El president interí del Consell General del Poder Judicial critica durament la llei d’amnistia. La setmana passada, Vicente Guilarte no va votar ni a favor ni en contra de l’informe que va aprovar el ple del CGPJ sobre l’amnistia. Va votar en blanc i ara, quatre dies després, explica àmpliament els seus motius i la seva posició dura contra l’amnistia. El seu principal argument és que una amnistia “no és susceptible d’intercanvi de prestacions”, ja que això “desvirtua la seva naturalesa de negoci polític graciable”. Guilarte esgrimeix que una amnistia és una “mesura de gràcia” que s’atorga “unilateralment” pel poder legislatiu (la defineix com a “mesura gratuïta”) i que, per tant, “no pot arbitrar-se a canvi de contraprestació onerosa”. A més, reprova el “sorprenent silenci” de la “faraònica” exposició de motius sobre el “precedent contractual” que és causa “decisiva” de l’amnistia. Es refereix a l’acord entre el PSOE i Junts per la investidura de Pedro Sánchez.
I aquí és on arriba la metàfora: “Pot donar-se gratuïtament un ronyó, però no a canvi de preu”. “L’amnistia no pot ser sinal·lagmàtica [bilateral] moneda de canvi de la consecució d’una majoria parlamentària per la investidura, ja que implica convertir la mesura de gràcia, per definició unilateral i gratuïta, en una cosa bilateral i onerosa”, proclama. Així doncs, considera que la norma té “contrapartides polítiques de gran rellevància a càrrec dels amnistiables” i defensa que, com aquest plantejament no es va tractar “ni en un ni en un altre informe” (elaborats pel conservador Wenceslao Olea i per la progressista Mar Cabrejas), va optar pel vot en blanc. Ambdós dictàmens “van menysprear” un precedent del qual, a parer seu, “s’hauria hagut de partir”.
En el seu escrit, Guilarte també sosté que les amnisties de les quals es té notícia (esmenta, per exemple, la d’Espanya del 1977 i la de Geòrgia de 2012) es basen en una “causa gratuïta” en el sentit que “determinen una prestació/prerrogativa a activar pel poder legislatiu”, però “mai per l’amnistiat, que es limita a acceptar agraïdament, encara que sembla que tampoc no és aquest el cas, l’extinció de l’acció penal atorgada graciosament pel seu benefactor”. Això porta el president del CGPJ a concloure que “no hi ha precedents, ni a Espanya ni en la resta de nacions que han acordat mesures de gràcia similars, on l’amnistia s’hagi inserit en una transacció sinal·lagmàtica [bilateral], amb prestacions mútues.”
A tot això, Vicente Guilarte argüeix que la seva voluntat era “oferir un posicionament neutral” perquè considera que “el plantejament de constitucionalitat té sens dubte fortes connotacions polítiques” i posa de relleu que és “prudent” mantenir una “certa neutralitat” perquè el Poder Judicial “ha d’abstenir-se d’intervenir en qüestions polítiques”. A més, davant l’elaboració de dos informes de signe contraposat, sosté que si la radiografia “s’hagués limitat a l’anàlisi del seu articulat, sense entrar en el debat sobre la seva constitucionalitat”, els vocals haurien aconseguit aprovar un únic informe, ja que obeïa a una “lògica jurídica” en la qual “pràcticament tots” haurien “estat d’acord”. “La polaritat que ens assetja ho ha impedit”, lamenta.
L’amnistia “no apareixia” al programa electoral del PSOE
Vicente Guilarte va una mica més enllà i lamenta que la finalitat de la “pacificació política i convivencial” de Catalunya i el compromís de propiciar una amnistia “mai va ser esbossada prèviament al programa electoral” del PSOE. “La seva necessitat sorgeix a partir del resultat electoral i així ha estat expressament explicitat, amb esclaridora nitidesa, pel president del govern espanyol”, recorda. Malgrat aquestes consideracions, i a risc de semblar contradictori, Guilarte també apunta que és “conscient” que la doctrina del Tribunal Constitucional “sempre ha estat reticent a pronunciar-se sobre les intencions del legislador que no estiguin explicitades en els enunciats normatius de les lleis que són objecte de control de constitucionalitat”. Tanmateix, en aquest cas, afirma que “la situació és diferent” perquè “realment existeix un enllaç causal evident” entre els acords dels partits polítics i l’amnistia.
Una amnistia per a la “pacificació” de Catalunya estaria “legitimada”
A les seves nou pàgines d’exposició, trasllueix un argument rellevant. Guilarte reconeix que el “disseny causal de l’amnistia” que es reflecteix en l’exposició de motius, i que apel·la a la reconciliació, sí que “legitima la seva configuració com a mesura de gràcia” a través de la qual “qui la propícia té per objectiu essencial la pacificació convivencial de Catalunya”. No obstant això, el president del CGPJ insisteix reiteradament que aquesta no és la causa real de l’amnistia.