A desgrat, a contracor i fins i tot amb una pinça al nas. Així s'han referit diversos diputats del PSOE i Unides Podem al seu vot favorable al candidat de Partit Popular (PP) al Tribunal Constitucional (TC), Enrique Arnaldo. Tant socialistes com comuns han excusat les seves accions en la responsabilitat democràtica i han assenyalat que la responsabilitat és dels populars, els quals van proposar un candidat amb un passat reprovable, però res més lluny de la realitat. El PP no només no es responsabilitza sinó que carrega contra els dos partits al govern espanyol.
El portaveu adjunt del PP al Congrés, Pablo Hispán, ha titllat de "grotesc" que tant el PSOE com Unidas Podemos hagin qüestionat el nomenament d'Enrique Arnaldo per al Tribunal Constitucional i ha demanat que deixin de sotmetre aquesta institució al "pim pam pum" polític, segons recull Europa Press.
"Hi pot haver polèmiques espúries, però tant el Congrés com el Tribunal Constitucional, dues institucions diferents, han reconegut la idoneïtat" d'Arnaldo, que és catedràtic de Dret Constitucional i lletrat de les Corts durant més de 30 anys, ha insistit el diputat.
Complir "amb elegància"
Sense assumir cap responsabilitat i carregant contra els adversaris, aquesta ha continuat sent l'estratègia del PP. Per si això no fos poc, els populars han tingut la confiança de retreure als socialistes i als comuns que no complissin el pacte amb elegància.
"Els pactes cal complir-los amb elegància i lleialtat, i no amb espectacles grotescos com els que han donat alguns diputats del PSOE i Unidas Podemos, que són impresentables", s'ha queixat.
El passat d'Arnaldo
Arnaldo recopila un currículum extremadament extens d'irregularitats en la seva trajectòria. Destaquen especialment com va compaginar la seva feina com a coordinador jurídic de diverses comissions del Congrés amb la feina del seu despatx privat en la que feia d'assessor a diverses administracions liderades pels populars, concretament, al govern balear de Jaume Matas. Es tracta d'una pràctica estrictament prohibida per Estatut del personal de les Corts Generals.
El magistrat va actuar de forma similar quan va infringir la Llei Orgànica d'Universitats durant anys per tal de poder cobrar de dues universitats una pública i l'altra privada. Els fets serien constitutius d'una infracció administrativa de caràcter molt greu, que podria comportar la suspensió de feina i sou públics entre tres i sis anys.
Aquest no és l’únic fet del passat d'Arnaldo que ha fet saltar les alarmes. El nom del magistrat apareix al voltant del cas Palma Arena, el cas Lezo i també està vinculat a la FAES, per la qual ha fet diversos actes.