S'ha d'anar amb compte. Aquest és la idea principal que hi ha entre els ministres del govern espanyol relacionats amb matèries de seguretat, després del cessament (o substitució, segons Margarita Robles) i amb el tracte que estan donant al servei d'intel·ligència, ja que "se'ns pot girar en contra". Així ho revela el diari La Razón, que informa que a La Moncloa ha començat a créixer l'alarma per la possibilitat que la crisi de l'espionatge, tant el CatalanGate com l'atac als mòbils de Pedro Sánchez, Margarita Robles i també Fernando Grande-Marlaska, hagi provocat un cert malestar entre els treballadors del centre. Segons aquest mitjà, se senten "maltractats i víctimes d'una operació política" i creuen que tot plegat debilitat la seva eficàcia. Era la mateixa Robles, quan defensava a la directora Esteban, la que parlava en aquests termes i demanava deixar de criticar el centre per respecte als seus treballadors. 

La Razón cita a un ministre que adverteix que "la seguretat nacional està en les seves mans i el govern també. Bastaria que comencessin a filtrar els motius pels quals es va espiar els líders independentistes", fet que seria un gran escàndol, però alhora veu complicat que passi, ja que, al cap i a la fi, "són uns patriotes" i no creu que facin res que perjudiqui el conjunt de l'Estat. En aquest sentit, entra tota la informació de què disposen, destaca ara el coneixement sobre com es va gestionar la compareixença de Paz Esteban en la comissió de Secrets Oficials i on va confirmar que l'organisme havia espiat amb autorització judicial a fins a 18 independentistes, entre els quals Pere Aragonès, com a possible coordinador dels CDR. Així, els consta fins a quin punt Sánchez va controlar fins al detall el contingut de la seva declaració i sabia quina informació oferiria als diputats. Davant aquest fet, els treballadors del CNI els va sorprendr que a La Moncloa se sorprenguessin pel fet que Esteban hagués donat el nom del president, quan ja ho sabien. 

Un cos cremat

Aquest és el panorama amb què s'ha trobat Esperanza Casteleiro, el relleu de la ja exdirectora, filla d'un militar i mà dreta de la ministra Robles: uns treballadors cremats per tota la situació i per haver estat, de nou, al centre de la polèmica en un altre escàndol d'espionatge. A més, tot i ser uns "patriotes", senten que el govern espanyol ha mentit i els ha donat a ells tota la responsabilitat per uns fets que no són, segons ells, de la seva competència. "L'explicació del govern espanyol és totalment inversemblant. No se sosté des d'un punt de vista ni tècnic ni protocol·lari si les coses s'han fet bé des de La Moncloa", defensen des del CNI. Això és així, diuen ells, perquè els responsables del control dels dispositius dels ministres, i, per tant, qui hi ha darrere dels errors de seguretat no són al CNI sinó al mateix Palau de La Moncloa. Així, tot i que sense dir noms, assenyalen a l'altre ministre a qui tant el CatalanGate com l'espionatge a Sánchez, Robles i Marlaska li ha esclatat a la cara: Félix Bolaños. 

Una mesura insuficient per l'independentisme 

La destitució d'Esteban no ha caigut bé ni entre els seus treballadors, però tampoc entre l'independentisme, que ho veu com una mesura estètica i un cap de turc que no aclareix un problema molt més profund. Així ho ha assegurat, per exemple,  el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament durant la sessió de control al Govern on ha insistit a reclamar a l'executiu de Pedro Sánchez transparència, responsabilitats i garantia que aquesta situació no es tornarà a repetir. "Fins que això no passi ningú pot donar cap crisi ni per matisada ni per resolta", ha advertit en resposta a la pregunta del president del grup de Junts Albert Batet.