Discriminació, exclusió, rebuig... Els diaris de Madrid utilitzen avui desenes i desenes d'adjectius per carregar contra Catalunya per no acceptar el castellà com a llengua vehicular i aprofiten l'ocasió per felicitar el govern de Mariano Rajoy per haver posat per fi fil a l'agulla per acabar imposant la llengua de l'estat espanyol a les escoles catalanes gràcies a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.

Per això es feliciten que, per fi, es farà efectiva l'aplicació de la norma suprema, que servirà per "tornar als catalans a noves arbitrarietats secessionistes" i tornen a animar, com ja van fer ahir, l'executiu del PP a utilitzar totes les eines que estiguin a les seves mans per "garantir el compliment de la llei" a Catalunya.

Però el victimisme de la premsa espanyola no desapareix i ja ve sent una constant a les seves editorials de cada dia. La idea central d'aquest nou capítol de l'ofensiva estatal contra les competències de Catalunya és que "Espanya és l'únic país d'Europa en el qual l'idioma oficial de l'Estat és arraconat en una de les seves regions". Això sí. Els diaris analitzats, a diferència dels catalans, no fan ni una sola menció a les seves portades a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost el dia en què es compleixen sis mesos dels atacs, i se centren únicament i exclusivament en la qüestió lingüística.

Discriminació?

Convençuts que "el nacionalisme ha utilitzat la llengua com una de les principals eines d'identificació nacional entorn d'una idea excloent de la cultural", El Mundo deixa anar en la seva editorial titulada "Acabar amb la discriminació del castellà" que els independentistes aprofiten "una idealització explotada" del nacionalisme lingüístic per "imposar una pretesa cultura pròpia que hauria existit des de temps llegendaris, i l'actualització de la qual conduiria a l'emancipació d'un poble també teòricament reprimit".

El diari citat gira la truita i critica que el poder a Catalunya "ha romàs a les mateixes mans des de la Transició" per concloure que "l'idioma ha estat utilitzat a Catalunya com una forma de rebuig a tot l'espanyol i com un instrument per a la segregació".

És precisament en aquest punt on apareix esmentat l'expresident Jordi Pujol. Segons aquest rotatiu, va ser el pujolisme qui "va inventar" la immersió lingüística i carreguen contra tots els governs catalans per haver "mantingut de forma impune per tots els governs que el van succeir, inclosos els del tripartit."

El Mundo utilitza aquesta ocasió per felicitar al govern del PP perquè "ara pot utilitzar la legitimitat que li atorga l'aplicació constitucional del 155 per acabar amb la impunitat lingüística del nacionalisme", encara que es lamenten que "sorprèn que, després de tants anys, el Govern [espanyol] estigui buscant desesperadament la manera de fer que es compleixi la llei en una comunitat autònoma".

Perquè encara "hi ha marge". Fins que no es formi Govern, els de Rajoy tenen via lliure per fer complir la llei, així com per "articular algun mecanisme efectiu que acabi amb la segregació de l'alumnat per idioma". Amb aquests arguments, insten, doncs, l'executiu espanyol a "evitar la temptació d'utilitzar aquesta batalla amb finalitats electoralistes" i a "buscar el suport dels principals partits constitucionalistes".

En una altra editorial, carreguen contra els bisbes per haver demanat "una reflexió" sobre la situació dels presos polítics" perquè, segons el seu parer, "resulta descoratjador que els bisbes catalans, en comptes de contribuir a generar un clima de concòrdia entre ciutadans amb sensibilitats ben diverses, i en comptes de respectar l'ordenació legal vigent -com es pot exigir a qualsevol institució en democràcia—, es dediquin a donar cobertura a l'estratègia de l'independentisme, ignorant així almenys la meitat dels seus fidels."

Bri d'esperança

L'ABC, de la seva banda, titula la seva editorial "Una promesa d'obligat compliment", i en ella adverteixen el govern espanyol que "li prenem la paraula". De fet, la seva portada va dedicada en exclusiva a la qüestió de convertir el castellà en la llengua vehicular en l'educació dels nens catalans i avisen que "el nacionalisme català continuarà sent un problema per a la convivència a Catalunya i, per extensió, a Espanya mentre en aquesta comunitat autònoma no canviï el biaix separatista del sistema educatiu, de la política lingüística i dels mitjans públics de comunicació".

Per a aquest diari, l'anunci de Rajoy d'introduir el castellà com a llengua vehicular obre un bri d'esperança per poder, a la fi, imposar la llengua espanyola en l'educació dels nens catalans, així com per acabar amb el "desacatament a les sentències i la marginació de les famílies que reclamaven per als seus fills el dret a estudiar en castellà".

En un visible menyspreu cap al català, també carreguen contra les sancions que es poden imposar a un comerciant si no utilitza la llengua de Catalunya per retolar els cartells perquè, subratllen, això "representa un exercici continu d'asfíxia del castellà".

Ara bé. També carreguen contra els de Rajoy perquè, al seu parer, la seva iniciativa "pot tenir un recorregut curt" després de veure com ahir el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, "la va diluir ahir en un mer compromís per garantir l'ús del castellà a les escoles catalanes" i, precisament per això, els volen fer saber que "no és bo llançar compromisos si no està segur que pot complir-los".

Per això, els citen a aplicar a la política lingüística un 155 i critiquen que els socialistes no donin suport a aquesta nova proposta contra el català.

Eina política

La Razón dona per fet que el castellà és "la llengua de Catalunya" i, de fet, aquest és el títol de la seva editorial. En una línia similar a El Mundo, els de Francisco Marhuenda insisteixen que a Catalunya "la llengua ocupa en l'ideari i estratègia nacionalista un lloc central".

Reclamant que "les dues llengües haurien de compartir-se amb equilibro", també esmenten a Jordi Pujol per dir que ell també "va considerar la llengua com l'element des del qual donar forma i articular el seu projecte polític de nacionalització, amb una marginació absoluta del castellà en l'àmbit oficial i en l'educació, en contra de totes les sentències dictades sobre aquesta discriminació."

Segons la seva opinió, l'independentisme ha convertit la llengua en una "eina política representació d'una ideologia" i s'obstinen amb la idea que "el castellà no sigui objecte d'idèntic dret ni gaudi, amb la catalana, de la condició vehicular en l'ensenyament".

Després que, com sempre segons el seu punt de vista, Catalunya no hagi complert amb les lleis en relació amb la llengua, posen en relleu que "que el Govern [espanyol] es proposi d'assegurar l'ensenyament de castellà és just i necessari, encara que és una mesura que arriba tard" i, justament per això, subratllen que "aquesta iniciativa ha de posar-se en marxa no només perquè l'article 155 ho permet, sinó perquè la Generalitat està incomplint la Llei, totes les sentències i en res no perjudica el català".

Per això, es mostren confiats que aquesta "no només sigui una iniciativa per pressionar i que s'acabi constituint un govern legal a Catalunya, perquè de nou estaríem en l'ús polític de la llengua que ha imposat el nacionalisme."

Mentrestant, avui El País és més suau en aquesta qüestió i dedica les seves opinions a altres qüestions rebaixant lleument el to contra Catalunya.