Surrealista. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona ha suspès la declaració com a investigat de l’expresident del Partit Popular (PP) Pablo Casado per haver insultat l’escola catalana perquè no se l’ha localitzat. Casado havia de declarar com a investigat pels delictes d’injúries, calumnies i delicte d’odi dilluns vinent per videoconferència. Per això, el jutjat de Barcelona va enviar un exhort als jutjats de Madrid perquè el localitzessin. La sorpresa és que l’exhort es va enviar a la seu del PP, al carrer Gènova, 13 de Madrid, des d’on han respost que Casado “ja no té despatx en aquesta seu i que desconeixen on li poden facilitar”, segons l’escrit de l’agent judicial. La resposta del magistrat Santiago García ha estat de suspendre la declaració i pregunta a la Generalitat, impulsora de la querella, què vol fer.

Després de derivar-se la querella a jutjat de A Corunya i després al Suprem, el novembre passat, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona finalment va admetre a tràmit investigar l'expresident del Partit Popular Pablo Casado -ja sense aforament, al deixar de ser diputat al Congrés- per les declaracions contra l'escola catalana que va fer el desembre del 2021. La Generalitat va presentar una querella contra Casado per fomentar l’odi contra l’escola catalana, ja que va afirmar en un acte a Galícia que hi havia professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo nens perquè parlen castellà. També va assegurar que se'ls posava pedres a les motxilles.  La resposta del PP, al titular del jutjat d’instrucció 11 de Madrid -que fa de pont amb  el de Barcleona- torna a dilatar aquest procediment.

Campanyes contra el català

Pablo Casado va fer les declaracions en un acte a Galícia enmig de la polèmica política per la decisió judicial que va obligar una classe d'una escola de Canet de Mar a impartir el 25% de les classes en castellà. L’escola catalana va tornar a ser el centre de la confrontació política, i les noves lleis catalanes per superar l’aplicació del 25% de castellà a tots els centres educatius, com va imposar el TSJC, és ara a la teulada del Tribunal Constitucional, que ha de resoldre si són normes anticonstitucionals. Pel TSJC sí, ja que assegura que la nova normativa catalana -aprovada per una majoria parlamentària- no estableix de forma clara que el castellà ha de ser llengua vehicular, com el català.

Després de l’agònica renovació del TC, la magistrada Laura Díez, va ser designada com a ponent en els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular i Ciutadans contra el decret llei creat per deixar enrere les limitacions del 25% de classes en castellà. Díez, al final, s’ha abstingut, perquè va treballar a l’administració catalana.

Davant aquesta plantada popular, la Generalitat ha de comunicar al jutjat que vol fer, i segurament, demanarà cercar el domicili particular de l’exlíder popular perquè comparegui i declari com a investigat.