Qui ha quedat en evidència: la justícia espanyola o l'alemanya? Després que ahir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena rebutgés extradir el president Carles Puigdemont i retirés totes les ordres de detenció de la resta de líders sobiranistes en l'exili, la premsa ha fet les seves pròpies teories i, com sempre, els diaris de Madrid s'han posat al costat de la justícia espanyola arribant a menysprear, així, l'alemanya i, per conseqüència, l'europea.
Alguns dels grans rotatius espanyols, es lamenten de la decisió del tribunal alemany en considerar que estan donant via lliure a uns "criminals", mentre que ressalten que Llarena ha fet "molt bé" en refutar l'extradició del president en l'exili només per malversació perquè el "capitost del cop d'Estat" ha de ser jutjat —sempre segons el seu punt de vista— per rebel·lió i sedició.
Això sí. Alhora, també celebren que el magistrat del Suprem hagi "desterrat" per 20 anys a Puigdemont i recorden que, quan ho vulgui, pot tornar a reactivar l'euroordre de detenció, sense tenir en compte que, presumiblement, el tribunal alemany podria acabar decidint el mateix que ara a falta de proves que demostrin que el líder sobiranista han comès delictes de rebel·lió. Però tot el que sigui favorable al procés, serà contraproduent per a les grans estructures de l'estat espanyol i, això, la premsa de Madrid no ho pot tolerar.
De fet, la majoria dels diaris espanyols han quedat a evidència després que Puigdemont entrés a la presó alemanya perquè les seves portades aplaudien que "Alemanya acabés amb la fuga i farsa de Puigdemont", així com que el país germànic "marcava el camí de tornada dels colpistes fugits".
Lluitar contra criminals
Sota el títol "La Justícia alemanya queda en evidència", La Razón deixa anar en el seu editorial que la decisió del magistrat del Suprem és l'"única possible" que va poder prendre "per garantir que els presumptes responsables d'actes gravíssims responguin en un judici més tard o més aviat".
Subratllant que si Puigdemont trepitja Espanya el detindran, els de Francisco Marhuenda es mostren convençuts que Llarena "en desmunta un a un els inqualificables arguments dels jutges germànics contra la demanda espanyola i retrata en un relat conscienciós, metòdic, brillant i raonat els excessos d'una decisió insòlita contrària a l'ordenació comunitària, inclosa la jurisprudència del tribunal superior europeu, i que de facto suposa la voladura d'un instrument vertebrador com és l'euroordre".
Amb aquests arguments sota el braç, el diari citat retreu als jutges alemanys no haver comprovat "si els fets descrits en l'ordenació espanyola estaven contemplats en el del seu país i si s'impulsaria un procediment penal semblant al del Suprem", motiu pel qual consideren que "van abusar de la seva posició" i que van protagonitzar "una sobreactuació antijurídiques tan impròpies com intolerables".
El pitjor, tanmateix, però, arriba al final de l'article, quan deixen anar que "la realitat és que de cop aquest tribunal ha soscavat el crèdit d'un element clau per lluitar contra els criminals en un territori sense fronteres", fet que ha comportat que "el separatisme intensifiqués la seva campanya d'assetjament i demolició contra el Poder Judicial espanyol, i en concret contra el jutge d'instrucció, en un intent per deslegitimar-lo i desacreditar-lo". I és per tot això que posen de relleu que, a parer seu, "si algú ha quedat en evidència, ha estat la Justícia alemanya, que és la que haurà de respondre pel seu paper".
Fuga permanent
El Mundo, que obre la seva portada amb el títol "Llarena perd la fe en la UE i deixa en fuga permanent a Puigdemont", sosté en el seu editorial que "encerta el jutge Llarena en rebutjar el lliurament de Puigdemont per l'únic delicte de malversació" perquè consideren que "conformar-se amb jutjar al capitost d'un cop d'Estat per desviar fons per executar-lo atemptaria contra la coherència de tota la instrucció i legitimaria la humiliació infligida per tres jutges regionals alemanys al més Alt Tribunal d'un país membre de la UE".
Sota el títol "Puigdemont: desterrament fora, divisió dins" el diari citat té coll a baix que aquesta situació pot provocar encara més divisió en l'independentisme, però, com sempre, defensen que "no hi pot haver impunitat per als processats".
En un altre article titulat "Ja, ni dol pel 'procés'", insisteixen en la idea que "l'Estat ha guanyat. Per golejada" perquè, posen de relleu "de cop, els independentistes catalans han fet un pas enrere de set anys. Ítaca ja no és l'objectiu".
Desterrament
Mentrestant, El Español, que titula el seu editorial com "Llarena opta pel mal menor", posa damunt la taula que, segons el seu punt de vista, la decisió del jutge "demostra que ha optat per l'escenari menys negatiu per a la Justícia" i aplaudeix que hagi criticat "la falta de compromís" dels jutges alemanys.
Però això no és tot. Lluny de plantejar-se que, potser, la justícia alemanya va pel camí correcte, adverteixen a l'independentisme que no hi ha res a celebrar perquè "la realitat és que el magistrat ha condemnat a Puigdemont al desterrament els propers 20 anys, que és el temps que tardarà a prescriure el delicte de rebel·lió de què se li acusa".
Justament per tot això, celebren que "Llarena no es plega a la rebaixa d'un tribunal regional germànic del qual s'ha burlat en temps i forma de la justícia espanyola" i avisen que, quan ho vulgui, el magistrat del Suprem pot activar l'euroordre de detenció, al mateix temps que es lamenten que "totes aquestes peripècies podien i havien d'haver-se evitat".
I és que, al seu parer, "Puigdemont hauria d'estar esperant avui judici a la presó igual que Junqueras o Romeva. La responsabilitat que no sigui així és dels qui van deixar que escapés, i allà no cap sinó assenyalar el CNI i qui el dirigia políticament: la vicepresidenta Sáenz de Santamaría".
Fractura secessionista
El País, del seu costat, fa un repàs pel pols entre JxCat i ERC —solucionat ahir entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès— per acabar dient que "l'home de Berlín anhela sortir del progressiu ostracisme a què l'empeny l'elecció (de mala gana i patrocinada per ell) del seu successor, Quim Torra; i amb la moral aixecada per la recent decisió del tribunal de Schleswig-Holstein".
Ara bé. Lluny de mullar-se del tot amb la sentència de Llarena i la decisió alemanya, insisteixen a centrar-se només en les diferències entre els partits independentistes i citen la sobirania a "optar finalment per una via o una altra, perquè ambdues són mútuament excloents."
Per tot això conclouen que "només si s'entossudeix en la via democràtica i legal podrà entrar a discutir i negociar una solució pactada, dins del marc de la Constitució" i subratllen que "sigui aquesta o una altra la fórmula que s'obri pas, l'essència d'una solució viable és enfilar un acord i sotmetre'l a les urnes".
L'Espanya de l'horror
A l'ABC, Hermann Tertsch titula el seu article d'opinón com "L'Espanya de l'horror", on sosté que "Catalunya està trencada", així com que "l'han trencat els seus governants lladres amb el seu robatori permanent. L'han trencat les seves ingents despeses ideològiques, des del permanent pogrom contra la llengua espanyola fins a les seves ambaixades usurpadores, les subvencions als mitjans o els pagaments a separatistes en altres regions. I l'immens exèrcit de paniaguados".
Tertsch denuncia que "els colpistes d'aquesta Catalunya trencada fan amb diners espanyols superbes campanyes en contra d'Espanya" i culpen el govern de Pedro Sánchez, però també al de Mariano Rajoy del succeït per acabar dient que "només el Rei i el jutge Llarena són al seu lloc".