El procés només ha portat costos negatius per a Catalunya i, per conseqüència, per a l'Estat. Sota aquesta premissa, la premsa espanyola torna a la càrrega i aprofita ara la pèrdua de l'Agència Europea del Medicament (AEM) per a Barcelona per atribuir a la situació política l'eliminació en primera ronda de la capital catalana.
Sense esmentar en cap moment la imatge que, al seu torn, i com va recordar el president Carles Puigdemont ahir per les xarxes socials, ha donat en aquestes últimes setmanes el govern de Mariano Rajoy com, per exemple, les càrregues policials durant la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, i sense tenir en compte les aptituds d'Amsterdam per convertir-se a la nova seu europea del medicament, els diaris de Madrid donen la culpa de tot al Govern.
I no només això. La majoria dels rotatius es dediquen a lloar l'executiu del PP per, malgrat saber la situació per la qual passava Catalunya, haver proposat Barcelona en una mostra de confiança per convertir-se en la seu de l'AEM.
El preu del separatisme
Sota el títol "Barcelona paga el preu del separatisme", ABC subratlla que Barcelona "abans del referèndum il·legal partia com a favorita per a albergar la seu de l'organisme" i equipara el fet que Londres la perdés pel Brexit ja que consideren que es van infligir a si mateixos amb la seva decisió d'abandonar la Unió Europea".
La culpa, doncs, és al 100% dels independentistes —sempre segons el mitjà citat—, motiu pel qual sustenten que "el seu descartament a la primera de canvi és clarament un efecte del tòxic ambient polític que han provocat, i encara continuen provocant, els irresponsables dirigents de l'independentisme".
És justament en aquest punt on el text comença a omplir-se d'elogis al govern de Rajoy amb frases de l'estil "proposar Barcelona per a l'EMA amb tota naturalitat, malgrat saber que seria molt difícil o fins i tot impossible en aquest ambient polític, ha estat el millor senyal que podia enviar el Govern a tots els espanyols sobre les coordenades d'un gravíssim problema que ens afecta a tots".
Dit això, ABC comença a sostenir que "en realitat, perdre l'EMA forma part dels nocius efectes secundaris, del gravíssim perjudici que els separatistes han provocat en els interessos econòmics dels catalans, desastre social a part" i comença a fer un repàs "demolidor" des del seu punt de vista per la pèrdua d'empreses, l'estancament de les reserves turístiques o la "baixa la inversió estrangera".
Fracàs del separatisme
El País, que com ja ve sent habitual dedica una de les seves editorials a la qüestió catalana, obre la seva portada en digital amb un titular més contundent que el de l'edició en paper, assenyalant el procés com a responsable de la pèrdua de l'EMA.
En el seu editorial, posen damunt la taula que això és "un fracàs estrepitós del separatisme" i consideren que "només cap imputar-lo a la irresponsabilitat del moviment independentista català" perquè, a parer seu, aquesta pèrdua demostra que el "desafiament a l'ordre constitucional ha privat Barcelona d'acollir la seu".
Per això, i com els altres diaris estatals, tenen clar que "la inestabilitat política que ha viscut Catalunya en els últims mesos ha estat l'element decisiu que ha privat a Barcelona d'una oportunitat com poques es presenten en la història" i, per tant, defineixen la capital catalana com "una víctima més del procés sobiranista".
Després del Brexit i de deixar Londres com a seu de l'EMA, ara "ha pesat més el temor de sortir de les brases del Brèxit per caure al foc d'un procés secessionista a Catalunya que Europa no dóna encara per controlat".
Èxit del nacionalisme
La Razón, com la resta, té clar que, malgrat que Barcelona reunia totes les opcions per establir-se com a seu de l'EMA, "hi va haver un factor que tots temien i que ha resultat clau perquè la capital catalana sigui apartada en la primera votació: el procés independentista, la inestabilitat política generada i l'abandonament del projecte europeu va minar totes les seves opcions".
Al seu parer, el Govern no va fer res per mantenir a la capital catalana com a seu de l'EMA, sinó que "havia marcat el seu únic objectiu polític, proclamar la independència al llarg de l'última legislatura, i no hi havia res més enllà pel que valgués la pena esforçar-se i lluitar", mentre aprofita, també, per felicitar als de Rajoy per, "fins a l'últim moment", haver "anat a totes per mantenir les opcions guanyadores de Barcelona".
I el que és pitjor. Defineixen com un "èxit del nacionalisme català, del PDeCAT i de la CUP haver llançat per la borda un projecte que hagués suposat un avenç per a tots", però acaba lloant aquesta pèrdua perquè consideren que "no es podia confiar una agència de la UE de tanta importància als qui han treballat sense parar per trencar la unitat de la societat espanyola i europea".
I és en aquest punt on també aprofiten per criticar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per trencar el seu pacte amb el PSC deixant de banda la "definició d'un projecte per a la seva ciutat".
Càstig a Barcelona
En aquesta mateixa línia, El Mundo posa en relleu que "Europa castiga a Barcelona per encoratjar la independència" i considera que aquesta pèrdua és "un dany irreparable del separatisme [...], que ha encegat en els últims temps els líders del fracassat procés, capaços de sacrificar el bé objectiu de Catalunya en nom de la seva aventura delirant".
Segons el seu punt de vista, fins que el Parlament i el Govern van provar de tirar endavant la independència de Catalunya i la fundació de la República, Barcelona "era la metròpoli que millor s'ajustava als criteris tècnics per allotjar la seu", però la qüestió política ha portat de la mà "un càstig, gairebé una humiliació que infligeix Europa com a avís a navegants nacionalistes i altres amants de la inestabilitat".
Tot això representa, sempre tal com subratllen els diaris citats, que la capital catalana perdi "una ocasió única per potenciar la investigació a Catalunya i en la resta d'Espanya per les sinergies que l'organisme generaria".
Però davant d'això opinen que "no podrà retreure's al Rei Felip VI, ni al govern de Mariano Rajoy —en especial a la seva ministra de sanitat, Dolors Monserrat- no haver intentat fins al final atreure l'EMA" i animen a recordar que "el procés els va obligar a elegir i van optar per abraçar la il·legalitat i desafiar a la UE", motiu pel qual es lamenten que "els plats trencats de la seva irresponsabilitat els paguen ara els barcelonins i, amb ells, la resta d'espanyols".
Robar l'EMA
Pedro J.Ramírez va un pas més enllà i assenyala directament als consellers Jordi Turull i Josep Rull com els responsables d'aquest "robatori" i per això envia un missatge clar: que segueixin a la presó i que el Govern a Brussel·les torni per també ser empresonat "no per sediciosos i rebels", sinó també per "lladres".
Per tot això, es qüestiona que per què anava a venir a Barcelona l'EMA si pot quedar fora de la Unió Europea mentre "aquests fanàtics han robat ja moltes coses a tots els catalans".
"Que les barres de l'estelada es converteixin, per molt temps, en barrots de les seves cel·les", sentencia el seu comentari, mentre que a la seva editorial critiquen que els membres del Govern culpin l'executiu de Rajoy per no haver defensat l'EMA.