Mariano Rajoy estava assegut a l'escó del Congrés –aguantant-se la cara amb la mà– quan de sobte va aixecar la vista, sorprès, exhibint tot seguit la primera mirada de paternalisme cap a Pablo Iglesias. Era la investidura de l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podemos pronunciava a crits des de la tribuna les paraules "calç viva", que els socialistes no han perdonat mai. Quasi admirat per la forma com Iglesias colpejava el rival del Partit Popular, aquest fet va suposar el principi d'una relació amb deixos paternofilials. Dos gestos posteriors ho han confirmat. El primer, durant la investidura fallida de Rajoy, quan aquest va dir a Iglesias que –potser– tenia més experiència que ell en gestió pública. El podemita només assentia. I després, en la investidura bona de Rajoy, quan el president va fer-li saber que havia "millorat" amb els SMS –com el de "Luis, sé fuerte"–. Iglesias va riure llavors, vermell com un nen. I ara que el líder de Podemos s'inicia de veritat al Congrés, la Moncloa li fa "classes d'oposició".
L'elaboració de lleis
Segons ha pogut saber El Nacional, personalitats de la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts s'han ofert en aquest inici de legislatura com a guia dels nous diputats. La seva tasca voluntària, i merament esporàdica, s'estén al Senat, on les fonts comenten que s'ofereixen per ajudar els portaveus a resoldre els dubtes que tinguin, tot i que les fonts denuncien que "no és la seva feina". Tanmateix, l'objectiu del Govern espanyol és que el Congrés funcioni i no es repeteixin situacions com la de dimecres passat.
La notícia va saltar perquè Iglesias va decidir no fer una pregunta des de l'escó al president del Govern central durant la sessió de control. Això, malgrat Podemos fa més de nou mesos que denuncia que Rajoy no se sotmet al Parlament. Per contra, la formació lila va assignar al seu cap de llista una interpel·lació sobre pobresa energètica. És un altre tipus de pregunta, que es fa des de la tribuna i la respon el ministre de la branca corresponent. El partit defensa que va ser una estratègia per tenir més atenció de les "càmeres". Fonts consultades entre diversos grups, però, creuen que es van "despistar" i que Iglesias creia que, en realitat, li respondria Rajoy.
Però aquesta setmana també es va oferir un consell a Podemos a càrrec del PP, segons ha sabut El Nacional. Podemos va presentar aquest dimarts una proposició de llei que obligaria a la Moncloa a apujar el salari mínim, tot i que de moment només té el vistiplau per a la seva tramitació posterior. Rajoy la podria haver vetat si anava amb data del 2017 perquè l'executiu té capacitat de veto en aquelles lleis que suposin una modificació del pressupost. És el mateix que la Moncloa pretenia fer amb la LOMCE. La qüestió és que, segons fonts de la Secretaria d'Estat, se'ls va avisar del possible veto perquè se'n pensessin la redacció. Finalment, la llei va amb data del 2018 en el seu primer objectiu d'increment salarial.
Les "classes d'oposició", però ja van ser-hi també a la Moncloa quan el Govern espanyol estava en funcions, quan la mateixa vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va llançar ara fa un parell de mesos una advertència als "nouvinguts" sobre les preguntes registrades per al Govern. Santamaría va fer broma en un Consell de Ministres que algunes demanaven per la posició de l'Estat en afers d'altres països. La número dos de Rajoy va recordar primer que estaven en interinitat política, i segon, que allò era el Govern d'Espanya.
L'estratègia de Rajoy
El gest del Govern de Rajoy suposa un contrasentit després que Iglesias els hagi titllat diversos cops de "la casta" i hagi insinuat que tothom pot estar treballant en les institucions sense gairebé experiència. Així i tot, comença a forjar-se un clima d'opinió al Congrés espanyol que el PP troba més convenient que Podemos no se senti atacat i permetre-li certs gestos d'oposició per evitar protestes públiques.
D'altra banda, el PP acostuma a presentar deixos de garants d'un sistema que "senten que és seu" –com Podemos ha criticat en diverses ocasions–. "Entre tots ens hem d'ajudar i fer que això funcioni", deien fonts de l'executiu central en aquest diari, mentre relataven els episodis viscuts aquesta setmana.
