El passat 25 i 26 de setembre, la Guàrdia Civil va obrir una convocatòria per a 2.091 places. A l'examen es van presentar 26.835 candidats que van haver de respondre temàtiques diferents: des de química, llengua o matemàtiques fins a literatura o història. És en aquest darrer aspecte on sorprèn una de les principals preguntes escollides. Es tracta dels fets que van ocórrer a Extremadura a l'inici de la Segona República coneguts com 'Els successos de Castilblanco'.
Un episodi lamentable que és un dels exemples del caciquisme i com els poders de la noblesa i la Guàrdia Civil anaven de la mà i minvaven els drets dels camperols, tips de viure en un sistema semi-feudalista. Malgrat que l'incident va iniciar-se amb l'amenaça d'un d'aquests agents de seguretat, la pregunta, es remet a la mort de quatre d'ells, destacant únicament la victimització d'aquest cos, sense context previ.
Així doncs, la pregunta que formula l'examen és la següent: "Quina de les següents opcions es correspon amb els successos esdevinguts a Castilblanco (Badajoz) el 31 de desembre de 1931?: el comandant del lloc ocasiona la mort d'onze manifestants, els agents resulten morts, els agents aconsegueixen dissoldre la manifestació o la manifestació és dissolta i els components del lloc ferits". Òbviament la resposta que marcaven com a correcta és "els agents resulten morts" tot i que ometen informació i manipulen els fets. D'entrada, va morir primer un veí del poble.
Ara bé, la reducció tan simple d'aquests fets amaguen la realitat. La majoria dels habitants dels pobles del sud d'Espanya eren camperols sense terres. Amb l'arribada de la Segona República, els pagesos esperaven un canvi radical en el camp i una millora de la caòtica situació sociolaboral. Però la lentitud de les mesures transformadores feien que la tensió social augmentés, sortint els sindicats al carrer exigint un canvi socioeconòmic. I això va desembocar en múltiples vagues i manifestacions en fàbriques a Madrid, Barcelona, Sevilla i Bilbao. Concretament a Castilblanco, l'hivern de 1931 va ser una època dura, en la qual exceptuant la recollida de l'oliva poca feina hi havia al camp i la gent passava necessitat.
La història de Castilblanco
El 20 de desembre de 1931, el sindicat agroramader FNTT, (Federació Nacional dels Treballadors de la Terra) va convocar una manifestació davant l'Ajuntament del poble per demanar feina, però va ser dissolta per la Guàrdia Civil per no tenir permís per celebrar-la. La FNTT va decidir convocar llavors una vaga general de dos dies amb l'objectiu de demanar el trasllat del cap local de la Guàrdia Civil, a qui acusaven de donar suport a propietaris i cacics enfront de la legislació social recentment aprovada, les dues jornades van transcórrer sense incidents.
Les successives concentracions en tan poc temps van escalfar els ànims al poble. Fins que un dia, 500 manifestants es van amuntegar a la porta de la Casa del Poble, , des d'allà tenien previst sortir de nou en una manifestació no autoritzada rumb a l'Ajuntament. A aquesta mateixa hora, per ordre de l'alcalde, José Blanco Fernández, surt de la casa quarter juntament amb tres guàrdies civils, fusell a l'espatlla, amb la intenció de dissoldre la manifestació. Quan arriben es troben un ambient hostil, els manifestants criden a favor de l'anhelada reforma agrària i contra el cos de la Guàrdia Civil. El cap avança el primer, sol, amb el fusell penjat d'una espatlla i exigeix dissoldre la manifestació. En aquell precís instant, un grup de dones remou la multitud cridant contra els membres del cos, la Guàrdia Civil els talla el pas travessant el fusell davant d'elles i comença un forcejament entre els manifestants i els guàrdies civils.
Imatge dels fets de Castilblanco / Font: Partido Comunista de Extremadura
Finalment, s'escolta un tret, un veí cau mort al terra. Sobre el tret no se sap amb exactitud si va ser una bala perduda que es va disparar per accident o si el fusell va ser disparat de forma premeditada per un guàrdia civil, la tensió augmenta i els manifestants acorralen als guàrdies civils fent-los responsables de la mort del company . A partir d'aquí, pals, pedres i armes blanques són utilitzats per linxar els quatre guàrdies civils que moren a l'acte.
Altres preguntes
L'examen de les oposicions també va dedicar un ampli apartat a la Constitució i algunes sobre llengua anglesa, abans que qualsevol de les llengües cooficials de l'Estat, com el català o el basc. D'altra banda, en literatura , per exemple, es va pregunta sobre qui va ser l'autor dels següents versos, Fernando de la Herrera, Fra Luis de León, Santa Teresa de Jesús o San Juan de la Cruz.
Quina descansada vida
la del qui fuig del soroll,
i segueix l'amagat
camí per on han anat
els pocs savis que al món han estat!
En qüestions relacionades amb física i química, es va preguntar als opositors quina és la formulació i nomenclatura dels compostos binaris de l'amoníac i el sofre. També a quina velocitat arriba un telèfon mòbil que triga tres segons a impactar contra el terra.
Fotografia de portada: imatge de recurs de la darrera festa patronal de la Guàrdia Civil a Catalunya.