Les tensions entre la diplomàcia espanyola i la marroquina augmenten. Sorprèn que, llegint la premsa del Marroc, fins i tot diaris no afins al règim de Mohamed VI carreguen contra el govern de Pedro Sánchez per l'ofensiva migratòria que s'ha engegat a Ceuta. L'exemple més clar el trobem en l'editorial d'aquest dimecres al diari Al Ahdath Al Maghribia, una publicació independent i socialista que surt en defensa de la unitat del seu país i avisa Espanya que no es fiqui en els assumptes interns i la disputa amb el poble sahrauí.
Per això, entra en la comparativa i interpel·la directament la Moncloa: "Per donar la volta a l'equació, què passaria si el Marroc donés suport al referèndum català del 2017 i Carles Puigdemont fos acollit i sortís el nostre ministre d'Afers Exteriors a dir que es fa per motius humanitaris però que això no afectarà en cap cas la relació amb Espanya? Ells expliquen que Carles Puigdemont va trair-los, va violar la llei i va exercir pressió sobre el poder judicial i van acabar titllant-lo d'haver comès crims contra la humanitat".
"No serem la policia d'Europa"
L'editorial d'aquest diari avisa que si el Marroc no es va posicionar aleshores a favor del referèndum de l'1 d'octubre, que Espanya faci ara el mateix i no aculli el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va arribar sota una identitat falsa i es troba ingressat en un hospital de Logronyo per recuperar-se de la Covid-19.
Per això, Al Ahdath fins i tot es planteja com hauria reaccionat Espanya si hagués acollit el president Puigdemont "sota una altra identitat". I torna a l'octubre del 2017: "Espanya vivia en aquella època una crisi sense precedents. I què va fer el Marroc? En la línia d'una llarga història de bones relacions, es va rebutjar la secessió. I es va fer perquè som veïns, guardem bones relacions econòmiques, polítiques i culturals i des d'Exteriors es va rebutjar de forma unilateral la independència de Catalunya a favor d'una integritat nacional".
Malgrat tot, si no es rebutja acollir Ghali de forma immediata, totes aquestes bones intencions poden acabar. Segons aquest diari, el Marroc podria "reconsiderar les relacions de cooperació amb Espanya" sobretot en matèria d'immigració i pesca. I avisa Sánchez que l'allau migratòria que ha rebut els darrers dies pot ser el preludi d'una onada sense aturador: "El Marroc no es pot limitar a exercir el paper de policia que protegeixi els interessos d'un país veí que no respecta el més sagrat, la seva integritat territorial. I si Espanya es pensa que Rabat entendrà que rebi un criminal perillós i vagi contra el dret internacional, el Marroc té dret a revisar moltes qüestions fins ara pactades com, per exemple, seguir salvant el sector pesquer espanyol, en clara fallida".
Els marroquins se senten menystinguts. Primer ve una crisi migratòria i després en pot venir una d'econòmica centrada en la pesca al Mediterrani. I el rerefons de tot, un malestar que arrosseguen: "el passat colonial" que encara els pesa i lamenten que s'hagin convertit en un país de residència d'immigrants procedents de l'Àfrica subsahariana, l'Orient Mitjà i fins i tot d'Àsia "a causa de les restriccions imposades des d'Europa". I culpen "el passat franquista" d'Espanya com la causa "d'un sobiranisme mal entès" que sempre els ha discriminat. Però ara no volen tornar a velles tradicions. L'editorial conclou: "El Marroc no acceptarà avui res que no sigui protegir els seus interessos".