Totes les mirades de la premsa internacional estan posades en Barcelona i no en Madrid, en el Parlament i no en el Senat, en Carles Puigdemont i no en Mariano Rajoy. El vaivé del camp independentista aquest dijous es qualifica amb paraules com “caòtic”, “vacil·lant”, “trontollant” o “confusió”. Tots assenyalen, però, que Puigdemont estava disposat a convocar eleccions i no ho ha fet per manca de garanties del govern espanyol que cancel·laria la intervenció de les institucions catalanes via l’article 155 de la Constitució.

En general, fora de les agències, més abonades a contar fets fredament, el to dels diaris és menys empàtic respecte a l’independentisme, com si s’hagués esvaït l’admiració per les mobilitzacions massives i pacífiques, l’horror amb què van descriure la repressió del referèndum de l’1-O o la presó dels Jordis i els pesés més el trasllat de seus socials d’empreses o la legalitat de la suspensió de facto de l’autonomia catalana.

Dificultats

Enllà dels fets, The New York Times manté el seu relat de sempre, que contraposa les dificultats de Puigdemont y Rajoy. “Les pressions sobre ambdós són ja formidables”, diu per situar els esdeveniments del dia. “Puigdemont s’arrisca a passar dècades a la presó per rebel·lió si avança el seu pla secessionista”, mentre que “a Madrid, Rajoy ha estat sotmès a una pressió forta de l’ala dura del seu partit conservador per a que no cedeixi en l'esforç per reprimir la rebel·lió catalana”.

El referent dels mercats financers nord-americans, The Wall Street Journal, afegeix una crònica econòmica on destaca com s’ha enfilat els valors espanyols a l’Ibex, especialment les accions de CaixaBank i de Banc Sabadell, i cau la prima de risc. El Journal ha fet un cas relatiu als esdeveniments a Barcelona i Madrid i no els ha posat en portada, sense destacar, fins al vespre.

El seu rival de la City de Londres, el Financial Times, no ho ha remarcat gaire en portada. En la seva crònica explica el fiasco de la proposta d’eleccions de Puigdemont, i diu que la declaració d’independència “seria una altra escalada de la que ja és una de les pitjors crisis polítiques [a Espanya] des del retorn de la democràcia”. Ho explica destacant les “pressions extremes” sobre Puigdemont de “l’independentisme dur” i descriu el camp secessionista en estat de fragilitat.

Contraris

Le Monde ha fet aquesta setmana una cobertura molt contrària al camp indepe, seguint la línia de l’editorial del passat dilluns (al seu torn ben oposat a un altre de fa un mes i mig). La informació  es basa en el despatx fred de l’agència France Presse, on remarca que Puigdemont ha traslladat al Parlament la responsabilitat de prendre la decisió de respondre a la suspensió de l’autonomia. Ha estat obrint la portada de la web tot el dia.

El diari francès afegeix tres reportatges amb aquests títols: “Els catalans es divideixen sobre els riscos de la secessió”, “A Catalunya, les famílies s’esquinçen: ‘Ja no vull parlar d'això a casa’” i “A Catalunya, les escoles descuiden l'ensenyament del castellà”. En els tres es tracta un cas excèntric al que es dóna valor universal. El que parla del castellà, per exemple, presenta una mare que rebutja la immersió. És una activista lligada a Societat Civil Catalana. El reportatge ni diu que són 40 les famílies com la de la protagonista, sinó que ho generalitza a tot el país. I així tot.

El principal diari romà, La Repubblica, tenia l’afer en portada tot el dijous, mai destacat, i ha fet una crònica amb menys escarafalls sobre les convocatòries i desconvocatòries de compareixences. Hi estan més acostumats. Es fixa, però, en la volatilitat de les emocions en el camp indepe.

The Guardian no ho ha posat en portada. A l’interior de la web mantenia l’entrevista al vicepresident Junqueras feta dimecres.

Ineficaç

Els dos diaris de referència alemanys han seguit camins molt diferents. El més liberal, Sueddeutsche Zeitung, de Munic, segueix la informació de La Vanguardia però amb menys entusiasme per la possibilitat que el PSOE pogués empènyer al PP a cancel·lar el tràmit del 155 si Puigdemont convoca eleccions.

El més conservador, Frankfuerter Allgemeine Zeitung, publica una crònica (“Caos a Barcelona”) on conclou que “els catalans que volen la independència (que potser fa anys s'haurien conformat amb més autonomia) es consideraran víctima de la freda legalitat espanyola i no veurà legitimitat en l'Estat. Si tants ciutadans neguen qualsevol legitimitat a l'Estat, insistir en aplicar la constitució no és políticament eficaç”.

La web de la BBC publica una informació de fets força freda, on només destaca un tuit de la seva editora per Europa, Katya Adler: [Puigdemont] “acaba de parlar i ha dit... res de nou: no convoca eleccions, no declara la independència, critica les mesures del govern espanyol”. Adler ha seguit la jornada activament des del seu compte de Twitter.

La web de la CNN titula “[Puigdemont] trontolla en la seva aposta per la independència” i ho atribueix a les dificultats per posar d’acord al camp independentista. La informació, que ha estat obrint l’edició europea tot el dia, no s’ha actualitzat des del matí i duia un vídeo de la repressió de l’1-O.

Les agències

L’agència nord-americana Associated Press, sempre la més detallada, és l’única que recorda dos punts que altres no diuen. Un, que Puigdemont ha insistit en la seva compareixença que “la pau i el civisme han de prevaldre. Només d’aquesta manera serem capaços de guanyar”. Dos, que el govern espanyol s’ha desdit de la seva promesa que anul·laria el 155 si es convoquen eleccions. També explica amb més detall les esquerdes en la coalició indepe.

La britànica Reuters avisa que el 155 “podria conduir a la confrontació al carrer, doncs alguns partidaris de la independència han promès muntar una campanya de desobediència civil” a la suspensió de l’autonomia. Agence France Presse, per la seva banda, fa una crònica on afegeix un llarg resum de les conseqüències econòmiques i polítiques del conflicte per Catalunya.