"Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació o integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals presentaran l'atenció que requereixin i els empararan especialment pel gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans". Aquest és l'article 49 de la Constitució espanyola que el govern de Pedro Sánchez vol reformar per tal que en desaparegui el terme disminuïts, molt comú l'any 1978, quan es va redactar el text, però que al segle XXI s'ha quedat desfasat i resulta ofensiu. La paraula en qüestió se substituiria pel concepte "persones amb discapacitat", molt més actual, tot i que alguns sectors també el posen en dubte i opten per conceptes com "diversitat funcional". El primer cop que el govern espanyol ho va plantejar va ser el maig del 2021, quan el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de reforma de l'article, que fa referència a la protecció i promoció dels drets de les persones amb discapacitat a Espanya. Ara, més d'un any i mig més tard, el PP ha fet una passa endavant i ha acceptat reunir-se amb el govern espanyol, en un moment en què les relacions no són gaire fluides, per reformar d'una vegada per totes el text i eliminar definitivament aquest terme. 

Segons informa Efe, aquesta reunió tindrà lloc la setmana que ve, després que el ministre de Presidència es posés en contacte amb els populars aquest dilluns per tal d'accelerar una reforma que consideren molt necessària. El mes de juny, Alberto Núñez Feijóo es va reunir amb el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), amb qui es va comprometre a impulsar aquesta reforma. En una piulada després de la trobada, el líder del PP defensava el següent: "Cap persona és 'disminuïda'; hem d'eliminar tan aviat com sigui possible aquest terme de la Constitució i treballar seriosament per una integració real de les persones amb discapacitat, començant per facilitar la seva incorporació al mercat laboral". Amb tot, aquesta reunió entre el seu partit i el govern espanyol no ha arribat fins mig any més tard. 

El PP va bloquejar la reforma amb esmenes a la totalitat 

Aquest compromís que manifestava llavors Feijóo xoca amb el fet que tant el PP com Vox van presentar esmenes a la totalitat del projecte de llei per reformar la Constitució, que va començar el setembre del 2021. Aquestes no van prosperar però el text va quedar bloquejat. Llavors, la portaveu parlamentaria, Cuca Gamarra, va justificar el seu rebuig per les aliances del govern espanyol amb partits com ERC o EH Bildu. Segons ells, "l'obertura en canal" de la Constitució suposa "un risc que no s'ha mirat prou", per la dependència de l'Executiu de partits independentistes, una situació que avui en dia, consideren que encara es manté. 

Amb tot, el PP ara reclama que el canvi de termes tingui un informe favorable del Consell d'Estat i garanties perquè la modificació és limiti a aquest terme, "sense que cap força política utilitzi la discapacitat per a intentar una reforma d'altres preceptes constitucionals que ni respon al interès general ni estigui justificada en aquests moments". Segons el PP, existeix aquest risc en les esmenes que s'han presentat per partits com el PNB, que ha aprofitat l'ocasió per estendre aquesta reforma a altres àmbits, totalment allunyats de la defensa de les persones amb discapacitat, com ara el dret a decidir al País Basc.