El Senat continuarà sent una cambra territorial amb un ús marginal del català. Legislatura rere legislatura, els partits independentistes reclamen ampliar els espais en els quals es pot parlar català a la cambra alta i xoquen, permanentment, amb les reticències dels dos grans partits. En aquesta ocasió, ha sigut el PP qui s’ha oposat frontalment a una iniciativa de Junts, tot i que en la passada legislatura el PSOE va fer mans i mànigues per congelar una iniciativa que anava en la mateixa direcció. En aquell moment, els socialistes van prorrogar 59 vegades el tràmit d’esmenes per evitar que entrés a la Comissió de Reglament. La proposta de Junts, que s’ha rebutjat aquest dimecres per 148 vots en contra, 110 a favor i 2 abstencions, era ben senzilla: copiar el model que es va implementar al setembre al Congrés dels Diputats i permetre que els senadors no tinguin cap impediment per fer servir el català, el basc i el gallec arreu. Això inclou totes les intervencions als plens i a les comissions i les publicacions d’iniciatives o escrits. Per la seva banda, Vox volia fer marxa enrere i prohibir l’ús de les llengües cooficials en qualsevol àmbit de l’activitat parlamentària. Avui en dia, es pot fer servir en la primera intervenció del president davant el ple, en els debats de mocions, en les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i en els escrits de senadors, ciutadans i institucions. La proposta de Vox ha rebut 3 vots a favor (els seus) i 257 en contra.

Durant el debat, que ha coincidit amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, ha denunciat que al Senat actualment “s’està imposant una llengua igual que el franquisme”, una expressió que ha rebut la reprimenda del president de la cambra alta, Pedro Rollán, que li ha replicat que “l’etapa negra de la dictadura” s’ha superat. Cleries ha argumentat la necessitat “d’introduir un tractament igualitari i de dignitat cap a totes les llengües” i “deixar enrere el paradigma de les llengües oficials com un element simbòlic” o “un espai per entretenir-nos”. Pel senador juntaire, el fet que el PP no defensi el plurilingüisme és “una prova evident que realment no creuen en la realitat de l’estat espanyol”. “Li diuen territorial, però els territoris no es poden expressar en la seva llengua. Ai caram, la vida”, ha reblat.

En la mateixa línia, des d’Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu ha reivindicat la necessitat que el català, el basc i el gallec siguin “una realitat a tota l’activitat parlamentària” i “no estiguin només en una cantonada més pròpia dels antics cors i danses folklòriques de les sessions del ple”. Reniu ha posat en relleu que el Senat hauria de fer “estendard de la normalització lingüística” i s’hauria de “caracteritzar per l’assumpció plena i sense complexos del plurilingüisme”.

El PP s’oposa a “acontentar qui no vol acontentar-se”

Per part del PP, Alfonso Carlos Serrano ha defensat la seva oposició a la iniciativa argumentant que no estan disposats a “intentar acontentar qui no vol acontentar-se” i s’ha negat a “anteposar les seves demandes als principis d’operabilitat, racionalitat i bon funcionament” del Senat. Serrano ha retret que la reforma del Reglament del Congrés no s’ha fet “per una voluntat o convicció del PSOE, sinó perquè necessitava els 7 vots de Junts” i ha retret a Cleries que volen impulsar la modificació del Reglament per “fer servir les llengües com a murs entre espanyols”.