El prefecte que va judicialitzar el català a la Catalunya Nord serà el nou home fort d'Emmanuel Macron, tal com recullen aquest dijous mitjans com Le Semaine du Roussillon i L'Indepéndant. Es tracta de Rodrigue Furcy, prefecte dels Pirineus Orientals i autor de la denúncia contra el canvi de reglament als ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres i Tarerac per poder debatre en llengua catalana als plens municipals. A partir de l'11 de setembre (coincidint amb la Diada de Catalunya), Furcy prendrà el càrrec de cap de gabinet de l'Elisi.
Furcy va esdevenir prefecte de la regió fa només un any (l'agost del 2022), temps més que suficient per enviar la llengua a judici. Cal remuntar-se a l'abril del 2022, quan Elna va convertir-se en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre en català als plens. Els Banys, Portvendres i Tarerac van afegir-se a la iniciativa i van fer canvis normatius similars, tot i que Furcy es va adreçar als alcaldes per demanar-los que fessin marxa enrere. Els ajuntaments van mantenir-se ferms i el prefecte va portar el cas al Tribunal Administratiu de Montpeller, el setembre del 2022. Cosa de mig any després, la justícia francesa va prohibir l'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord.
De Castex a Furcy
Furcy va argumentar que els consistoris van excedir les seves funcions i que l'única llengua oficial de França és el francès, de manera que l'ús d'una llengua "regional" en una assemblea deliberativa "no sembla que estigui fonamentada". També va citar els dos primers articles de la Constitució, on es diu que el país és "una República indivisible" i que "la llengua de la república és el francès". Per a més inri, va fer referència a una llei del 1539 (250 anys abans de la creació de la República i 120 abans del Tractat dels Pirineus) que "consagra" la llengua francesa en l'àmbit jurídic.
Ara, el prefecte serà cap de gabinet de l'Elisi —fet que el converteix en home fort de Macron. El fitxatge contrasta amb el del primer ministre francès fins al maig del 2022, Jean Castex. Nascut a Vic de Fesensac (Occitània) i alcalde de Prada de Conflent, fou el primer cap de govern nord-català i és un reconegut defensor de la llengua catalana. Per exemple, va aprofitar la seva posició al capdavant de l'executiu nacional per impulsar la immersió en català a l'escola —que finalment fou tombada pels tribunals. De fet, ha arribat a participar en la Universitat Catalana d'Estiu i reconèixer que els valors republicans de França "no exclouen un reconeixement de les llengües regionals, de les cultures ni de les diferents tradicions".
'Catalunya Nord: el català, a judici'
La notícia coincideix amb l'estrena del documental Catalunya Nord: el català, a judici, que s'emetrà aquest diumenge 16 de juliol al programa 30 minuts de TV3. Es tracta d'una coproducció de Frame CreativeMedia i PuntTV amb la participació de Televisió de Catalunya que ofereix una anàlisi de la situació sociolingüística a la Catalunya Nord, més enllà del judici a Montpeller. Obra de Pep Antoni Roig, Roberto Lázaro i Jordi Escofet, el treball posa el focus en els joves nord-catalans i en la progressiva recuperació de la llengua entre els menors de quaranta anys, molt d'ells nets dels avis nascuts als anys trenta i quaranta —la generació que va deixar de parlar català als seus descendents.