El motiu principal pel qual el Partit Popular justifica haver suspès les negociacions per renovar el CGPJ és la reforma del delicte de sedició, tot posant l'independentisme d'excusa. Tanmateix, la cosa no acaba aquí i sembla ser que el PP volia garanties que ERC no entraria al Tribunal Constitucional. Així ho revela El Mundo, que afegeix que la Moncloa es va negar a garantir-ho. Una excusa més per als conservadors que, amb el seu veto, han fet preocupar a Brussel·les i la Comissió Europea s'ha vist obligada a insistir en la urgència de renovar el Poder Judicial. Cal recordar que la renovació del Consell General del Poder Judicial no és l'únic que està pendent, sinó que l'executiu espanyol i el mateix òrgan de govern dels jutges han de renovar també el tribunal garanties: cada institució ha de nomenar dos candidats.
Els populars volien "garanties" per escrit que el govern espanyol no proposaria cap magistrat favorable als interessos dels republicans o, directament, de "tall independentista" al Constitucional. "I això que encara no s'havia pactat", perquè la Moncloa no havia accedit a incloure aquest compromís per escrit. Si bé els noms del CGPJ estaven pactats, "els del TC no". Tanmateix, també és sabut que va ser la presidenta Isabel Díaz Ayuso qui va pressionar Feijóo per trencar el pacte per la renovació del Poder Judicial. "És una barbaritat", va dir, en referència a la reforma del delicte de sedició que s'està treballant amb els republicans.
La versió del govern espanyol
Tot això, és clar, és la versió del PP. Des de l'executiu estatal tenen una visió totalment diferent. Fonts del govern espanyol han subratllat que ERC no anava a tenir un magistrat. De fet, aquesta possibilitat només formava part d'un intent de "tombar" l'acord assolit amb el PP. El que sí que asseguren a la Moncloa és que els republicans havien pressionat Pedro Sánchez perquè el nou panorama judicial no fos "hostil" a la Generalitat i perquè el tribunal de garanties respecti la "voluntat" del Parlament, tot posant èmfasi en el fet que la justícia no freni les polítiques lingüístiques — com ja s'havia fet amb l'Estatut.
Davant tot això, és interessant tenir en compte que els pressupostos de l'Estat van superar dijous el seu primer tràmit en el Congrés dels Diputats. Una majoria del ple, amb ERC i el PDeCAT, va tombar les set esmenes a la totalitat que s'havien registrat (incloses les de Junts i la CUP). Així, Sánchez veia aplanat el camí per als seus tercers comptes i la guerra de l'independentisme es traslladava a les Corts espanyoles. I és que els republicans tenen una negociació en marxa amb el govern espanyol. El front que no queda tancat per al president és, però, la renovació del Poder Judicial.