Dolor, impotència i valentia de denunciar-ho. Són sentiments que s’han compartit aquest dimecres a la tarda entre els assistents a la presentació del documental Laietana 43: El cau de la bèstia, al Centre Cultural Sant Pere de Barcelona. És una coproducció del cineasta Jaume Domènech, de Balandra Films, i TV3, que emetrà el programa Sense Ficció, el pròxim gener, segons ha avançat la seva directora. És colpidor. Durant una hora, es despulla la tenebrosa i impune Prefectura Superior de la Policia Nacional de Via Laietana de Barcelona, amb més de 90 anys amagant tortures i torturadors de la Brigada Político Social i els posteriors grups de la Brigada d'Informació. Ho expliquen amb tot detall testimonis vius i morts (amb lectures de joves actors del Teatre Espai, del Vendrell, que emocionen), sobre les vexacions que van patir per la seva dissidència política, social o condició sexual durant el franquisme i també en democràcia. I, sense oblidar la Segona República i el capità Collons (Miquel Badia). Els torturadors hi surten amb la seva fitxa policial, i per algunes víctimes, veure la seva imatge els ha impactat.
“És perquè no s’oblidi el que va passar allà, que ho sàpiguen els joves”, afirma en la projecció Blanca Serra, detinguda i torturada amb la seva germana Eva en 1977. El seu testimoni i el d’altres dones també és recollit al llibre Torturades, de Gemma Pasqual, publicat aquest any.
Glaça el cor veure-hi les cel·les i les maneres de tortures d’aquesta casa del terror, tot i que sigui una reproducció en 3D i amb maniquins. Alguns dels protagonistes del documental han participat en el col·loqui que s’ha fet després, on han estat convidades les persones i entitats que van col·laborar per finançar aquest projecte.
Són tan reals les imatges que una dona, que ha explicat que hi va ser torturada, ha preguntat si les càmeres havien accedit a l'interior de l'edifici perquè hi recordava "unes escales que baixaves", com es veu al documental. També ha aclarit que van estar detinguts set dies (no 48 hores, com en alguns casos es diu al documental), quan el 1971 es va declarar l'estat d'excepció. El documental també parla de la llei antiterrorista i de la manca de drets dels detinguts, així com del cau d'Intxaurrondo.
De Gustau a la bèstia
Jaume Domènech explica que arran de la producció del documental Gustau, la Transició al descobert, per trobar els autors materials de l'assassinat d’aquest jove de 16 anys d’un tret efectuat per la policia en una manifestació de l’11 de setembre de 1978, ha conegut molts supervivents d’aquestes atrocitats policials i de ciutadans que treballen per recuperar la memòria democràtica. Per això, novament amb la televisió de Catalunya, Domènech ha creat el nou documental Laietana 43. El cau de la bèstia.
El documental comença amb el testimoni de Carles Vallejo, que ha presentat la primera querella per tortures a Via Laietana, que ara ha de revisar l’Audiència de Barcelona si s’admet a tràmit o no.
També hi intervenen historiadors i especialistes, com ara Agustí Alcoberro (també detingut), i Leopold Estapé, que documenta la persecució de persones homosexuals, així com del col·lectiu gitano, a qui “se’ls trencava una dent amb un martellet”, relata Serra. L’escriptor basc Xavier Makazaga, exiliat i empresonat a França, hi verbalitza el trencament personal que busca el torturador, i les diferents tècniques, que en democràcia es perfeccionen per no deixar marques. No deixar-te dormir, despullar-te, penjar-te d’una barra, rebre cops en mig d’una rodona de botxins...
El periodista David Fernández i la fotògrafa Mireia Comas, detinguda el 1997, relaten els mètodes bruts de l’inspector Ignacio Moreno, àlies Jordi, del Grup VI de la Brigada d’Informació del CNP contra el moviment okupa i alternatiu, en plena democràcia.
En el documental, també hi surten els incansables advocats Pilar Rebaque i Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat i la sectorial de l'ANC, promotors de les concentracions que cada primer i tercer dimarts de cada mes es manifesten davant de la prefectura per reclamar que aquest edifici policial es converteixi en un edifici de memòria de les tortures, a més de donar veu a víctimes que expliquen el seu testimoni davant mateix dels policies que fan guàrdia al carrer.
