La commoció per la sortida a la llum de la reforma de la llei de seguretat nacional que prepara el govern de Pedro Sánchez continua. Avui, l'economista Santiago Niño Becerra ha llançat una pregunta dirigida al cap de l'executiu espanyol: "També es requisaran els dipòsits bancaris de persones físiques i jurídiques per garantir el deute públic durant un període?".

Requisar tots els béns necessaris

I és que, amb aquesta reforma, es posaria a disposició de l'Estat tots els béns que fossin necessaris per afrontar l'estat de crisi i fins i tot es podria obligar a les persones majors d'edat a fer prestacions personals. Tot a instàncies de les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional.

També els dipòsits bancaris?

Tanmateix, l'avantprojecte, basat en l'article 30 de la Constitució espanyola que explica que "els espanyols tenen el deure i dret de defensar Espanya", encara manca de moltes especificitats. 

Davant aquesta situació, Niño Becerra ha escrit una publicació al seu perfil de Twitter tot fent referència a la notícia publicada pel diari El País.

L'economista ha recuperat un fragment de l'article —"(...) les autoritats també podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns (...)"— i ha formulat la següent pregunta: "També els dipòsits bancaris de persones físiques i jurídiques per garantir el deute públic durant un període?".

 

TUIT Santiago Niño Becerra Reforma Ley Seguridad Nacional

Santiago Niño Becerra (@sninobecerra) / Twitter 

 

Prestacions personals obligatòries

Les mesures s'adoptarien segons la crisi i la situació, les requises o interrupcions d'activitat serien graduals i proporcionades a la situació i es limitaria el temps a l’estrictament necessari per superar la situació de crisi. Les prestacions personals i l’extracció de capital estaran relacionades amb el tipus de crisi que enfronti l'estat espanyol, sigui de caràcter sanitari, mediambiental, econòmic, financer, etc. 

Les "prestacions personals" les regularia el mateix article que defensava l’obligatorietat del servei militar, que va ser suspès l'any 2001, segons el qual "mitjançant la llei, podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública", una previsió constitucional antiga i ja oblidada.

La imposició de prestacions personals i materials està regulada per una llei ordinària, a diferència del servei militar, que era regulat per una llei orgànica. Això podria obrir un front de batalla jurídic, ja que només les lleis orgàniques poden trastocar els drets fonamentals. A més, la decretació de l'estat de crisi només passaria pel despatx del president del govern espanyol i no caldria ser avalat pel Congrés dels Diputats, tan sols caldria informar la sala amb la màxima immediatesa.

 

A la imatge principal, l'economista Santiago Niño Becerra / Sergi Alcàzar