El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha sortit aquest divendres en defensa de la “independència” de l’ens que presideix i ha demanat que les decisions del tribunal de garanties siguin acatades per la resta de poders públics, ara que la llei d’amnistia ha arribat a la seva teulada i el Tribunal Suprem s’ha negat a aplicar-la. “Tal com diu la llei, tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui”, ha asseverat, a banda de “reclamar el màxim respecte polític i institucional per les seves decisions i la seva independència”.
El discurs de Cándido Conde-Pumpido s’ha produït en l’acte de presa de possessió del nou magistrat del Tribunal Constitucional, José María Macías, jurista conservador que substitueix Alfredo Montoya (vacant des del 2022 per motius de salut). El nou membre del tribunal de garanties, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial, va pronunciar-se en contra de la llei d’amnistia abans que la norma fos aprovada pel Congrés dels Diputats. Va opinar que l’estat de dret s’ha de considerar “abolit” amb l’entrada en vigor d’una norma que té la intenció de reparar la persecució judicial a independentistes.
L'amnistia, a la teulada del Constitucional
L'acte en qüestió s'ha celebrat 24 hores després que el PP presentés un recurs d’inconstitucionalitat davant del tribunal contra la llei d’amnistia. Igual que en l'any 2007, el TC té actualment una composició de majoria progressista. I és per això que, igual que en el recurs contra l'Estatut, els populars també han fet una segona ofensiva: recusar tres magistrats perquè l’ens es pronunciï a favor seu.
Concretament, han demanat que s’aparti el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, argumentant que ja va apartar-se en una qüestió relacionada amb el Procés; així com Juan Carlos Campo i Laura Díez, amb l’argument que han passat per La Moncloa i no podrien ser imparcials en la deliberació sobre el recurs contra la llei d’amnistia. El president del Constitucional té la intenció de portar aquest recurs per la seva admissió a tràmit en el Ple del dimarts 24 de setembre.
Amb el moviment del PP, el Constitucional ja ha rebut dos recursos sobre la llei d'amnistia (el text dels populars i una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Suprem). Cal que en rebi, almenys, un més: el de l'independentisme contra alguns jutges espanyols. Però aquest encara haurà d'esperar. Un dels moviments que s’ha de produir en els pròxims dies és la resolució, per part de Pablo Llarena, del recurs de reforma que va presentar Carles Puigdemont contra la no-aplicació de l’amnistia i el manteniment de la seva ordre de detenció.
Un cop el magistrat hi tanqui la porta, l'advocat Gonzalo Boye haurà de recórrer en apel·lació a la Sala Segona del Suprem abans d’elevar la qüestió al Tribunal Constitucional a través d’un recurs d’empara, que és la via que podria fer servir el president a l’exili per aconseguir ser amnistiat.