El Partit Popular no fa costat a Vox en el seu afany per il·legalitzar Junts i Esquerra Republicana com a partits polítics. Els populars han rebutjat votar a favor d’una moció dels ultres —que s'han quedat sols— que instava el govern espanyol a sol·licitar la il·legalització de les dues formacions independentistes i els han acusat de buscar un “protagonisme forçat”. Sense els vots del PP, que ostenta majoria absoluta a la cambra alta, la moció de Vox queda rebutjada aquest dimarts.
La senadora del PP María Yolanda Ibarrola ha defensat que l’extrema dreta sabia que els populars no donarien suport al text, ha avisat que ni la moció tirarà endavant al ple ni prosperaria una eventual il·legalització al Tribunal Suprem i ha recalcat que “la dissolució d’un partit polític és una de les mesures més greus que es poden adoptar en democràcia”, al marge d'assenyalar que el “pluralisme polític és un valor superior del nostre ordenament”. A més, el PP ha recriminat a Vox que no existeix “ni una sola sentència ferma que avali l’acció que es pretén”, en referència a les acusacions de terrorisme per part de l’Audiència Nacional contra Marta Rovira o Carles Puigdemont, entre d’altres.
“Porten aquest debat a la cambra a la recerca d'un protagonisme forçat, un altaveu que els faci semblar els més grans defensors d’Espanya, principalment davant el PP. Es confonen. Amb la seva actuació, al final a qui acaben beneficiant és a Pedro Sánchez i als seus socis”, ha afirmat la senadora popular, que ha afegit que el seu partit, des del Senat, farà “tot el que càpiga en dret per frenar la deriva tirànica del govern”. Ara bé, han apuntat que no es frena un Executiu “a cop de nota de premsa, de tuit, o proposant l’impossible”. Al torn de defensa de la moció, la senadora de Vox Paloma Gómez ha demanat el suport al seu text, emparant-se amb la llei de partits, apel·lant a la “sensatesa i el sentit comú” per prohibir uns partits que consideren que “no són rivals, sinó enemics de la nació”. Per als ultres, totes dues formacions han “donat suport al terrorisme” i han intentat “destruir l’ordre constitucional”.
Junts i ERC: “Indigna” i una “ofensa”
Al seu torn, Junts ha presentat una moció de supressió total a la iniciativa de Vox, que han qualificat d’”ofensa” als ciutadans, una "apreciació personal més pròpia de la barra d’un bar que no pas del Senat”. Segons ha defensat el senador Josep Lluís Cleries, “Junts mai no ha donat suport a cap acte terrorista” i ha assenyalat que la moció és una “expressió d’odi” contra formacions polítiques “democràtiques, pacífiques i regulars”.
Tot i no presentar cap esmena al text, ERC ha criticat la iniciativa per “indigna”. “No ens derroten a les urnes, i per això volen eliminar-nos del mapa polític”, ha afirmat la portaveu republicana, Sara Bailac. A parer seu, el que busca Abascal és “prohibir” als catalans el fet d'"imaginar un futur millor”. “Continuarem defensant-nos, perquè votar no és cap delicte i ser independentista és un dret”.
El PP gesticula contra la transferència al País Basc del règim econòmic de la Seguretat Social
Durant la sessió d’aquest dimarts, també s'ha debatut una moció presentada pel PP en format de gesticulació contra la transferència al País Basc del règim econòmic de la Seguretat Social. Els populars sostenen que no només ells hi estan en contra, sinó que fins i tot “organitzacions sindicals i empresarials” ho van “criticar durament”. La portaveu dels socialistes al Senat, la catalana Eva Granados, ha titllat de ‘bola’ que es trenqui la caixa única de la Seguretat Social si se n’acaba transferint la gestió a Euskadi.
Després d’haver arribat a un pacte d’investidura amb el PSOE, el PNB va sostenir que el traspàs de la gestió de la Seguretat Social al País Basc està inclòs en els 28 acords pendents a Euskadi. De fet, el pacte indica que aquest traspàs ha d’arribar en un termini de menys de dos anys, es matisava que no es trencaria el caràcter unitari i que la gestió es faria mitjançant convenis. Però el PP assegura que la transferència és una “ruptura de la caixa única de la Seguretat Social”, quelcom contrari a la Constitució.