El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois (del partit N-VA, a la foto amb el President Puigdemont), s’ha manifestat “sorprès” per la decisió de l'Audiència Nacional d'empresonar al Govern català i d'emetre una ordre de detenció europea contra Puigdemont i els cinc consellers que són a Bèlgica. Bourgeois també ha demanat a la Unió Europea (UE) que actuï.

“Detenir càrrecs democràticament elegits és anar massa lluny”, ha dit a l'agència Belga. “Estic sorprès que tal cosa sigui possible a l'Europa contemporània. Faig una crida urgent, un cop més, a tots els organismes europeus per a que actuïn i busquin entre Espanya i Catalunya solucions democràtiques a aquesta crisi”.

Nitroglicerina

El govern de Bèlgica manega la carpeta catalana com una ampolla de nitroglicerina. Pot esclatar i endur-se al riu el complex quadripartit de Brussel·les. El soci principal del primer ministre, el liberal való Charles Michel, no és altre que el N-VA, el partit nacionalista flamenc que es declara “independentista” en l’article 1 dels seus estatuts. El N-VA està “tens com un arc tibat” entre el seu compromís sobiranista i la responsabilitat de govern, diu el diari belga Le Soir.

Els flamencs emparen Carles Puigdemont i els consellers que l’acompanyen a la capital europea, alhora que no volen posar en risc supervivència del quadripartit. D’una banda. el president del N-VA, Bart de Wever, va avisar que “no deixarien caure a un amic”.

Alhora, el govern belga no ha de patir els tràfics legals de Puigdemont, com explica el líder flamenc al Parlament Europeu, Sander Loones. “Si sol·licita l'asil decidirà el CGRS (Comissari General per als Refugiats i Apàtrides). Si en demanen l'extradició, la decidiran els jutges. Per tant, en qualsevol cas, aquest afer es resoldrà via procés legal. El govern no ha d’intervenir”.

Loones fa costat al primer ministre. “Charles Michel és un exemple per a tota la UE, perquè ha estat el cap de govern o d’Estat que més ha manifestat la necessitat de retornar la serenitat al debat, ha cridat al diàleg entre catalans i espanyols i ha recordat dels drets de tots els ciutadans europeus”.

Desafiament de Madrid

Sobre Puigdemont també ho té clar. “Puigdemont (...) ha triat Brussel·les perquè és la capital de la UE, on pot [promoure] el cas català dins l'agenda europea. Puigdemont és un home respectuós, tranquil, i em sorprèn veure com alguns polítics en parlen com si fos un terrorista: no ha fet res més que celebrar un referèndum per donar veu al seu poble, cosa que és prou democràtica”.

Michel, però, vol alguna cosa més. Segons Le Soir, el primer ministre “ha enviat un missatge als seus principals ministres, implorant-los que deixin de comentar el cas de Catalunya i que instrueixin als seus col·laboradors en aquest sentit”. Fa tres o quatre mesos, segons una altra font governamental, “Michel ja va assenyalar que el cas català podria ser perillós per a la seva majoria de govern”.

Un altre nom de relleu del nacionalisme flamenc, Willy De Waele, president de l'OVV (Centre Coordinació de les Organitzacions Flamenques), no vol que el cas català destrueixi el govern federal a quinze mesos de les eleccions generals, però reconeix que la situació pot ser delicada. “Seria mortal que Madrid desafiés Bèlgica, volent marcar políticament al nostre govern d'una manera o altra. La majoria federal no ho resistiria. El N-VA, pel seu compromís sobiranista, la seva base electoral i la competència del Vlaams Belang [un partit xenòfob], no podria sostenir que el govern es doblegui políticament als requisits de Madrid”.