Ha estat una trampa del PSOE, Sumar i Bildu? El PP ha estat realment enganyat? Són les preguntes que circulen des de dilluns pels passadissos del Congrés, el Senat i la Moncloa, des que el partit d’Alberto Núñez Feijóo ha denunciat el ‘gol’ que li ha colat el govern espanyol: el Congrés dels Diputats va votar per unanimitat el 18 de setembre a favor d’una llei que, gràcies a unes esmenes de Sumar, rebaixa les penes de presó a una quarantena d’exmembres d’ETA. El relat dels populars és que han badat votant-hi a favor —així ho reconeixen— i que no van adonar-se dels efectes d’aquesta reforma. El grup parlamentari va arribar a signar en una acta que havia “estudiat amb total atenció la citada iniciativa, així com les seves esmenes”. Per una banda admeten l’error i per l’altra disparen contra Pedro Sánchez.
Mentrestant, els socialistes assenyalen amb el dit els populars per no haver-se llegit atentament el text. Però, de la mateixa manera, no argumenten per què, a parer seu, és beneficiosa la reforma de la llei. S’escapoleixen cada cop que surt aquest tema; en públic i en privat. Només un important parlamentari del PSOE es pronuncia sobre el tema amb els micròfons apagats: “Abans les coses es feien per excepcionalitats; ara, sense ETA, cal corregir aquestes excepcionalitats”. Fonts de la branca de Sumar surten a defensar les polèmiques esmenes sense cap vergonya. L’entorn de Yolanda Díaz insisteix que cal complir amb la normativa europea “i amb els drets humans”. Insisteixen en la defensa del concepte del dret llatí 'non bis in idem', que implica que un reu no pot ser condemnat dues vegades per la mateixa cosa. I desconfien de la ‘innocència’ del PP. “Aquí tothom és plenament conscient de què proposa i què vota”, assenyalen les mateixes fonts.
Què implica la reforma de la llei?
A grans trets, la reforma de la llei implica tenir en compte els anys de condemna que els etarres han passat a França, i restar-ho del temps que han de passar en una presó espanyola. En altres paraules, Javier García Gaztelu —Txapote— podrà sortir de la presó el pròxim any i no el 2031; perquè se li ‘perdona’ el temps que va passar engarjolat a França entre el 2001 i el 2007.
Anem a pams. L’any 2008, el Consell Europeu va prendre una decisió marc en què recomanava els estats membre prendre en consideració les condemnes que un reu havia complert en altres països del club continental, i considerar-les pròpies. El govern de Mariano Rajoy va obeir la Unió Europea i va aplicar-ho en la legislació espanyola. Però durant la tramitació del text es va adonar que això podria beneficiar etarres i va afegir una disposició addicional a la norma: “En cap cas es tindran en compte per l’aplicació d’aquesta llei les condemnes dictades per un Tribunal d’un estat membre de la Unió Europea amb anterioritat al 15 d’agost del 2010”.
Ara, el Congrés dels Diputats ha aprovat una reforma d’aquesta llei amb unes esmenes de Sumar que eliminen la disposició addicional del PP de Rajoy. No obstant això, l’any 2018 el TEDH va rebutjar que es produís una violació de l’article 5.1 del Conveni Europeu de Drets Humans; i va avalar fixar condemnes de 30 anys (la màxima condemna que es podia fixar llavors) per etarres que ja havien complert penes a França amb anterioritat.
El relat de la Moncloa
Aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol ha fet trampes. Pilar Alegría ha defensat que el 2014 el govern de Mariano Rajoy va impulsar una norma calcada a la què ara mateix es troba en tramitació a les Corts espanyoles. Sí però no. Perquè els populars van adonar-se més tard de les conseqüències de la llei i llavors van esmenar-la: van assegurar-se que els etarres no se’n podrien beneficiar. I ha fet una segona trampa: ha assegurat que la llei va rebre l’aval del Consell d’Estat. Sí però no. Perquè aquest aval va arribar abans que Sumar inclogués les esmenes que beneficien la quarantena d’exmembres d’ETA.
La reforma de la llei, a la teulada del Senat i del govern espanyol
Per a més inri, el PP s’ha adonat de tot plegat massa tard. Malgrat que la llei es troba ara als calaixos del Senat, els populars ja no són a temps de tombar-la a través d’esmenes o vetos. De manera que la norma està condemnada a imprimir-se en el BOE a partir del 14 d’octubre. El PP sí que sosté, de totes maneres, que el govern espanyol sí que pot posar el fre de mà: insisteix que és potestat de Pedro Sánchez retirar la reforma i frenar la seva aprovació definitiva.
Aquesta tarda de dimarts, el ministre Félix Bolaños i la secretària general del PP, Cuca Gamarra, han mantingut una trucada telefònica. Ambdues parts ho confirmen. Segons expliquen fonts dels populars, se li ha demanat al govern espanyol que retiri immediatament la llei, però no han detectat que l’executiu tingui voluntat de fer-ho. “Cal evitar aquest dany; però Pedro Sánchez és l’únic responsable; té la voluntat d’excarcerar terroristes”, manifesten les mateixes fonts. Paral·lelament, el Ministeri de la Presidència, de Justícia i Relacions amb les Corts es manté en el mateix relat: asseguren que Bolaños li ha preguntat a Gamarra a què es deu el “sobtat canvi d’opinió”. Insisteixen que la reforma cal tirar-la endavant perquè “cal aplicar el dret europeu a Espanya”.