El president en funcions del Tribunal Suprem, Francisco Marín, ha afirmat que la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha rebut “amb satisfacció” en el Tribunal Suprem i que “dona suport” als tribunals espanyols per aconseguir l’entrega de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili. Marín ha fet aquesta valoració, després que el rei Felip VI hagi presidit l’acte d’entrega de despatxos judicials a un total de 215 jutges a l’Auditori del Fòrum de Barcelona. El Rei, un any més, ha demanat als nous jutges que defensin la seva independència judicial davant qualsevol institució, i els ha recordat que " també són jutges europeus", en aquest dia mancat per la sentència del TJUE.
El president del Suprem ha assegurat que “els tribunals belgues no es podran oposar a les euroordres dels tribunals espanyols” perquè ha assegurat que a l’Estat espanyol “no hi ha un problema sistèmic”. Pel que fa al nou requisit que es vulnerin dret a “un grup objectivament identificable”, Marín no ha estat tan taxatiu i ha assegurat que cada tribunal ho haurà d’interpretar. També ha admès que encara calen resolucions dels tribunals europeus per poder reclamar els independentistes catalans a l'exili.
Interpretacions oposades
La interpretació triomfalista del Tribunal Suprem també és feta pels independentistes catalans i els seus advocats. Una fita destacada pels catalans és que el TJUE ha afegit que no només cal una vulneració de drets de forma sistèmica o general sinó, que aquest sigui a un grup determinat, del qual els advocats dels independentistes catalans, Gonzalo Boye, Andreu van den Eynde i Benet Salellas, havien defensat en la vista en el tribunal de Luxemburg.
Preguntat si cal demanar un aclariment al TJUE sobre què significa “grup objectivament identificable”, el president del Suprem ha contestat que el tribunal europeu pensa molt bé el que vol expressar i si “no ha volgut concretar més” serà per alguna cosa.
En concret, la sentència del TJUE sobre la negativa de la justícia belga a lliurar Lluís Puig al Tribunal Suprem adverteix que un estat membre de la UE no pot negar-se, "en principi", a executar una euroordre, però sí que pot aplicar una disposició nacional que prevegi que es pot denegar l'ordre de detenció quan "doni lloc a la vulneració d'un dret fonamental". El TJUE hi afegeix que es pot denegar l'euroordre, si es valora l'existència de deficiències del sistema judicial "que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". És la gran novetat.