La crisi sanitària de la Covid va fer passar desapercebuda una de les majors fites i un dels pocs consensos al Parlament en la darrera legislatura: l'aprovació per part de tots els partits (menys el PP en alguns articles) de la llei 17/20 per modificar la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que ampliava la protecció de drets i l'atenció a les víctimes que estableix la normativa aprovada l'any 2008. En concret, entre altres qüestions, s'incloïen novetats respecte a les persones trans o la definició del "consentiment exprés".

Ara, el PP ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles al Tribunal Constitucional perquè consideren que envaeixen les competències estatals. Segons un escrit avançat per El Confidencial, els populars denuncien que els articles "innoven o directament contravenen" lleis orgàniques vigents i competències exclusives de l'Estat.

Polèmica per les persones trans

L'article 1 de la reforma incorpora que totes aquelles referències a les dones previstes a la normativa "inclouen també a les que són transgènere: nenes, adolescents i dones". Això, pels conservadors "desnaturalitza el concepte sexe" perquè "fer una distinció entre dones transgènere i dones que no ho són és una diferenciació incompatible amb l'ordenament jurídic". En aquest sentit, el PP insisteixen que avui dia "les dues categories sexuals que la Constitució reconeix de forma expressa són l'home (sexe masculí) i la dona (sexe femení)".

Així doncs, el partit considera que d'acord amb les opcions jurídiques actuals suposa "que puguin ser objecte de violència de gènere els que registralment siguin, a tots els efectes jurídics, homes".

Més recursos

D'altra banda, el segon article tracta el consentiment amb la base del  "només sí és sí". Pels populars, que hi hagi una definició pròpia de consentiment sexual també envaeix l'àmbit de lleis orgàniques vigents. "La menció a consentiment, sigui expressa o tàcita, no es configura a través d'una definició específica, sinó que el configura com un concepte jurídic que ha de concretar-se per la jurisprudència en l'aplicació del cas particular", expliquen.

Un altre aspecte destacat és que introdueix les agressions en l'àmbit polític perquè la llei obligui els partits a tenir un pla d'igualtat intern i un protocol per a la prevenció i actuació en casos de violència masclista, i també que s'hagi d'expulsar i suspendre de militància els agressors. En aquest cas, el PP recorda que qualsevol addició que afecti el règim jurídic de les organitzacions polítiques s'ha de fer via llei orgànica i, en cap cas, a través d'una llei autonòmica.

En conclusió, el PP considera que s'aparten "desorbitadament" de l'esfera de competències del Parlament i envaeixen les competències estatals.

Què més diu la nova llei?

A banda dels articles citats, l'ampliació de la llei també incorpora altres formes i definicions de violència masclista que no es van tenir en compte el 2008, com la que es produeix en l'àmbit digital, o el concepte de violència institucional.

S'inclou el terme "diligència deguda", segons el qual els poders públics tenen l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per actuar amb agilitat i eficiència, i assegurar que les persones que actuen en nom dels poders públics ajudin a prevenir la violència masclista, "investigar i castigar" els casos i reparar les víctimes.

D'altra banda, incorpora la "victimització secundària" o "violència de segon ordre", amb les quals es preveu el maltractament addicional exercit als fills de les víctimes, familiars o professionals que hi intervenen, o la reclamació del consentiment sexual des de la llibertat i que sigui "vigent durant tota la pràctica sexual".

Imatge principal: Alejandro Fernández, portaveu del PP al Congrés / ACN