El full de ruta del PP i Vox al País Valencià per deixar el català a la intempèrie a les aules comença a donar els primers fruits. El nou conseller d’Educació del govern valencià, el popular José Antonio Rovira, ha explicat aquest dijous que eliminarà l’obligatorietat del 25% de valencià com a llengua vehicular per a l’alumnat que hagi demanat no cursar l’assignatura en concret. Per fer-ho, ja ha dit que modificarà la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del Botànic, format pel PSPV, Compromís i Unides Podem.

La llei d’ús i ensenyament, que data de 1983, reconeix l’exempció d’estudiar l’assignatura de valencià als alumnes dels municipis de vuit comarques en les quals el català és testimonial o bé residual: l'Alt Palància (Castelló); Plana d’Utiel, el Racó d’Ademús, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés (València), i Baix Segura (Alacant). A la vegada, per als estudiants d’aquestes comarques castellanoparlants, en virtut de la norma de plurilingüisme, es preveuen quotes d’un 25% de les classes en castellà, el 25% en valencià, d’un 15 a un 25% en anglès i la resta de temps es decideix lliurement per part dels consells escolars, en funció del conext sòciolingüístic de cada territori.

Lluny d’enfortir la presència de la llengua minoritzada, el flamant conseller creu que és una “incongruència” el fet que els alumnes que han optat per no cursar el valencià com a assignatura hagin de fer altres matèries en aquest idioma. “És un forat de la llei de plurilingüisme que s’haurà de solucionar el més ràpid possible”, ha explicat Rovira en l’intercanvi de cartera amb la fins ara titular de la conselleria, Raquel Tamarit, de Compromís. Tot i que alguns sindicats d’ensenyament són partidaris d’eliminar l’exempció recollida, el govern valencià defensa modificar la llei de plurilingüisme per reduir la presència del valencià.

En la mateixa compareixença, Rovira ha explicat que encara no té dissenyada l’alternativa a aquesta llei i ha rebutjat les quotes obligatòries que va establir l’últim conseller d’Educació del PP, Alejandro Font de Mora, que apostava per un 33% d’anglès, castellà i català. La seva idea és un model més flexible en el qual els Consells Escolars, “que són els que millor coneixen la realitat de cada territori”, continuaran tenint capacitat de decisió.

El conseller creu que la decisió no ha de sorprendre ningú, si bé, en el document de mesures pactades, el PP i Vox ja van avançar que apostaven per la “lliure elecció de la llengua d’ensenyament a totes les etapes educatives”. D’aquesta manera, deixaven anar que enderrocarien el model plurilingüe impulsat pel govern anterior, que permetia a l’alumnat el domini del valencià, el castellà i l’anglès. Dit d’una altra manera, la mesura implicarà a la força una reducció del valencià al sistema educatiu perquè, com a llengua minoritzada, no competeix amb les mateixes condicions sociolingüístiques que el castellà, que és la predominant als carrers.