Amb la llum del capvespre banyant el Pati dels Tarongers, a un quart de nou de la tarda, arrencarà l'acte institucional de presa de possessió del 132è president de la Generalitat. L'equip de Pere Aragonès ha optat perquè l'emblemàtic pati del Palau de la Generalitat sigui l'escenari on prometi el càrrec. Un espai a l'aire lliure que minimitzi els riscos de contagi. Precisament pel context de pandèmia, imperarà la sobrietat, això sí, la celebració serà més lluïda que la d'ara fa tres anys, amb Torra, que va produir-se sota la intervenció del 155. Fonts de l'organització han compartit els detalls de l'acte amb ElNacional.cat. 

L'essència: un esdeveniment en consonància amb la generació a la qual pertany el nou president. La generació naranjito, la generació mil·lènial. Per la limitació dels aforaments s'ha reduït la llista de convidats, en seran una quarantena, motiu pel qual s'ha plantejat com una retransmissió televisada, que podrà seguir-se per TV3 així com per les xarxes socials del govern. Durarà uns 35 minuts i acabarà amb la interpretació de l'himne nacional. 

A la cita no hi faltarà el seu predecessor, el president Quim Torra. Serà ell qui col·locarà a Aragonès la insígnia de president, escenificant així el relleu. També hi serà la presidenta del Parlament, que llegirà el decret de nomenament. Com ja va avançar aquest diari, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que ja va fer acte de presència al ple d'investidura de divendres, serà un dels convidats destacats. Entre els assistents hi haurà també els representants dels grups parlamentaris i la família del president electe. Aquesta vegada hi haurà una representació del govern espanyol encapçalada pel ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta. També hi serà la delegada Teresa Cunillera. 

Simbolismes

Malgrat la sobrietat autoimposada per la Covid, els organitzadors incorporaran uns quants simbolismes. Per recordar la Generalitat republicana de 1931, en la qual s'ha emmirallat ERC al llarg de tota la campanya electoral. En paral·lel, hi haurà lloc reservat per commemorar la lluita contra la pandèmia. Així mateix, es buscarà connectar amb el territori a partir d'una escenografia que comptarà amb elements naturals. 

Entre les actuacions musicals, veus joves del panorama artístic català. El grup Ginestà interpretarà la cançó Estimar-te com la terra i l’himne nacional anirà a càrrec de Magalí Sare i Manel Fortià.

Els noms del nou govern

Un cop hagi promès el càrrec, Aragonès signarà dimarts el decret de nomenament del seu govern. Encara queda alguna peça per encaixar, però la majoria de pesos pesants de l'executiu ja han anat transcendint. La seva mà dreta serà Laura Vilagrà, consellera de Presidència.

Un dels noms menys esperats i que tindrà més responsabilitat és el del nou titular d'Economia, Jaume Giró, exdirector general de la La Caixa. El principal interrogant és qui ostentarà la vicepresidència, una plaça que correspon a Junts i que apunta a Jordi Puigneró, després de les renúncies d'Elsa Artadi i Josep Rius, els dos noms que més havien sonat. Un dels canvis més destacats en aquesta nova etapa és que per primera vegada a la història la conselleria d'Interior passarà a mans d'ERC. El càrrec l'ocuparà un independent, l'exdiputat del PSC Joan Ignasi Elena, que en el seu dia va presidir el Pacte Nacional pel Referèndum. Els republicans perden la cartera de Salut, que a partir d'ara comandarà Josep Maria Argimon, que ha format part com a secretari de Salut Pública, de l'equip de la fins ara consellera Alba Vergès, que podria no continuar al govern. Sí que hi serà per part d'ERC Roger Torrent, amb tota probabilitat a l'àrea d'Empresa i Treball, tot i que algunes fonts l'havien situat a Cultura. Ester Capella i Teresa Jordà tenen opcions de seguir. 

Els precedents de Torra i Puigdemont

L'any 2018, amb el Govern de la Generalitat intervingut pel 155, Quim Torra va optar per una celebració de tràmit, en consonància amb l'excepcionalitat el moment. Es va celebrar al Saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat i els únics convidats, la seva família i el president del Parlament, Roger Torrent, a banda del secretari de govern, Víctor Cullell. En el breu discurs de presa de possessió, va evitar qualsevol menció a la Constitució espanyola. Per evidenciar l'excepcionalitat de la situació, amb Puigdemont a l'exili, Torra va renunciar a penjar-se la medalla de president, que habitualment col·loca el president sortint al nou. La insígnia va quedar exposada sobre la taula. 

La cerimònia de 2018 va estar precedida de polèmica. En nom del govern espanyol, el delegat Enric Millo, reclamava dir la seva sobre com havia de ser l'acte, celebrat encara sota la intervenció del 155. Finalment no va ser així, i cap representant de l’executiu Rajoy va assistir-hi. Des de la Generalitat se’ls va traslladar que no eren benvinguts. La Moncloa va denunciar que es “degradava la institució”.

En el cas de Carles Puigdemont, en canvi, la presa de possessió va ubicar-se al Saló Sant Jordi, on s'havia fet tradicionalment i on habitualment se celebren els grans esdeveniments. La imatge de l'aleshores rei Joan Carles, això sí, va tapar-se amb una cortina negra. La sala era plena de convidats i hi eren també l'aleshores ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i la delegada Maria de los Llanos de Luna. El president sortint, Artur Mas, va col·locar la medalla al successor. Una fotografia que simbolitzava el pas al costat. 

A la imatge principal, Pere Aragonès surt del Parlament després de ser investit. / S. Alcàzar