Mentre no arriba la violència, farem veure que existeix. Aquesta idea és la que ha calat amb força als grans diaris de Madrid, que porten dies donant per fet que les concentracions pacífiques que estan tenint lloc aquests últims dies a Catalunya són violentes i, per si fos poc, atribueixen directament aquesta responsabilitat als partits independentistes del Parlament.

Segons sembla ser, per a la premsa espanyola, violència equival a reivindicació. Sigui de la forma que sigui. Per justificar-lo, tornen a insistir en el plantejament que els líders independentistes empresonats no ho estan per les seves idees, si no pels seus "delictes" i per haver donat un cop d'Estat, donant així per fet —una vegada més— la sentència final d'un judici que ni tan sols no té data.

Precisament per això, es lamenten que la cambra catalana reconegués ahir el dret d'investir a Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull perquè consideren que actuacions com aquesta emparen i inciten, encara més, als independentistes "radicals" a sortir al carrer i fer que la violència regni a Catalunya.

La violència del Parlament

Sense pèls a la llengua, La Razón atribueix directament els "actes violents" a "una part" del Parlament i aprofita l'ocasió per batejar de "mocions de foguejament" les propostes de resolució presentades i aprovades ahir en el ple del Parlament per JxCat, ERC i la CUP perquè consideren que la cambra catalana hauria d'haver "condemnat la violència de carrer".

Els de Francisco Marhuenda giren la truita completament i defineixen les protestes pacífiques que estan tenint lloc aquests últims dies a Catalunya d'"actes de clara intimidació [...] contra els qui no combreguen amb el secessionisme".

I no només això. Encara van un pas més enllà i somiquegen perquè consideren que amb l'aprovació de les propostes dels grups sobiranistes "es deslegitima al Poder Judicial i es dubta de la rectitud dels seus jutges i magistrats, amb una altra emoció de suport als dirigents separatistes presos."

Sota el títol "Coresponsables de la violència", La Razón torna a la càrrega repetint-se més que l'all: els presos polítics "van dur a terme un acte de rebel·lió que suposava donar un cop d'Estat contra la democràcia espanyola, des del menyspreu més absolut a l'ordenació jurídica i al principi de sobirania nacional."

Totes aquestes premisses fan que els de Marhuenda assenyalin directament el Parlament per ser "coresponsable dels actes violents que es puguin produir i, a més, no afavoreix en res la situació personal dels seus companys de files processats".

Ara bé. Arribats a aquest punt, i després de criticar i carregar fort contra les manifestacions que consideren violentes, asseguren que aquestes concentracions estan tenint un "escàs eco ciutadà [...] unit a la frustració creixent de les bases més radicalitzades del separatisme".

El disbarat 'indepe'

L'ABC segueix la mateixa línia que els de Marhuenda i es lamenten que l'independentisme "acumula ja dues legislatures entregat en cos i ànima al disbarat i la insensatesa, donant com a resultat una de les crisis polítiques i socials més importants de la història recent."

En el seu editorial titulada "Els separatismes, lliurats al disbarat," critiquen que els sobiranistes no es facin enrere i continuen insistint "en el seu particular disbarat, sense importar un àpex el greu dany que causen al conjunt de la població".

Un disbarat que es va tornar a materialitzar —sempre segons el diari citat— en el ple d'ahir del Parlament, on els partits independentistes van mostrar, de nou, el seu suport a Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Al seu parer, això només demostra "el nul respecte que professen a l'Estat de Dret", però també "el seu més absolut menyspreu cap a l'actuació dels jutges i, per tant, cap a la fonamental separació de poders, clau en qualsevol democràcia."

També com La Razón, el rotatiu esmentat es lamenta que "rebutjaven condemnar els actes vandàlics i violents que han protagonitzat als carrers els grups més radicals, així com els atacs i amenaces que han patit les seus i els polítics d'altres partits".

La seva conclusió és clara. Com que els independentistes no es posen del seu costat, "reflecteix que Catalunya és encara molt lluny de recuperar la normalitat institucional" perquè, a més, els sobiranistes "insisteixen a donar l'esquena a la prosperitat i els problemes reals dels catalans amb tal de mantenir vigent la seva quimera il·legal".

El bucle català

El Mundo, del seu costat, obvia que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va marcar la casella de corrupció en l'euroordre i recorda que Puigdemont està acusat de rebel·lió i malversació per justificar la idea que "no està en condicions de presidir cap Govern".

Com la resta, aquest diari també dóna per feta l'existència de "violència de carrer" aquests dies, mentre retreu al president del Parlament, Roger Torrent, "no haver-se atrevit" a proposar Puigdemont de nou per a la investidura "si tan legítim és".

Ells mateixos es responen i, segons el seu punt de vista, si Torrent no ho va fer va ser "evidentment, perquè sap que l'Estat de dret és implacable a Espanya i està advertit de les conseqüències penals que porta trencar la legislació", és a dir, per evitar la presó.

El pitjor de tot arriba gairebé al final de l'escrit, on deixen anar que "és insòlit i inacceptable que una assemblea legislativa s'arrogui la capacitat d'ordenar a la Justícia el que ha de fer" i atribueixen la falta de separació de poders al "separatisme" i no al govern del PP, fet que, als seus ulls, demostra l'existència de "la metàstasi inoculada pel separatisme en la política catalana".

Ficció permanent

El País no dedica avui el seu editorial a la qüestió catalana, però si una columna d'opinió titulada "La Passió de Puigdemont segons..." on carreguen fort contra Puigdemont titllant-lo de "màrtir de la fe indepe" i li comparen, irònicament, amb "la passió i sacrifici del Messies" després de repassar diversos passatges de la Bíblia per relacionar-los amb el procés, conclou i es lamenta que "no sembla, així doncs, que hi hagi disposició a tornar a la realitat. L'estat de ficció permanent és més confortable per mantenir el relat".

El Espanyol, com els primers tres diaris esmentats, deixa anar que a Catalunya hi ha "carta blanca als violents" i atribueix la responsabilitat d'una presumpta violència en les manifestacions independentistes als partits independentistes perquè, segons el seu punt de vista, "els grups de radicals i exaltats compten amb el seu suport tàcit i tenen carta blanca per acampar pels seus respectes, per la qual cosa ells seran indirectament responsables de la violència que pugui produir-se els propers dies."

Per tot això, es lamenten que "el deteriorament de la vida pública a Catalunya és clamorós" i, justament per això, tornen a citar el govern de Mariano Rajoy a reforçar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.