subratllat la feina “exhaustiva i rigorosa” de la Comissió de Venècia que ha donat lloc a “altres matisos i recomanacions”. Per part seva, des de la Moncloa presumeixen que la Comissió de Venècia “avala” l’amnistia i “tomba les mentides” del PP. Subratllen la seva valoració sobre “la legitimitat política de l’amnistia com a instrument per a la reconciliació”, posen en relleu que “tots els països analitzats poden aprovar amnisties, també els que no tenen previsió constitucional” i destaquen que “la proposició de llei no afecta el principi d’igualtat ni a la separació de poders”.
El president del Senat “reafirma l’encert” d’haver recorregut a la Comissió de Venècia
El president del Senat, Pedro Rollán, ha relatat que s’han introduït al dictamen les cinc esmenes que va aportar la Cambra Alta a l’esborrany i ha expressat que les conclusions del dictamen el “reconforten” i “reafirmen l’encert” d’haver sol·licitat l’informe. Ha apuntat que la Comissió denuncia que “no hi ha cap causa justificada per ampliar l’abast temporal de l’amnistia” (fruit de l’acord de la setmana passada entre el PSOE, Junts i ERC avançava la data fins a l’1 de novembre del 2011 per incloure-hi algunes causes del Tribunal de Comptes) i indica que el legislador “no ha proporcionat cap explicació” per fixar aquestes dates. Així mateix, ha asseverat que la Comissió afegeix que “hauria estat necessària una àmplia majoria qualificada, no només al si del Congrés, sinó també al Senat”. “No sembla de rebut que, com també adverteix la mateixa Comissió, una llei d’amnistia, que ha de fer-se de manera genèrica, es pogués interpretar al llarg de la seva tramitació que s’ha pogut identificar uns determinats beneficiats”, ha afegit.
Dissonàncies en la separació de poders i el terrorisme
Les principals discrepàncies afecten la separació de poders i el terrorisme. Des de la Moncloa, afirmen que l’informe “destaca el respecte de la independència judicial, fins i tot en el cas de les mesures cautelars” i dona “paràmetres d’interpretació als jutges”, cosa que “serà útil i reforçarà la seguretat jurídica de cara a la seva aplicació”. Pel PP, la “realitat” és que l’informe apunta que “depassa els límits del dret europeu” i “vulnera la separació de poders i la independència del Poder Judicial”. La Comissió de Venècia, en la seva nota de premsa, explica que, per ser coherents amb el principi de separació de poders, “la decisió sobre els beneficis individuals de l’amnistia” l’ha de prendre “un jutge d’acord amb els criteris continguts en la llei d’amnistia”.
Sobre terrorisme, la Moncloa esgrimeix que l’informe “reconeix que, com es fa ara, han de quedar exclosos els delictes de terrorisme que causin violacions greus de drets humans” i “ressalta la connexió de les exclusions de l’amnistia amb les violacions de drets humans”. En canvi, per Pedro Rollán, el dictamen denuncia que l’amnistia “permet que alguns delictes de terrorisme tipificats com a tals per les directives europees ara puguin ser amnistiats”. En aquest cas, la Comissió de Venècia apunta que les amnisties “només són compatibles amb les normes internacionals” si exclouen del seu àmbit d’aplicació les “greus violacions dels drets humans”.
Reformar o no la Constitució, aquesta és la qüestió
La darrera enganxada entre el PP i el PSOE ateny una hipotètica reforma constitucional. Per Félix Bolaños, l’informe “tomba una de les principals mentides” del PP, que afirma que cal una reforma constitucional per a la llei d’amnistia: “Europa diu que no cal una reforma constitucional i que serveix una llei orgànica per aprovar la llei d’amnistia”, ha sostingut. Fonts de la Moncloa s’expressen també en aquesta línia.
Lluny d’aquests postulats, des del PP, Pedro Rollán continua esgrimint que la Comissió els dona la raó perquè “hauria calgut avançar en una reforma constitucional perquè no existís discrepància o tensió”. Fonts de Gènova interpreten que “l’amnistia requereix una reforma constitucional” donat que la Comissió ha alertat de “la necessitat d’acordar l’aprovació d’una norma d’aquestes característiques a través d’una majoria qualificada i en cap cas quedar-se a la majoria requerida simplement per una llei orgànica”. La nota de premsa que ha difós aquest divendres la Comissió de Venècia no fa cap referència explícita a una reforma constitucional.