El Partit Popular dibuixa una estratègia orientada a desgastar el procés sobiranista, a través de la seva vinculació amb el populisme. La idea es basa a pontificar que l'independentisme va créixer per la crisi econòmica i que conforme aquesta se supera, el "suflé ha començat a punxar", sent una pantalla passatgera. L'ofensiva és subtil i pot respondre a la incertesa de la Moncloa sobre quin escenari s'obrirà si la Generalitat es nega a abandonar el "o referèndum, o referèndum", per la Conferència de Presidents Autonòmics, o una negociació a canvi d'inversions i finançament.

"Vargas Llosa deia que nacionalisme i populisme són el pitjor dels totalitarismes" denuncien fonts de la direcció del PP consultades per El Nacional. Aquestes recuperen l'argument en el sentit que l'expresident Artur Mas hauria canalitzat les retallades a través del moviment independentista per tal d'apaivagar les protestes de les "marees grogues, blanques..." dels col·lectius de l'educació, o la sanitat. La qüestió és que Mas sempre va denunciar que l'Estat no va aportar diners els anys de la crisi. Per això, des que les finances espanyoles han millorat, l'executiu central exigeix negociar per aplacar el procés, sense acceptar que la mesura podria no ser ja suficient. 

Damunt la taula hi ha la possibilitat que el relat de l'executiu espanyol s'estengui pels mitjans de comunicació. Denunciava a tuiter el líder d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que s'ha encetat una ofensiva mediàtica per intentar que el diàleg de la Moncloa apaivagui el procés. En un context en què dos referèndums han sacsejat Europa –el de la reforma constitucional a Itàlia i el del Brèxit al Regne Unit– es podria intentar qüestionar els ciutadans sobre que les aspiracions de l'Estat propi no són legítimes, sinó una reivindicació passatgera.

Ho va assenyalar la vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría a la cadena COPE. "Té dades el govern ja sobre si a Catalunya passarà allò que al País Basc?" [recés del suport independentista] demana el periodista Carlos Herrera. "Al CIS s'observen aquestes tendències. No es pot estar contínuament oferint el mateix que es va oferir fa uns anys. No poden aïllar-se i creure que el que passa al món no té res a veure amb un i l'independentisme està caient en molts postulats populistes" contesta Santamaría.

Davant d'aquest escenari, la recepta a aplicar per part de PP és apel·lar al suport del PSOE per superar amb "lleialtat i sentit d'Estat" el conflicte territorial.

Així les coses, la recepta a aplicar amb l'independentisme pot ser la mateixa que amb Podemos: d'esperar-ne el desgast, que la ciutadania no en vegi utilitat i deixi de donar-hi suport. "Funcionen de la mateixa forma" creuen fonts populars, en virtut de la hipòtesi populista. La qüestió és que, com explicava aquest diari, PP i PSOE haurien encetat una gran coalició per la porta del darrere. Això permet al PP estabilitat, i al PSOE, endur-se els mèrits de concessions com ara la pujada del salari mínim, i no Podemos, qui en va instigar la iniciativa al Congrés. 

Davant d'aquest escenari, la idea del PP en endavant serà apel·lar al suport del PSOE per superar amb "lleialtat i sentit d'Estat" el conflicte territorial. Les al·lusions de Santamaría a l'ajuda dels socialistes han estat diverses, tant en sessió de control, com en comissió, i també a la ràdio. La vicepresidenta va arribar a assegurar que era responsabilitat dels dos grans partits la puixança del sobiranisme i la cerca de solució. "Va ser un error que PP i PSOE no arribessin a un acord sobre l'Estatut" va dir, evitant de carregar-ne la culpa a l'immobilisme de Rajoy.

El tractament del procés passa ja per afirmar que Rajoy n'estava "poc preocupat" durant la reunió del comitè de direcció popular d'aquest dilluns. Tanmateix, no existeix pla alternatiu sobre què farà la Moncloa si Puigdemont no s'obre negociar, perquè descarten la bilateralitat, segons fonts del govern espanyol. Aquest ha vist colpejada l'Operació Diàleg amb la convocatòria de la Cimera pel Referèndum el 23 de desembre. I si la pastanaga i el relat populista no funcionen, Santamaría aventura el darrer escenari: hi ha instruments per aturar el referèndum.