El pla ha sortit endavant, però no com el tenien pensat des de Gènova. L'actual president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha aconseguit guanyar les eleccions d'aquest diumenge i ha deixat el PSOE sense la possibilitat de majories alternatives. Però l'avançament electoral té un peatge: s'ha quedat bastant lluny de la majoria absoluta, i ha quedat lligat de peus i mans per l'extrema dreta de Vox. El dirigent popular, que intenta evitar-ho, ja ha anunciat una ronda de contactes amb tots els partits, començant pel PSOE. Però Santiago Abascal també ha advertit: "Vox té el dret i el deure de formar govern". En un segon pla, també han passat coses: Ciutadans gairebé desapareix de les Corts, l'Espanya Buidada irromp i els lleonesistes d'UPL revaliden els seus millors resultats.

Després de veure les enquestes de les vuit del vespre, amb l'escrutini en el 0,06%, els populars ja desbordaven eufòria. Des de Gènova ja traslladaven que el PSOE era "el gran derrotat" de les eleccions, perquè passava a ser segona força política i perdia a les nou províncies castellanolleoneses. "Els ciutadans de Castella i Lleó han entès les raons de la convocatòria electoral i han castigat els dos partits que van fomentar la moció de censura, Ciutadans i el PSOE", asseguraven aquestes mateixes fonts, que es felicitaven per "mantenir el govern", donant per fet l'aliança amb els ultres.

En canvi, des del PSOE demanaven prudència i esperar fins al final. Això sí, el president espanyol i secretari general socialista Pedro Sánchez ha optat per quedar-se al palau de la Moncloa i no desplaçar-se fins al quarter general de Ferraz. Ha fet bé: amb l'avenç de l'escrutini només s'han confirmat els bons auguris dels populars.

 

No hi ha hagut sorpresa: el PP ha guanyat de forma ajustada les eleccions, amb 31 escons i fent el sorpasso al PSOE. En són dos més que a les eleccions del 2019, quan van ser segons. En segona posició han quedat els socialistes, que han perdut molta pistonada, amb 28 escons, set menys. El pòdium l'ha completat l'extrema dreta de Vox, amb un creixement espectacular, passant d'un procurador a les Corts a 13. Unidas Podemos, que en tenia dos, ha perdut un. En canvi, Ciutadans ha seguit en les seves hores baixes. D'estar dins del govern autonòmic amb 12 a entrar pels pèls al parlament amb un per Valladolid.

Com s’esperava, els partits petits han crescut, però amb el poder d’influència que pretenien totalment desactivat. Els lleonesistes d’Unió del Poble Lleonès, que propugnen la separació de Castella, han pujat d’un a tres procuradors, la seva marca històrica. L’Espanya Buidada ha irromput amb tres diputats, tots tres per Sòria. La candidatura Per Àvila ha mantingut l’escó que ja tenia.

La majoria absoluta se situa en 41 escons. D'aquesta manera, l'únic pacte viable és el del PP de Fernández Mañueco amb el de l'extrema dreta de Vox, que ja ha advertit que farà valer la seva força. Les dues formacions en sumarien 44. En canvi, el PSOE no té cap opció per a governar. El candidat a la reelecció, Alfonso Fernández Mañueco, ja ha anunciat una roda de contactes amb tots els grups, començant pel PSOE, mentre Santiago Abascal ha advertit que faran valer la seva força.

Com ja va passar a la Comunitat de Madrid, el futur del PP està de nou lligat a Vox. Aquest fet també té repercussions estatals, amb un Pablo Casado hipotecat amb l’extrema dreta, que exigirà entrar a les institucions. S’imposen les tesis d’Isabel Díaz Ayuso, que va verbalitzar en la campanya electoral castellanolleonesa: "Si hem de pactar, prefereixo Ortega Lara que els qui ho fan amb els seus segrestadors", en referència a EH Bildu.