Toni Comín no és a la taula de negociació de la investidura, però sens dubte és un observador privilegiat. L'eurodiputat i vicepresident del Consell de la República va ser entrevistat ahir el programa Més 3/24 per explicar la importància de la Identitat Digital, l'encaix d'un possible Estat Major en aquest organisme i els serrells per lligar en les negociacions entre Junts i ERC. I malgrat reivindicar-se com un simple observador, en aquest punt va ser especialment concret: si Esquerra no accepta el full de ruta de Junts, és molt possible que els de Carles Puigdemont quedin fora de l'executiu.
D'aquesta manera l'exconseller de Salut donava validesa a les declaracions de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, desmentint que siguin un "farol". "Junts ha acceptat que el pla A sigui el programa electoral d'Esquerra, la mesa de diàleg amb l'Estat, i fins i tot ho ha fet la CUP. Això està clar, però el pla B quin és? És molt difícil que hi pugui haver un acord integral si no s'arriba a un pacte respecte a aquest punt", va explicar.
Enfocaments diferents però compatibles
"Si ERC no accepta com a pla B el full de ruta de junts, el desbordament democràtic i la unilateralitat, és molt difícil l'acord. Però la meva convicció és que són compatibles", va reivindicar Comín durant l'entrevista.
Segons l'eurodiputat, tan lícit és considerar que la confrontació amb l'estat és l'únic camí per la independència, com pensar acceptar que aquest enfocament comporta grans riscos. Amb tot, va recalcar que seguir la primera via sense una estratègia alternativa pot voler dir renunciar a la independència. "Si renunciem a tenir un pla B, estem segurs que amb la mesa de diàleg, tenint en compte la correlació de forces actuals, aconseguirem un referèndum acordat? El reconeixement per part de l'Estat espanyol de l'autodeteminació?", va assenyalar.
El Consell per la República, preparat per integrar un Estat Major
Sobre el Consell de la República, Comín va negar que intenti assumir competències de la Generalitat de Catalunya. "Soc el primer que considera que la figura del president de la Generalitat de Catalunya és indelegable, malgrat el baix nivell de competències del qual disposa. I això no és menystenir la institució, sinó dir les coses pel seu nom", va explicar. En aquest sentit, va defensar que la voluntat del Consell de la República és "suplir" la Generalitat en aquells àmbits on no té competències arran de les limitacions que suposa l'Estatut.
Pel que fa a l'Estat Major, va defensar que el Consell està preparat per assumir-ne l'encaix, després de negociar les relacions entre els òrgans ja existents, l'Assemblea i el Consell per la República, i la manera com responen entre ells. Amb tot, va recalcar que primer s'ha de tenir clar l'objectiu de l'Estat Major, en cas d'arribar a crear-se. "La pregunta és, el posarem a favor de l'estratègia del Consell? Aleshores ha d'estar integrat en ell. Però si no ha d'anar a favor d'aquest full de ruta, potser no cal crear-lo. Per què volem un Estat Major si no és per un embat democràtic?".
Pel que fa a la polèmica al voltant de la Indentitat Digital, Comín va defensar el valor polític de l'identificatiu. "T'identifica com a membre d'un ens que té voluntat d'institució pública, ja que la seva missió és intentar culminar el mandat democràtic de l'1-O", va dir.