El lehendakari, Imanol Pradales, i la presidenta de Navarra, María Chivite, han defensat els seus sistemes fiscals singulars, el Concert Econòmic i el Conveni, respectivament; en un article conjunt que han publicat aquest diumenge als diaris del Grup Notícies. En ple debat sobre el finançament autonòmic, avivat pel model fiscal singular que han pactat socialista i Esquerra Republicana per a Catalunya, els mandataris de les comunitats forals afirmen que les seves respectives singularitats tenen una justificació històrica —una autonomia tributària que es remunta a l'edat mitjana i que va ser reconeguda durant la Transició— i el "màxim reconeixement" legal i polític, malgrat les "crítiques i de la utilització partidista".
En el text, ambdós presidents han assenyalat que els seus sistemes fiscals propis, "un model de federalisme fiscal amb el màxim nivell d'autonomia", estan avalats per la història, per la inclusió expressa en la Constitució dels drets forals i per sentències judicials a tots els nivells, inclosos el Tribunal Constitucional i el de la Unió Europea. "És de justícia posar-ho de relleu, respectar-ho i afirmar el compromís en la seva defensa com a dret històric i pedra angular del nostre autogovern", avisen els mandataris.
"Solidari" malgrat les "crítiques"
El País Basc i Navarra poden aplicar les seves polítiques fiscals pròpies, independentment de l'Administració General de l'Estat, "disposant d'un marge major per dinamitzar l'activitat econòmica, afavorir el creixement econòmic i, per tant, augmentar les polítiques socials que contribueixen al benestar de la ciutadania", apunten. Amb tot, envien a l'Estat un import d'acord amb les despeses dels serveis que ofereix aquest en les dues comunitats —les competències no traspassades— el que es coneix com el 'Cupo' i l'Aportació, respectivament, que es calcula identificant les esmentades despeses en els pressupostos generals de l'Estat.
Chivite i Pradales assenyalen que habitualment el País Basc i Navarra reben crítiques pel seu model diferencial al de la resta de territoris de l'Estat, sota el règim comú de les comunitats autònomes. En aquest sentit, valoren que el "problema" rau en el fet que des de la conformació d'aquest model comú, el 1980 amb la LOFCA, no s'ha trobat "una fórmula que permeti un adequat finançament de totes les comunitats". Agreujat en un context en el qual els governs autonòmics han anat adquirint més competències en matèries com la sanitat, educació o serveis socials.
Sobre les crítiques, els mandataris defensen que el seu model foral és "solidari" amb la resta de comunitats autònomes, ja que impliquen imports superiors als percentatges de població dels seus territoris respecte al conjunt de l'Estat —un import del 6,4% en el cas del País Bascos i de l'1,5% en el de Navarra—. També per les aportacions que fan les dues comunitats al Fons de Compensació Interterritorial. De la mateixa manera, els mandataris avisen que les institucions basques o navarreses no reben finançament extraordinari en èpoques de crisi econòmica, sinó que "assumeixen unilateralment les conseqüències", per la qual cosa la seva singularitat és tota una "responsabilitat".
A favor d'altres singularitats, però avisen: "No gaudirien de la seguretat" foral
Pradales i Chivite es mostren favorables que "puguin articular-se mecanismes en el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, multilaterals o amb un grau major o menor de bilateralitat, que puguin imitar o assemblar-se en algunes de les seves característiques al nostre particular model." Així i tot, avisen que aquests nous models "no gaudirien de la seguretat i estabilitat en el temps que la garantia institucional del nucli intangible de la foralitat atorga al règim de Concert i Conveni".