El recentment investit lehendakari, Imanol Pradales, s'ha mostrat a favor del dret a decidir per part del País Basc sobre el seu futur polític: "Jo soc nacionalista basc. La meva ideologia és clara. Per tant, és més que obvi", ha afirmat en ser preguntat per la qüestió aquest diumenge en una entrevista al diari Deia, si bé tot seguit ha refredat aquestes aspiracions sobiranistes remetent a l'acord de govern que ha signat amb el PSE-EE per a la seva investidura i la formació del nou Executiu de coalició. En aquest sentit, Pradales ha assegurat que ha de respectar "escrupolosament" el que apareix en l'acord programàtic i ha assenyalat que el dret a decidir no hi surt.
"Estic al capdavant d'un Govern de coalició, i hi ha dues forces polítiques que el suporten i un acord programàtic que haig de defensar i liderar. Si en l'àmbit del debat polític o parlamentari s'arriba a alguna mena d'acord en relació amb l'exercici del dret a decidir, benvingut sigui, però això requerirà que existeixi un acord polític entre les diferents forces de l'arc parlamentari basc", ha argumentat el lehendakari, que també ha assenyalat que en l'acord amb els socialistes sí que apareixen elements com la "bilateralitat" o el reconeixement nacional d'Euskadi.
Segons ha afirmat Pradales, ell focalitzarà el seu treball en el compliment íntegre de l'Estatut de Guernica, però considera que els partits "haurien de començar a parlar de manera discreta" d'un nou estatus i en aquest debat "seria desitjable" que estiguin també EH Bildu, socialistes i PP. "Si després un partit es vol autoexcloure, que el faci", ha apuntat. En la primera entrevista des que ostenta el càrrec, concedida a la televisió pública basca, ETB, el passat divendres, el lehendakari ja va anunciar que reclamaria al govern espanyol totes les competències que contempla l'estatut i que encara no s'han traspassat. Pradales ja ha parlat per telèfon amb Pedro Sánchez i ha apostat per un "pacte històric".
Desplegar l'Estatut de Guernica
Sobre les transferències pendents i la seva negociació amb el govern espanyol, Pradales creu que "a curtíssim termini" cal tractar de la gestió i ordenació del litoral, i també dels aeroports "no com un bloc global", sinó "un tractament més pragmàtic per a anar abordant cadascun". Pel que fa a la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social assegura "ser conscient" que és un element "més complex i espinós". Quan el president Sánchez li confirmi una primera cita, Pradales li traslladarà aquests assumptes i també la seva crítica a la gestió "poc eficaç" dels Pertes (projectes estratègics) dels fons europeus Next Generation. "No ens admeten els Pertes regionals i l'Estat decideix el repartiment de fons al seu antull i gairebé amb criteri poblacional. Això no és el que requereix l'economia basca", precisa.
Pradales també s'ha referit al repartiment de menors immigrants no acompanyats de Canàries, Ceuta i Melilla entre les diverses comunitats autònomes i ha opinat que en aquest moment és "asimètric". Ha posat com a exemple Bizkaia "on a vegades es desborden els recursos i en aquest moment es baten rècords" d'acolliment. S'ha mostrat partidari que Euskadi aculli "els que li correspon" i ha comparat a aquesta comunitat amb La Rioja, que "tenia quatre acollits el mes passat".