Els interessos econòmics europeus en l'explotació agrícola del Sàhara i la vulneració de drets sistemàtics del Marroc sobre aquest poble, ha comportat un silenci internacional davant els milers de plantacions de tomàquets en aquesta regió que es comercialitzen a Europa i fan trontollar l'agricultura espanyola que no pot competir amb el preu i les condicions.

Tomàquets, melons i cogombres

Aquesta podria ser la punta de llança d'una nova crisi política entre l'Estat espanyol i el Marroc però les estratègies que hi ha pel darrere, de moment, fan que els pagesos, sobretot d'Andalusia, s'estiguin quedant sols en el seu crit d'ajuda.

Un estudi de Mundabat explica la situació actual. Aquesta ONG agrícola conclou que els recursos agrícoles del Sàhara Occidental, fonamentalment tomàquets, amb un 80% aproximadament de la producció, a més de melons i cogombres concentrats a la regió de Dakhla, han adquirit un pes creixent. No tant pel seu valor econòmic, com pel paper que exerceixen en l'estratègia del Marroc per reforçar la seva ocupació del territori.

Plantació de tomàquets al Sàhara / Font: Western Sahara Resource Watch

Aquestes plantacions són totalment il·legals ja que els tomàquets s'etiqueten amb procedència marroquí i s'amaga la realitat. A la vegada, la Unió Europea fa la vista grossa ja que recordem que no reconeix la sobirania marroquí a aquesta zona, tot i no adoptar la terminologia de "territori ocupat" com sí especifica l'ONU. Actualment, des del vell continent es titlla de "territori autònom de facto administrat pel regne del Marroc", un buit legal. 

El rei domina els camps

En paral·lel, aquestes plantacions són del rei del Marroc, Mohammed VI que apareix com a propietari a través de l'empresa Les Domaine Agrícoles. Aquest, s'ha encarregat d'atraure en els darrers temps, inversió estrangera per encara silenciar més la il·legalitat del negoci. D'aquesta manera, s'aconsegueix legitimar un procés i fa augmentar el poder agrícola del país.

Actualment, el 14% dels tomàquets d'aquest país procedeixen d'aquesta zona, tot i que s'etiqueta amb una altra procedència, provenen dels camps de Dakhla.  Segons les dades de l'organització camperola, des de 2001 fins 2019, el país magribí ha augmentat en un 170% el nombre de tomàquets enviats al continent europeu.

Els andalusos, desesperats

Tot aquest engranatge seria el culpable que els pagesos espanyols, sobretot els andalusos, estiguin perdent cada any més terres de cultiu dedicades al tomàquet. Només a Almeria, s'han perdut 2.000 hectàrees, l'equivalent a 2.800 camps de futbol en els darrers deu anys. "Els calendaris d'exportació del Marroc, beneficiats històricament per un acord aranzelari i de contingents, coincideixen clarament amb els períodes de màxima sortida de tomàquet de sud-est espanyol cap al seu principal mercat: la resta de països de la UE", denuncien els agricultors.

A la vegada, també s'estaria vulnerant un dret bàsic dels ciutadans europeus recollit en la Llei d'Informació al Consumidor de la UE, que posa de manifest el dret que qualsevol persona pugui saber la procedència de qualsevol aliment per raons ètiques o morals relacionades amb la forma en la qual s'ha pogut conrear.

Fotografia de portada: denúncia de la WSRW d'enviar tomàquets del Sàhara als mateixos refugiats d'aquesta zona a qui els expropien les terres / Font: Western Sahara Resource Watch