Pablo Lucas Murillo de las Cuevas, el jutge que va autoritzar l'espionatge del CNI a diferents líders independentistes, entre ells Gonzalo Boye, ha admet implícitament per primer cop aquest espionatge. Així es desprèn d'un escrit Pablo Lucas, on demana ser apartat de la resolució dels recursos presentats pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín, en el qual afirma haver complert amb la llei. Nega així haver rebut cap informació sobre l'estratègia de defensa dels tres eurodiputats en una sentència dictada l'any 2020, de la qual va ser ponent. L'advocat Gonzalo Boye, en to irònic i posant en dubte aquest testimoni, ha dirigit una pregunta directa al jutge: Si no van espiar l'estratègia de defensa què van estar espiant?
Victòria de Boye
Gonzalo Boye va iniciar fa unes setmanes una bateria de recursos davant del Tribunal Suprem per reclamar que les sentències contra alguns dels seus clients en què va participar el magistrat fossin anul·lades per la indefensió en què es trobaven els seus clients. Boye recollia en un escrit les conclusions del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, del 18 de maig del 2022, en les quals acusava Pablo Lucas de ser el responsable d'autoritzar les escoltes de manera "il·legal" i, per tant, de provocar un "efecte devastador" en la defensa dels seus clients. En el text detalla que el citat informe demostrava "un elevat grau de detall en la informació de què disposava el magistrat del Tribunal Suprem per poder adoptar una decisió d'autorització o no autorització" de les escoltes. Denunciava així, que aquest elevat grau d'informació sobre les seves comunicacions, al mateix temps que formava part de la sala que dictava sentència contra els seus clients, la qual cosa hauria provocat una situació d'indefensió contra ells, vulnerant les comunicacions advocat-client.
L'abstenció del jutge
El magistrat Pablo Lucas va enviar un escrit el passat 20 de juny a la Secció Quarta de la Sala Tercera del Tribunal Suprem en el qual demanava la seva abstenció en la deliberació de les causes entre els anys 2019-2020. El jutge assegurava "sense infringir el secret al qual m'obliga l'article únic 3 de la Llei orgànica 2/2002, que no he rebut cap informació del Centre Nacional d'Intel·ligència de la qual parlen els escrits de promoció de nul·litat d'actuacions". En el mateix text detallava "és manifest que l'estratègia processal a seguir en processos contenciós-administratius com els esmentats, no afecta -ni pot afectar- la independència i integritat territorial d'Espanya, ni als interessos nacionals, ni a l'Estat de Dret i les seves institucions (…) I d'arribar a coneixement del Centre Nacional d'Intel·ligència qualsevol dada aliena als fets pels quals se li va concedir alguna autorització degudament concedida, està obligat a destruir-lo immediatament".
En relació amb l'espionatge als líders independentistes que l'ex directora del CNI, Paz Esteban, va acceptar el passat 5 de maig durant la Comissió de Secrets, Pablo Lucas explica que "per a concedir les autoritzacions previstes en la Llei 11/2002, de 6 de maig, i regulades per la Llei orgànica 2/2002, de la mateixa data, és necessari que el Centre Nacional d'Intel·ligència justifiqui quines actuacions precises de persones determinades posen en risc la independència i integritat territorial d'Espanya, els interessos nacionals o l'estabilitat de l'Estat de Dret i les seves institucions". A més, detalla que si només s'aporta aquesta justificació amb indicació de fets concrets, si es compleixen la resta de les condicions previstes legalment, s'autoritzarà. En cas contrari serà denegada. "I el destí de la informació obtinguda per les quals es concedeixin serà el previst per l'article 1 de la llei 11/2002, no el magistrat encarregat del control judicial previ", afegeix. Malgrat defensar la seva integritat, el magistrat "a fi de preservar l'aparença d'imparcialitat", ha demanat a la Secció Quarta que se li tingui per abstingut en la resolució dels últims recursos presentats per Puigdemont, Comín i Ponsantí. Una petició que, ha estat acceptada aquest divendres.