El PP retalla encara més distàncies amb el PSOE. Això és el que acredita l’enquesta que el CIS ha publicat aquest dimecres. Si bé fa un mes la distància era de dos punts entre socialistes i PP —amb victòria a Ferraz—, en unes hipotètiques eleccions que se celebressin avui el PP perdria per només 1,7 punts. Així i tot, la distància entre Sánchez i Feijóo és més elevada quan es pregunta als enquestats quin dels dos polítics prefereix com a president del govern espanyol. El 22,3% de la ciutadania, segons el CIS, aposta pel socialista, mentre que el 16,4% prefereix el popular.
L’enquesta va tenir lloc entre el 2 i el 12 de gener. És a dir, que l’embolic del Tribunal Constitucional i el PP contra el govern de Pedro Sánchez per la reforma judicial no ha evitat que els populars trepitgin cada cop més els talons als socialistes. D'altra banda, Unidas Podemos se situa com a tercera força política en aquesta enquesta, amb el 14,2% dels suports. Vox seria la quarta força més votada (10%), mentre que Ciutadans s'emportaria només el 2,9% dels vots.
El mes passat el CIS va donar alegries a Génova, que retallava distàncies amb el PSOE i se situava a només dos punts de les aspiracions de Ferraz. Segons el baròmetre del mes de desembre, els socialistes haguessin rebut el 30,6% dels vots en unes hipotètiques eleccions espanyoles, mentre que els populars recaptaven el 28,6% dels suports. Tot i situar-se en segona posició, era una bona notícia pel PP, després de mesos i mesos de mals resultats a les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques. Sense anar més lluny: en el CIS de novembre, la distància entre el PSOE de Pedro Sánchez i el PP d’Alberto Núñez Feijóo era de 5,5 punts.
El que va passar factura al PSOE en l’anterior CIS va ser la reforma del Codi Penal. L’enquesta es va fer just quan hi havia el debat candent sobre la reforma del delicte de malversació. En canvi, quan es va publicar el CIS de novembre, es podia interpretar que la derogació del delicte de sedició amb la conseqüent introducció dels desordres públics agreujats no va castigar en cap cas als socialistes. És més: els ciutadans espanyols estaven descontents amb el PP a causa d’haver trencat les negociacions amb PSOE per renovar el CGPJ.
El baròmetre del CIS que s’ha publicat aquest dimecres és el primer que apareix un cop començat l’any electoral. Els partits tenen ara mateix a l’horitzó una data ben marcada, la del 28-M. Aquest mes de maig se celebraran eleccions autonòmiques i municipals a l’estat espanyol, el que es traduirà en una prova de foc sobre quina és la salut del govern espanyol i si l’estratègia d’Alberto Núñez Feijóo per combatre el PSOE és exitosa o no.
Es tracta, també, d’una enquesta realitzada un cop ja havia esclatat a l’estat espanyol la crisi institucional entre les Corts espanyoles i el Tribunal Constitucional. És a dir, que en el moment d’enquestar els participants d’aquest estudi, ja es tenia coneixement que el TC presidit per Pedro González-Trevijano s’havia plegat a les exigències del PP i havia frenat una reforma del poder judicial.
L’independentisme i el CIS
En l’anterior baròmetre, el que es va publicar al desembre, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya milloraven les seves aspiracions electorals, enduent-se el 2,4% i l’1,4% dels vots en unes hipotètiques eleccions, respectivament. La CUP, en canvi, reduïa els seus suposats suports i es quedava en un 0,6%. Ara, però, ERC recula i se situa al 2,2%, mentre que Junts es manté a l’1,4% i la CUP puja al 0,7%.