Prohibit entrar-hi
“Era una fàbrica de torturadors, torturaven per torns. Sobretot dels integrants de la Brigada d’Informació en els seus despatxos del darrere de l’edifici”, manifesta Domènech en conversa amb ElNacional.cat. Hi explica que van demanar permís a la Delegació del govern espanyol a Catalunya i al Ministeri de l’Interior poder enregistrar en espais interiors de la Prefectura. “Primer ens van dir que sí, però que estava en obres. I amb la segona resposta, ja vaig veure que no ens hi deixarien pas”. El veterà cineasta recorda que la visita a l’edifici no s’ha permès ni tan sols a una comissió del Parlament, i malgrat que des de Madrid s’assegura que ara és un “edifici democràtic”.
Per això, s’ha reproduït en un model 3D l’interior a partir del testimoni de les víctimes de les tortures, com ara les cel·les i els despatxos i els espais de tortura, a més de guiar-se per uns plànols obtinguts a l’Ajuntament de Barcelona per unes reformes dels anys 80. Les cel·les són en un soterrani, i a l’entresol, els espais de tortura, amagats, sense llum del dia per desorientar al detingut.
És esfereïdor com Miquel Anduig, Xavier Barberà, Mercè Muñoz, Carme Travesset, Carles Sastre i Josep Almeda, i tants d’altres, relaten les vexacions i tortures patides, quan eren molt joves. I indignant la resposta de la justícia. Els pocs torturadors que van ser duts a la justícia, van quedar sense càstig perquè no es podia individualitzar què havia fet cadascun. I els pocs condemnats, indultats.
Sense veu als torturadors
Pel que fa als torturadors, el documental mostra la imatge de més de 40. "Descobrir-los, assenyalar-los i acusar-los, també era l’objectiu d’aquest treball", s’assegura. L'Arxiu General del Ministeri de l'Interior permet la consulta de les fitxes policials a partir que faci 20 anys que han mort les persones. El BOE també ha estat una font per resseguir les seves carreres, alguns dels quals no van ser apartats del cos policial en arribar la democràcia, i van seguir les seves pràctiques inhumanes. Els germans Creix, Quintela, Navales, Caro Fontanillo... El cineasta Jaume Domènech declara que la majoria de supervivents no sap qui eren tots els policies que els van torturar, però per lògica -sosté- feien torns, i per tant tots els de la Brigada d’Informació van estomacar a detinguts.
En el documental, no surt cap policia acusat de tortures donant el seu testimoniatge. I Domènech té una resposta clara: “No volem blanquejar el que van fer, ni donar-los veu perquè diguin que no van torturar. L'any 1985 van posar elèctrodes als testicles a un detingut, malgrat que fos del cas Bulto!”
Violència d’Estat
L’únic policia que surt al documental és Tomàs Gil Marquez, inspector del CNP fins al 1995 i inspector en cap de la policia local de Sant Adrià de Besòs fins al 2017. El pare de Tomàs, Julián Gil Mesas, era de la policia franquista que va detenir Salvador Puig Antich, assassinat a garrot vil a la Model. Gil fa temps que va demanar perdó a les germanes de Puig Antich, tot i ser un marrec el 1974, i en el documental afirma en diverses ocasions: “És tortura” tota acció policial de treure informació a un detingut a la força, des de no donar-li aigua a estomacar-lo.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, també hi parla clar: “És violència d'Estat contra la dissidència, sigui política o social; per pensar diferent, i no només és responsabilitat dels policies.” Per Jaume Domènech, també s’evidencia “la connivència entre policies, judicatura i governs perquè quasi no hi ha condemnes per tortures”.
El documental és un crit a deixar la bèstia sense cau o almenys que es divulguin les tortures de Via Laietana per exigir la reparació a les víctimes i la no repetició. Serà un bon material de divulgació a les aules i també podria ser un element de prova si es presenten noves denúncies, han indicat alguns assistents, a més de felicitar en Domènech.
L'advocada Pilar Rebaque ha convidat tothom a participar en les concentracions dels dimarts davant el cau de la bèstia: "Portem dos anys i estarem al carrer fins que això caigui!"