El Partit Popular ha avalat la candidatura d'Alberto Núñez Feijóo per la presidència del partit. Un total de 36.781 afiliats han fet costat al president de la Xunta com a candidat a presidir el PP, aquests números representen el 99,63% dels vots. Avui s'ha celebrat l'Assemblea de Votació per l'elecció dels compromissaris i del president dels populars. 36.974 militants han participat en tot el territori nacional, en una jornada amb una participació que ha arribat el 88,05%. D'aquesta forma es converteix en el candidat més votat de la història del PP a liderar nacionalment la formació espanyolista. Feijóo no ha acudit a votar, una decisió d'última hora, amb la intenció que la veu cantant de la jornada la portessin els militants populars.

Un cop obtingut l'ampli suport dels afiliats que han votat, el president de la Xunta de Galícia haurà d'esperar el congrés de Sevilla, els dies 1 i 2 d'abril, per poder erigir-se en nou president nacional del PP. Ho farà amb els avals dels compromissaris que assistiran al congrés i que els militants també han escollit avui en llistes obertes. Entre els dirigents que han votat avui hi ha hagut Pablo Casado, que no s'ha pronunciat des de la seva marxa per l'escàndol contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso. La presidenta madrilenya també ha assistit a les urnes a la seu del PP de Chamberí i ha votat per Feijóo a qui va elogiar per haver fet el pas al capdavant. 

Feijóo a Catalunya

La guerra interna entre el president del partit, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va deixar la formació espanyola durament tocada i sumida en una crisi d'una magnitud que feia temps que no es veia. Però Alberto Núñez Feijóo ha arribat per a solucionar-ho tot. El president gallec arriba al Congrés Nacional dels populars, que se celebrarà a Sevilla l'1 i 2 d'abril, refoçat per la militància, que ha donat un cop unànime. Abans, però, realitzarà una gira per tot el país amb l'objectiu de reforçar el seu projecte. Un dels escenaris escollits va ser Barcelona.

El pròxim president del Partit Popular ha trigat a referir-se a Catalunya, però ho ha fet deixant clara la postura de la formació que vol liderar: "Vull visitar un dia la Generalitat i que digui que a Catalunya es pot ser català i espanyol”. En aquesta línia, ha reivindicat la importància dels populars a Catalunya per fer possible aquesta realitat. "Vull un PP gran per servir a una Catalunya gran, que es reivindiqui com una opció davant l'independentisme i el populisme. Que sigui un punt de trobada de tota la societat catalana que pensa lliurement, parla lliurement i vol viure lliurement".

"Vull un PP que convenci a la gent que estimar Espanya i Catalunya no és una contradicció. De fet, són la cara 'a' i 'b' de la mateixa moneda. Es pot i s'ha d'estimar el teu pare i la teva mare", ha afirmat, rebutjant tota mena de distincions i divisions. Encara en referència a Catalunya, ha lamentat que el territori estigui marcat per una manera de fer "tancada en si mateixa" i que viu "d'esquena a Espanya i Europa", però ha avisat que l'independentisme no és etern: "Els últims anys només són una mil·lèsima part en una gran història. Ho canviarem amb el nostre projecte". També ha tingut un moment per referir-se a la immersió lingüística, ara en perill per la sentència del 25% de castellà imposada pel TSJC. "Com li podem dir a un jove que només pot parlar una llengua?". I ha aprofitat per reivindicar el model educatiu gallec, on les classes es fan un 50% en castellà i un 50% en gallec.