Manuel Valls intenta refer la seva carrera política tornant a França. De res li ha servit canviar-se el nom propi, Manel per Manuel, amb l'intent de captar el vot no independentista al consistori de l'Ajuntament de Barcelona.
Tampoc de buscar complicitats amb l'alcaldessa Ada Colau, facilitant la seva darrera investidura l'any 2019. El projecte fallit a la capital catalana com a president del grup municipal Barcelona pel Canvi, acaba amb un punt final que ha decidit posar ell mateix.
L'anunci del seu retorn a França ha estat rebut amb mofes pels principals mitjans de comunicació d'aquest país, tant l'esquerra com la dreta. Valls, exministre de l'Interior i primer ministre durant la presidència del socialista François Hollande, assegura que torna "per ajudar, influenciar" en el debat polític a les eleccions presidencials del 2022. Sense temps ni ofertes encara per definir quin serà el seu paper, els mitjans de comunicació li han girat l'esquena.
El darrer exemple més rellevant ha estat l'editorial de la ràdio RTL France, la de màxima audiència, per davant d'Europe 1, RMC i la pública France Inter. Rememoren en to burleta totes les declaracions de Valls dient que marxava i renegava de París, després de Barcelona i finalment ara diu que torna.
Recorden que Valls va dir "que volia ser útil" per al seu país i al cap d'uns mesos "olé, s'oblida de França". Fins i tot il·lustren les seves incongruències amb la cançó de Manolo Escobar, 'Que viva España', mentre se sent riure els col·laboradors d'aquest programa. O també expliciten com va dir literalment que "marxava definitivament" a Barcelona i ja "ha quedat clara la seva credibilitat".
Un altre exemple el trobem en el diari d'extrema dreta Boulevard Voltaire. Valls, a qui precisament el seu historial el lliga amb polítiques titllades de racistes, és fins i tot rebutjat per aquest sector. "El petit teatre de Valls: els comiats eren temporals i la tornada serà definitiva?". Sota aquest títol, expliquen que no es creuen la paraula d'aquest polític a qui defineixen com "un traïdor" de la pàtria francesa.
A més, també avisen que les segones parts no són mai bones: "La història tartamudeja, va dir Marx, primer, és una tragèdia, la segona vegada és una comèdia". I afegeix: "Ell sap que el seu millor paper és el del traïdor megalòman amb ull febril, l’ambiciós límit que fa rodar la seva poma i creu, malgrat les burles, en un destí massa gran per a ell. Així que s’amuntega".