Les urnes a Castella i Lleó han donat la victòria al PP. Però han deixat Alfonso Fernández Mañueco lluny de la majoria absoluta, en mans de l’extrema dreta de Vox. De moment, però, el candidat a la reelecció intenta esquivar els ultres. En la seva compareixença pública després de l’escrutini, ha anunciat una ronda de contactes amb tots els grups, començant pel PSOE, amb l’objectiu de constituir “un govern fort”.  Els socialistes ja han descartat aquest escenari. I la formació de Santiago Abascal, que ha crescut de forma espectacular, ja ha advertit que farà valer la seva força. Els populars han passat d’estar en mans de Ciutadans a estar-ho en mans de Vox.

“Iniciaré un diàleg per a formar govern amb totes les forces polítiques, començant pels partits amb més representació”, ha anunciat Fernández Mañueco durant la seva declaració. El dirigent conservador ha defensat que vol “dialogar amb tots” per a formar un govern “de tots i per a tots”, que sigui “fort”, “eficaç”, “estable” i “sense l’amenaça constant de mocions de censura”. Mañueco ha recordat que va avançar els comicis “perquè el futur de Castella i Lleó no es decidís en despatxos” i s’ha felicitat que avui “els castellans i els lleonesos han decidit que governi el PP amb diàleg i acord”.

En la mateixa línia, des de Gènova han evitat esclarir si lligaran el seu futur al de l’extrema dreta. En roda de premsa, el secretari general Teodoro García ha respost que no cauran en la “trampa” del PSOE de respondre a aquestes preguntes i que parlaran amb totes les formacions amb representació parlamentària. A Twitter, Pablo Casado ha felicitat Manñueco i ha assegurat, un cop més, que “el canvi de cicle a Espanya és imparable”.

Malgrat tot, com ja va passar a la Comunitat de Madrid, el futur del PP està de nou lligat a Vox. Aquest fet també té repercussions estatals, amb un Pablo Casado hipotecat amb l’extrema dreta, que exigirà entrar a les institucions. S’imposen les tesis d’Isabel Díaz Ayuso, que va verbalitzar en la campanya electoral castellanolleonesa: "Si hem de pactar, prefereixo Ortega Lara que els qui ho fan amb els seus segrestadors", en referència a EH Bildu.

Els resultats

El PP ha guanyat de forma ajustada les eleccions, amb 31 escons i fent el sorpasso al PSOE. En són dos més que a les eleccions del 2019, quan van ser segons. En segona posició han quedat els socialistes, que han perdut molta pistonada, amb 28 escons, set menys. El pòdium l'ha completat l'extrema dreta de Vox, amb un creixement espectacular, passant d'un procurador a les Corts a 13. Unidas Podemos, que en tenia dos, ha perdut un. En canvi, Ciutadans ha seguit en les seves hores baixes. D'estar dins del govern autonòmic amb 12 a entrar pels pèls al parlament amb un per Valladolid.

Com s’esperava, els partits petits han crescut, però amb el poder d’influència que pretenien totalment desactivat. Els lleonesistes d’Unió del Poble Lleonès, que propugnen la separació de Castella, han pujat d’un a tres procuradors, la seva marca històrica. L’Espanya Buidada ha irromput amb tres diputats, tots tres per Sòria. La candidatura Per Àvila ha mantingut l’escó que ja tenia.