El president a l'exili i també eurodiputat Carles Puigdemont ha fet una sèrie de preguntes al Tribunal Suprem (TS) després de conèixer els arguments del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per aconseguir autorització judicial i poder espiar els dirigents independentistes. "Han provat de fer un referèndum i treballar per guanyar-lo?. Han mirat de respectar el que el poble de Catalunya els demana a través del seu Parlament i dels seus representants democràtics?", són les preguntes que ha realitzat Puigdemont que no ha dubtat en respondre's a ell mateix amb una altra pregunta: "O en la seva lògica només hi entren accions repressives i criminalitzadores?".

"Les intervencions telefòniques són l'única manera d'evitar una secessió a Espanya". Aquestes són les paraules que va fer servir el magistrat del Tribunal Suprem que és responsable del control judicial del CNI per justificar la intervenció de les comunicacions de 18 persones de l'entorn independentista. Aquestes intervencions es van realitzar en un moment clau per a l'independentisme, l'octubre de 2019, quan es va conèixer la sentència del judici al procés. Segons afirma El Mundo, entre aquests 18 espiats hi havia el president del Govern, Pere Aragonès (que aleshores era vicepresident i conseller d'Economia), i també persones de l'entorn proper del President Carles Puigdemont. Segons el citat diari, aquestes autoritzacions judicials per espiar telèfons mòbils es van explicar als portaveus dels grups parlamentaris a la comissió de secrets de la setmana passada, quan Paz Esteban encara era directora del CNI.

Les interlocutòries judicials que autoritzaven les escoltes contenien raonaments com: "la necessitat de tallar un nou intent d'atemptar contra la unitat nacional" o "la intenció dels investigats de desprestigiar Espanya promovent activitats delictives". Aquestes són les excuses que van permetre l'espionatge, a més d'altres arguments personalitzats on es detallen suposats delictes comesos pels investigats. En totes les interlocutòries s'explica que la mesura presa per combatre l'independentisme és "la intervenció dels telèfons mòbils" dels dirigents independentistes i el seu entorn directe. Ara bé, les resolucions no especifiquen en cap moment que la infecció dels mòbils es faci amb Pegasus. 

El govern espanyol en defensa la legalitat

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va defensar aquest dimecres al Congrés la legalitat de les actuacions del CNI en l'espionatge a l'independentisme, i va tancar la porta a la comissió d'investigació sobre Pegasus que demanen els socis de l'executiu espanyol, perquè al seu entendre "ja existeix una comissió de secrets oficials per a aquesta finalitat" i en la reunió de la setmana passada "ja es van ensenyar els documents". Segons Bolaños, la democràcia espanyola "funciona" i els seu govern vetlla perquè no hi hagi qualsevol "vulneració de drets fonamentals". Bolaños va fer aquestes manifestacions durant la seva compareixença a la Comissió Constitucional del Congrés, on ha apuntat que "entén perfectament" la "preocupació" de les persones que surten a la informació de The New Yorker, però "la democràcia espanyola funciona i protegeix tothom, igual que ho fa el CNI".