Una altra lectura és la possibilitat de proporcionar coneixements a la formació lila ara que els socialistes es troben immersos en una crisi, i així Podemos podria esdevenir en breu una força política amb més pes. Això tindria un segon efecte, ja que debilitaria el PSOE.
El PSOE recupera el lloc
Però en un moment en què Iglesias s'erigeix com a oposició "real", perquè el PSOE es va abstenir en la investidura de Rajoy, la inexperiència de Podemos és utilitzada per Ferraz per recuperar l'espai. Per exemple, l'endemà que el gallec fos investit, els socialistes van avançar-se i van registrar un seguit de peticions de compareixença per als ministres del Govern espanyol. El PSOE es va penjar la medalla públicament d'oposició "real", i va denunciant que la formació lila no es movia feia dies.
Un altre episodi prové de quan Podemos va aconseguir amb el suport de la cambra l'admisió a tràmit de la llei 25 d'emergència social. Aleshores, la portaveu del PSOE, Isabel Rodríguez, va carregar contra ells: "Vostès no són tertulians de televisió, aquí es tracta de legislar i aquesta iniciativa deixa molt a desitjar. La llei té molt errors de forma i de fons", va dir Rodríguez. Al seu torn, el líder d'ERC, Joan Tardà, va votar-hi a favor, però va considerar que la proposta un "nyap", perquè envaïa competències de les comunitats autònomes.
La llei no va tirar endavant perquè es van convocar noves eleccions, però els socialistes van trobar la forma de no deixar-se guanyar avantatge per Podemos: en aquell mateix debat, Rodríguez va convidar la formació lila a corregir la llei plegats, en el tràmit d'esmenes.
C's agafa avantatge
A Ciutadans la situació els ha permès assolir certs privilegis i reivindicar-se com a oposició "útil" en la batalla que mantenen amb Podemos dins l'eix nova política. Un dels exemples és quan la formació d'Iglesias es va quedar fora del repartiment de la mesa del Congrés i de la Diputació permanent durant la legislatura fallida. En aquella ocasió, els podemites van sospitar d’una entesa de la "gran coalició" entre el PP, el PSOE i C’s. Al seu torn, C's va denunciar que ells sí que havien negociat –això els va permetre aconsegouir diversos llocs en aquests òrgans, tot i tenir menys representació parlamentària que Podemos.
La diagnosi en el problema que fan fonts de la formació taronja és la "descoordinació" i una presumpta manca d'hores invertides en la tasca, i desconeixement. "Hi ha molts portaveus i de vegades has de prendre decisions ràpid. Potser per això sempre van tard", diuen uns. "Els de la direcció del grup vénen poc per aquí. A més, potser els seus assessors en saben molt, d'estratègia i de comunicació política, no ho sé, però aquí es tracta de fer lleis i activitat parlamentària. Nosaltres també som nous però hi dediquem més esforços", denuncien altres fonts de C's.
Podemos, cap al sistema
La inexperiència de Podemos s'entrellaça amb els seus objectius de futur. Fonts del PDECat que han participat en negociacions amb ells asseguren que és cert que a la seva feina encara hi falta "un punt de rigor", però que no dubten que es pot guanyar amb el temps. Així i tot, les fonts assenyalen que la rellevància de fons és si estan disposats a negociar i no caure en maximalismes, sinó a fer cessions en el seu programa electoral per aconseguir millores polítiques. És a dir, a actuar com a força del sistema.
Precisament, aquest és un dels debats que viu Podemos actualment i que el seu portaveu, Íñigo Errejón, ha assenyalat en diverses ocasions: només exhibint la seva utilitat davant els ciutadans poden, potser, ser l'oposició real que volen ser al PP. I és un dels altres consells que Rajoy va dir a Iglesias durant el debat d'investidura: "Si abans la gent protestava perquè no se sentien representats, i ara protesten quan vostè està a les institucions, això vol dir que ja no els representa vostè tampoc, que no fan la seva tasca d'oposició bé?" va etzibar-li al seu aspirant a opositor.