Vicente Guilarte manté la seva croada clamant per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i que reconeix que “ningú” li fa cas. El president interí de l’òrgan de govern dels jutges considera que, “en mig de la polarització política”, cal buscar “fórmules intermèdies” amb l’objectiu que els partits “s’oblidin una mica de la política i tutelin la independència judicial pel futur”. “No cal recórrer al belga”, ha exclamat, en referència a Didier Reynders, el comissari europeu de Justícia, que ha exercit de mediador entre el PP i el PSOE en tres reunions a Brussel·les amb l’objectiu de fer arribar les converses a bon port. Però no ha sigut possible. “La situació que tenim a Espanya no està a altres llocs d'Europa: ens fixem a Europa quan volem pel que volem i per altres coses no”, ha sostingut. Guilarte, en to de broma, ha confessat que preferiria que qui mediés fos Victoria Ortega, la presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola. “Avui continuem en mans de la política, cadascú té el seu interès a captar l’espai entre els jutges, s’ha esgotat el temps de la política, cal buscar fórmules alternatives”, ha reblat.
El president per suplència del CGPJ lamenta que és “evident” que si es manté una fórmula “estrictament política”, els vocals elegits tindran “l’estigma polític”. “Els vint vocals, encara que pretenguin parlar d’independència, seran activistes i nomenaran cent càrrecs judicials que tindran l’estigma polític, encara que realment pugui ser que no el tinguin, cosa que deixarà un sediment de politització del qual serà difícil escapar”, ha argumentat. Davant d’aquest escenari, i entrant en la carpeta de propostes, Guilarte aposta per “objectivar” els nomenaments d’alts càrrecs judicials, als quals situa com “el caramel de la política per captar els vocals”, que seran “la corretja perquè els nomenaments tinguin un biaix”.
En un debat organitzat al Consell General de l’Advocacia titulat Salidas para la renovación del Poder Judicial, ha reiterat una via que va traçar fa quatre mesos per facilitar la renovació d’un òrgan que fa cinc anys que té el mandat caducat: retallar les seves competències perquè no pugui fer nomenaments discrecionals d’alts càrrecs judicials. Això implicaria que els jutges siguin els que elegeixen els seus presidents de les audiències provincials i dels tribunals superiors de justícia: “Treure-ho de l’àmbit del CGPJ i donar-ho directament als jutges”. Pels nomenaments de les sales del Tribunal Suprem, Guilarte advoca per una “comissió amb especialistes” que siguin capaços de valorar els mèrits i capacitats dels magistrats per garantir que “les sales estiguin ocupades pels millors”. “No he llegit cap sentència del Tribunal Suprem i he designat a no sé quants magistrats, és un disbarat”, ha proclamat.
No vol dimitir per evitar un “conflicte institucional més gran”
Preguntat per la possibilitat de dimitir com a president o en bloc per part de tots els membres del CGPJ, s’ha allunyat d’aquesta possibilitat esgrimint que podria “generar un conflicte institucional més gran” i ha recordat que l’òrgan de govern dels jutges també té la funció de “defensar la independència judicial”. Tanmateix, sí que ha reconegut que caldria “fer més força conjunta per propiciar des de dins la necessitat de renovació”. Ara bé, ha etzibat a les veus que li demanen que plegui que “qui incompleix no pot exigir res al que compleix”: “Projecten sobre nosaltres que arreglem el seu problema, nosaltres no som els culpables”.
Juan Carlos Campo i Rafael Catalá, dos exministres de Justícia enfrontats per la renovació del CGPJ
Qui també ha pres la paraula en aquest debat, en una taula rodona anterior, han sigut dos exministres de Justícia, un del PSOE i un del PP: Juan Carlos Campo i Rafael Catalá. El socialista ha abanderat que el desenllaç només es trobarà “dialogant” i ha apostat per “buscar solucions imaginatives”. L’actual magistrat del Tribunal Constitucional també ha acusat el PP de trencar les negociacions en tres ocasions quan estaven molt avançades i ha argumentat que en aquells moments “mai es feia referència al sistema d’elecció”. Per tant, la reforma de la Llei del Poder Judicial, com exigeix el PP, “no pot servir d’excusa per no renovar”.
En canvi, Rafael Catalá considera que el govern espanyol ha decidit “no promoure el diàleg, l’acord i el consens amb el PP per les reformes que correspongui”. Qui va ser ministre amb Mariano Rajoy ha criticat Pedro Sánchez amb una pregunta: “Per què el PSOE és incapaç d’arribar a acords amb el partit polític amb el qual ha tingut entorns de diàleg tradicionalment i li és més fàcil trobar acords amb el comunisme, els independentistes i els hereus polítics d’ETA?”