Una cambra territorial gairebé monolingüe. Així és com continuarà sent el Senat després que el PP hagi tornat a impedir amb la seva majoria absoluta una iniciativa per garantir l’ús del català en tota l’activitat parlamentària. Aquesta vegada ha estat ERC qui ha promogut, juntament amb Bildu, una reforma del Reglament de la cambra alta amb un objectiu clar: garantir la “utilització plena i normalitzada” del català, el basc i el gallec al Senat i permetre que els senadors puguin “intervenir al Ple, a les comissions i a tota l’activitat parlamentària” en “qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma”. És a dir, seguir els passos del Congrés, que ho permet des de fa un any gràcies als acords entre l’independentisme i el PSOE per a l’elecció de Francina Armengol com a presidenta de la cambra baixa. El Senat, on només es pot parlar en català durant els debats de les mocions i a la Comissió General de Comunitats Autònomes, ja va tombar fa set mesos una iniciativa de Junts que perseguia el mateix objectiu. Pel seu costat, Vox proposava prohibir totes les llengües cooficials, cosa que també ha estat descartada.
🔎 Un any del primer cop que els diputats van poder parlar català al Congrés sense censura
La proposta d’ERC i Bildu, que s’ha rebutjat per 108 vots a favor, 149 en contra i una abstenció, perseguia quatre objectius: “Completar la integració” de les llengües oficials a la cambra alta, “aconseguir el normal i ple exercici dels representants públics a la cambra de representació territorial” i “promoure la riquesa derivada de la pluralitat lingüística” i el “dret de la ciutadania a ser atesa a la llengua que elegeixi”. El text presentat per ERC i Bildu modificava setze articles de l’actual Reglament del Senat per preveure l’ús del català, el gallec i el basc a les actes i documents, a la denominació dels grups parlamentaris, a les proposicions de llei, a les preguntes i interpel·lacions al govern espanyol, al Diari de Sessions i al Butlletí Oficial del Senat. A més, fixava que la Mesa hauria d’adoptar "tots els acords que siguin necessaris, incloses les dotacions pressupostàries corresponents” per impulsar la “presència” de totes les llengües cooficials en comunicacions internes i externes, a la pàgina web i les xarxes socials i a la senyalització i cartelleria.
En nom del PP, Alfonso Serrano ha sigut bel·ligerant i ha sostingut que l’independentisme “prefereix no tenir metges a tenir-los que només parlin castellà” i “preferiria” gent que “promocionés la seva llengua” davant de “gent que salvés vides”. “Mentre fora de les nostres fronteres, la gent parla de l’idioma espanyol, aquí parlem del castellà perquè considerem que gallec, basc, català, valencià, bable, aranès... són tan espanyols com els toros, però tampoc ha estat suficient per a vostès”, ha afegit.
Sara Bailac: “El vet al català al Senat respon a la seva fòbia a la diversitat”
La intervenció de Sara Bailac ha començat amb una reprimenda per part del president del Senat per parlar en català. “El més representatiu de la situació que viuen els diferents idiomes oficials de l’Estat aquí al Senat...”, ha començat dient en català. “Senadora Bailac, si és tan amable”, l’ha advertit Pedro Rollán. I la portaveu d’ERC a la cambra alta ha prosseguit la seva intervenció en castellà. Sara Bailac ha reclamat que es respectin els seus drets lingüístics i ha argumentat que l’ús del català, el basc i el gallec “no és només un dret”, sinó que també és “l’expressió” de la seva “realitat nacional i cultural”, cosa que el Senat “continua negant”. “És menysprear una part fonamental de la nostra identitat”, ha lamentat.
“El vet al català al Senat només respon a la seva fòbia a la diversitat i al seu menyspreu a la realitat plurilingüe de l’Estat”, ha etzibat Sara Bailac al PP. I també ha estat molt crítica amb el posicionament del PSOE en els últims anys: “Quan hi va haver majories progressistes en aquesta cambra, el PSOE no va voler avançar en el ple ús de les llengües”, ha recordat. “És un text que ve de lluny, de legislatures anteriors en les quals va xocar amb la falta de voluntat del Partit Socialista”, ha denunciat. I ha subratllat que l’experiència del Congrés amb l’ús del català, el basc i el gallec “ha fet caure totes les pors” i “ha demostrat que els arguments fatalistes no són certs”.
Eduard Pujol: “Un estat que prohibeix alguna de les seves llengües no és un estat plenament democràtic”
Per la seva part, Eduard Pujol ha retret que el PP s’hagi “acostumat a polititzar la llengua” i respongui amb “excuses, debilitat i pànic” a “qualsevol cultura que no sigui l’espanyola”. “Si és per difamar, si us plau, no es posi a Catalunya a la boca”, ha afegit. El portaveu de Junts al Senat ha deixat clar que la seva formació no vol “l’ús folklòric del català, ni aquí ni enlloc”, sinó que reclama “normalitat, sentit comú i respecte, aquí i a Europa”. “Un Estat que prohibeix alguna de les seves llengües no és un Estat plenament democràtic”, ha reblat.
El PSOE va bloquejar la passada legislatura una iniciativa en la mateixa línia: “Podria coartar la immediatesa del debat”
Avui el PSOE ha votat a favor de prendre en consideració la iniciativa d’ERC i Bildu. Ja ho va fer el febrer amb la proposta de Junts. I ho havia fet fa just tres anys, el setembre de 2021, amb una reforma promoguda per Junts la passada legislatura. El Senat, amb el vot del PSOE, obria la porta a ampliar l’ús del català, però els socialistes ho acabarien refredant i bloquejant. I això que fins i tot va ser un acord que va sorgir de la taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat de Pere Aragonès i el govern espanyol el juliol de 2022. Ambdues parts van adoptar un Acord per a la protecció i l’impuls de la llengua catalana amb la voluntat, entre altres, d’ampliar el “dret dels representants dels espanyols a fer la seva tasca en totes les llengües de l’Estat”. Tanmateix, la iniciativa dels juntaires va acabar en un calaix i va morir amb la dissolució de les Corts Generals. Mesos abans, la llavors portaveu del PSOE al Senat, la catalana Eva Granados, havia deixat clar que permetre l’ús del català als plens “podria coartar la immediatesa del debat”. “Quan hi ha una interpel·lació, un debat viu, tenim una llengua que ens uneix i que ens permet aquesta immediatesa que hi ha al parlamentarisme”, va esgrimir en aquell moment. I ara el PSOE ha votat a favor d’estudiar una iniciativa que ho tenia impossible per prosperar.