El president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, ha rebutjat la petició realitzada aquest mateix diumenge per part del vocal progressista Álvaro Cuesta de desconvocar el ple extraordinari programat per a aquest dilluns per debatre una proposta de declaració institucional contra l'amnistia.

Mitjançant un escrit, Guilarte ha respost que la convocatòria s'ha realitzat de conformitat amb l'article 35, segon paràgraf, del Reglament d'Organització i Funcionament del Consell General del Poder Judicial, aprovat mitjançant Acord de 22 d'abril de 1986. En concordança, exposa l'escrit signat per Guilarte, amb els antecedents registrats en supòsits anàlegs en els quals la Presidència del CGPJ ha atès sempre les sol·licituds de convocatòria de sessió extraordinària del Ple que se li han cursat per diferents vocals.

El manifest del vocal progressista

Per tot això, el president interí de l'òrgan ha rebutjat acceptar la sol·licitud del vocal Álvaro Cuesta que ha considerat "manifestament il·legal" aquesta convocatòria i que, a més, ha anunciat que no assistirà en cas que continuï amb el ple, que creu "contrari a l'ordenament jurídic i a les funcions constitucionals" del CGPJ, segons ha remès en un escrit aquest diumenge.

Així mateix, el CGPJ es reunirà aquest dilluns a les 19.00 hores en un ple extraordinari per debatre la proposta de vuit vocals de l'ala conservadora d'emetre una declaració institucional contra la futura llei d'amnistia que beneficiarà els represaliats del Procés. El passat 1 de novembre aquests vocals van demanar estudiar, votar i emetre una declaració institucional en la qual s'expressi la "intensa preocupació i desolació" de l'òrgan per la llei d'amnistia que el PSOE està ultimant amb ERC i Junts, en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president el govern espanyol. Els vocals conservadors van assegurar que la llei d'amnistia tindrà efectes de "degradació" per a Espanya. També van insistir que quan s'apliqui l'amnistia als encausats pel 'procés', l'estat de dret a Espanya "passarà a ser una mera proclama formal que inevitablement haurà de produir conseqüències en perjudici de l'interès real d'Espanya".

Tot plegat arriba en el moment en el qual Junts per Catalunya i el PSOE estan negociant una llei d'amnistia per als represaliats del Procés. El principal escull entre les dues formacions són els casos de 'lawfare'. I és que els del president Puigdemont volen incloure aquests casos, malgrat les reticències del PSOE. De fet, els socialistes espanyols han accedit aquest mateix diumenge a negociar-ho i, per això, les converses entre les dues formacions prossegueixen.