La dreta espanyola s’ha aliat a les Corts Generals per reclamar al govern espanyol que desclassifiqui els documents relacionats amb els atemptats gihadistes de l’11 de març del 2004 amb l’objectiu de “dilucidar la identitat dels autors i els seus còmplices”. Ha sigut en una proposició no de llei impulsada per Vox (que no té caràcter vinculant ni efectes jurídics) que s’ha debatut i aprovat a la Comissió Mixta de Seguretat Nacional. Ambdues formacions tenen majoria absoluta perquè la seva composició és una ponderació dels escons del Congrés i del Senat i la iniciativa ha rebut llum verda per 20 vots a favor, 16 en contra i 1 abstenció. Els atemptats de l’11 M van tenir lloc a l’Estació d’Atocha i van causar 192 morts i més de 1.500 ferits. Inicialment, el govern de José María Aznar va assenyalar directament ETA, però l’atac va ser realment perpetrat per una cèl·lula gihadista. Tres dies més tard, es van celebrar unes eleccions generals en les quals es va acabar imposant José Luis Rodríguez Zapatero.
L’exposició de motius del text, signat per la formació d’extrema dreta, esgrimeix que, vint anys després dels atemptats, “encara es continua sense aclarir l’autoria intel·lectual ni la participació d’actors tercers als atemptats”. En aquest sentit, recorda que la modificació del Codi Penal del 2010 per establir la imprescriptibilitat dels delictes de terrorisme amb resultat de mort no es pot aplicar a l’11 M, per tant, són uns fets que “han prescrit i ja no són perseguibles davant de la Justícia”, cosa que provoca que la “funció esclaridora dels fets aparellada al procés judicial penal” hagi quedat “esgotada”. “La impossibilitat de continuar la investigació judicial limita sobre manera la capacitat dels familiars de les víctimes i de la societat espanyola de conèixer totes les dades i d’aclarir qui van ser els autors i còmplices dels atemptats”, rebla la justificació de Vox. Per cert, el 2004, el govern espanyol del PP, quan estava en funcions, va desclassificar dos documents del CNI.
El PP defensa que “no hi ha reconciliació veritable sense veritat completa”
I com ha justificat el PP el seu vot a favor? En nom dels populars, el senador José Antonio Monago ha esgrimit que, en democràcia, “no hi pot haver zones fosques quan es tracta de crims de tal magnitud”, “no hi ha reconciliació veritable sense veritat completa” i “no hi ha veritat completa si l’Estat no contribueix amb tots els instruments al seu abast per aclarir-la”. El PP ha votat a favor del text de Vox “sense ànim d’alimentar especulacions ni reobrir ferides gratuïtament” i “convençut que la transparència enforteix les institucions, honra les víctimes i reafirma el compromís de tots amb la veritat i amb la democràcia”. Aquesta argumentació xoca de ple amb la frontal negativa del PP a desclassificar informació sobre els atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils.
“La desclassificació d’informació, quan ja no compromet la seguretat de l’Estat ni processos judicials pendents, és un acte de justícia i de respecte democràtic. Es tracta d’un deure de consciència amb la nostra història recent”, ha insistit José Antonio Monago durant la seva intervenció. El senador del PP ha reiterat la seva “convicció profunda” que la transparència “no és un privilegi, sinó una obligació moral de l’Estat amb les víctimes” i ha presentat la memòria, la dignitat i la justícia com a “pilars irrenunciables” de qualsevol política pública relacionada amb el terrorisme. “Si hi ha documents en poder de l’Estat que puguin donar llum sobre els fets, sobre la seva autoria intel·lectual o sobre eventuals connexions encara no conegudes, han de conèixer-se”, ha conclòs.
El PSOE carrega contra la gestió de José María Aznar
En nom del PSOE, José Antonio Rodríguez ha criticat la resposta del govern de José María Aznar davant els atemptats, ha reconegut que el sumari del judici afirma que no se sap si els autors de l’atemptat complien ordres o actuaven per lliure (ja que no es va poder provar la seva vinculació amb Al-Qaida), però ha recordat els detalls que va donar l’investigador Fernando Reinares al seu llibre: “Explica la descoordinació informativa sobre la prevenció de l’atemptat i que és evident que està clar i bé documentat qui va idear-lo i va instigar-lo. Com es va formar la xarxa terrorista, quins components va tenir, quines van ser les motivacions dels individus implicats i per què Espanya es va convertir en blanc d’Al-Qaida”, ha relatat.
A més, ha recordat que el dictamen amb les conclusions de la comissió d’investigació del Congrés “posava de manifest diverses notes informatives del CNI i dels serveis d’informació de Policia Nacional i Guàrdia Civil advertint de l’amenaça”. “El govern de José María Aznar no va prevenir de manera adequada l’amenaça del terrorisme islamista radical i va tergiversar les dades de la teoria de l’atemptat dels dies posteriors, insistint a parlar d’ETA quan la investigació policial s’allunyava d’aquesta hipòtesi”, ha denunciat.