Anar a una manifestació per les llibertats, els drets i la democràcia té un preu. O almenys això sembla després de repassar els grans diaris de Madrid que, després de mostrar-se completament traïts amb els principals sindicats, avui insten els líders de CCOO i UGT de Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, a dimitir per haver estat presents a la manifestació d'ahir, que demanava la llibertat dels presos polítics sota el lema "Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!".

La d'ahir era una reivindicació que no tenia l'objectiu de reclamar la independència de Catalunya o el dret a decidir, sinó mostrar el desacord de gran part de la població catalana amb l'empresonament dels polítics. La premsa espanyola, però, no ho veu així, i considera que va ser una mobilització "contra la democràcia" que pretenia, a més, desprestigiar la independència judicial. Tenen clar que a Espanya aquesta independència existeix i s'obliden, altre cop, de les diferències judicials entre el territori espanyol i Bèlgica, Suïssa, Alemanya o Escòcia, on els polítics sobiranistes estan en llibertat.

De fet, es posen al mateix nivell que el govern del PP i giren la truita quan insinuen, com fan habitualment, que l'independentisme és com una dictadura perquè priva la ciutadania de les seves llibertats i, a més, "coacciona la justícia". Aquestes llibertats les haurien d'especificar perquè, malgrat que fa temps que mantenen aquest argument, no han dit mai què és exactament el que prohibeix el moviment sobiranista.

Contra la llibertat

La Razón assegura al seu editorial, titulat Els sindicats contra la llibertat, que la manifestació no era "una marxa per la concòrdia o la necessitat de bastir ponts, sinó una mobilització en defensa dels colpistes i, el que és pitjor, "contra la democràcia espanyola, que presenten com un estat opressor".

Que es fes aquesta mobilització, però, no és el que ha dolgut més a la premsa i els polítics de Madrid, sinó el fet que hi assistissin els líders dels grans sindicats, com també els comuns i altres entitats que mai no s'han mostrat favorables a la independència de Catalunya.

Justament per això carreguen contra Pacheco i Ros: per posar-se de part d'una convocatòria que tenia per objectiu "continuar l'estratègia de desestabilització sense cap respecte a la llei", motiu pel qual no tenen cap problema a l'hora de deixar anar que la presència de CCOO i UGT a la manifestació "va ser vergonyant i vergonyosa", però no només pels líders dels dos sindicats principals a Catalunya, sinó també pels seus secretaris a nivell estatal per haver-ho permès.

És justament en aquest punt on els de Francisco Marhuenda mantenen que el fet que tant Pacheco com Ros "asseguressin que 'no és el moment' de judicis i detencions, i sí de rebutjar 'elements de repressió i involució democràtica', hauria de ser més que suficient perquè sortissin per la porta de les seves respectives organitzacions".

Tanmateix, les barbaritats que deixa anar aquest diari encara van més enllà quan diuen que els sindicats —i, per descomptat, els partits i entitats independentistes— "no comparteixen principis tan bàsics com el de l'imperi de la llei i el respecte a la independència judicial".

Perquè, per ells, el pitjor va ser que "a més asseguressin que urgeix formar un Govern que faci front a l'agenda política i social" perquè consideren que això "va ser una provocació i un desvergonyiment", al mateix temps que continuen amb la crítica contra els sindicats i lamenten que avui "no representen el constitucionalisme, sinó el col·laboracionisme ben regat pel favor separatista".

Sense poder amagar la ràbia que els genera el pacifisme de la mobilització, al final de l'escrit reserven un espai per definir la manifestació com "un altre capítol de la monumental farsa independentista contra la democràcia espanyola". De fet, acaben justificant tot el que diuen sota l'argument que "si faltava alguna prova, tenim les imatges dels manifestants festius i somrients", que contraresten amb "el país lliure i garantista" que és Espanya, que té, a més, "tribunals independents".

Doble traïció sindical

El Mundo, en la mateixa línia que els de Marhuenda, lamenten el que ells descriuen com a "doble traïció dels sindicats" perquè, a parer seu, "poques vegades el sindicalisme espanyol deu haver estat més allunyat de la seva funció constitucional de defensa dels treballadors que ahir, quan desfilaven a la manifestació de Barcelona en suport de la causa separatista".

Aquesta "doble traïció" la justifiquen amb l'argument que s'obliden tant dels treballadors com de la "Nació", pel fet d'haver-se ajuntat amb els que "no han demostrat un altre propòsit que trencar la unitat territorial violant el mateix ordre constitucional que empara la tasca de les organitzacions sindicals".

A aquest diari no li sembla correcte que els principals líders sindicals assistissin a una mobilització que, segons ells, tenia per objectiu "qüestionar els tribunals i exigir l'alliberament dels mal anomenats presos polítics" perquè, al seu parer, "és inacceptable que els sindicats mirin de boicotejar l'aplicació de la llei mitjançant el qüestionament explícit de les decisions judicials".

I no només això. També lamenten que "el que és del tot inadmissible és que defensin la impunitat per als que van desbordar el marc estatutari, van organitzar un referèndum il·legal i van declarar unilateralment la independència" perquè, segons la seva manera de veure la realitat, recorden que "si hi ha polítics presos és perquè un jutge d'un estat democràtic els ha imputat delictes greus".

Poder contra l'Estat

Mentre que avui l'ABC va en una línia molt més suau i no parla de la manifestació ni a la portada de la versió en paper ni a l'edició digital —al web, de fet, ni l'anomenen fins a gairebé el final de la pàgina—, El País va carregat d'opinions en contra del procés, encara que no opinen sobre la manifestació.

Això sí. Per no perdre el costum, el diari publica diferents opinions que critiquen la situació a Catalunya i mantenen, per exemple, que "el que s'ha esdevingut a Catalunya entre el setembre i l'octubre no hauria passat si els nacionalistes no haguessin tingut poder i recursos públics durant dècades per organitzar la sedició i alçar-se contra l'estat al qual devien poder lleialtat".

Així doncs, per El País el procés continua sent un moviment de desobediència i confrontació per part dels catalans i una demostració més que els diferents governs d'Espanya han donat massa via lliure als polítics catalans per dur a terme "una alta traïció a l'Estat" mitjançant Catalunya.