Enganxada entre Pedro Rollán i Sara Bailac a costa del rei Felip VI. La portaveu d’ERC al Senat ha acusat el govern espanyol de “posar en risc la llengua catalana” per “tapar les vergonyes al rei” després que el monarca espanyol atorgués el títol “Reial” a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle negacionista del català a les Balears. Davant d’aquestes paraules, i escudant-se en el Reglament del Senat, el president del Senat li ha demanat que guardi el “degut respecte a totes i cadascuna de les institucions”. “No em correspon a mi fer de portaveu de la Casa Reial, però si per alguna cosa s’ha caracteritzat és per guardar una cura exquisida i defensar el cabal i la singularitat de tots i cadascun dels meravellosos territoris que conformen l’única nació, que és la nació espanyola, de la qual Catalunya és una peça absolutament fonamental”, ha exclamat Pedro Rollán des de la posició de president de la Cambra Alta. Bailac s’ha defensat esgrimint que “en cap moment s’ha produït una falta de respecte”, sinó un “control al govern espanyol”.
Aquesta picabaralla s’ha produït en el marc de la sessió de control del Senat. Sara Bailac ha preguntat al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, si, donat que la Constitució espanyola estableix que tots els actes del rei han de ser ratificats pel president del govern espanyol o pel ministre competent, el reconeixement de l’Acadèmi de sa Llengo Baléà va ser ratificat per ell o per Pedro Sánchez. Davant la falta de concreció del ministre, Bailac ha replicat que, “sense confirmar ni desmentir” res de res, el que estava fent la Moncloa era “posar en risc la llengua catalana per tapar les vergonyes al monarca”. Així mateix, la senadora republicana ha esgrimit que no es pot deixar la llengua “en mans dels qui no la defensen” i ha lamentat que l’Estat hagi distingit una “falsa acadèmia de la llengua balear que assumeix els postulats de VOX, divideix la llengua catalana i diu que la llengua que es parla a les Balears no és català”.
La resposta d’Ángel Víctor Torres ha estat insuficient. El ministre ha considerat que les qüestions lingüístiques “haurien de quedar al marge del debat partidari i, sobretot, al marge del debat electoral”. Dit això, ha activat el botó de la campanya: “Cal que, una vegada que votin els catalans, es conformi el Parlament i hi hagi un Govern, hi hagi el màxim dels consensos, unanimitat, si fos possible, per projectar i impulsar, entre altres, la llengua catalana”. També ha volgut presumir que el Congrés dels Diputats va aprovar el setembre una reforma del Reglament per permetre l’ús del català, el basc i el gallec a canvi del vot a favor de Francina Armengol com a presidenta de la Cambra Baixa: “Crec que és de justícia assenyalar els que caminen en aquesta pluralitat lingüística”, ha proclamat.
“L’Estat espanyol té al·lèrgia a la diversitat lingüística”
En la seva primera intervenció, Sara Bailac ha acusat l’Estat espanyol de tenir “al·lèrgia a la diversitat lingüística” i ha alertat que el català es troba en una “situació d’emergència lingüística”. La portaveu republicana al Senat ha lamentat que l’Administració General de l’Estat “no garanteixi els drets lingüístics dels catalans” i que el català rebi “atacs” per part dels governs de dreta, de la ultradreta i de la monarquia. A més, ha recriminat al PSC que hagi “copiat” el programa electoral de Ciutadans i “posi en risc” la immersió lingüística a les escoles catalanes. I ha dirigit un dard a Salvador Illa, que fa uns dies es va referir a Lleida com a Lérida: “Veiem un Partit Socialista a Catalunya que està fent tots els seus actes electorals en castellà, que per castellanitzar, castellanista fins i tot els topònims”.