El Tribunal Constitucional vol pronunciar-se sobre la llei d’amnistia en els pròxims mesos. El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, reconeix obertament el seu desig que la primera sentència sobre la norma de l’oblit penal, que serà sobre el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PP, arribi abans d’estiu, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la llei. “L’estudi està molt avançat i, d’acord amb intentar fer un tribunal àgil perquè la justícia lenta i tardana no és justícia, tenim la idea de poder resoldre’l abans de l’estiu, però tampoc podem precisar més”, ha verbalitzat en un esmorzar organitzat a l’Ateneo de Madrid. Es tracta del recurs impulsat pel PP, que Pumpido ha reconegut que està “ben fonamentat i argumentat”, cosa que portarà el Constitucional a haver de “respondre amb una sentència ben argumentada”. La ponent és la vicepresidenta del TC, la progressista Inmaculada Montalbán.
Aquesta sentència serà el primer pas per poder resoldre la resta de qüestions que el TC té a sobre de la taula. “Hem fet una ingent feina en aquests mesos per arribar al moment actual, en el qual la major part dels procediments s’estan tramitant, s’ha escollit un recurs de capçalera per posar-nos d’acord sobre un seguit de temes que s’aplicaran als altres procediments”, ha relatat Cándido Conde-Pumpido. En concret, el TC està estudiant una trentena de recursos: el presentat pel PP, els quinze dels governs i parlaments autonòmics, les sis qüestions d’inconstitucionalitat del Suprem, del TSJC i de l’Audiència Provincial de Madrid i els vuit recursos d’empara impulsats per ciutadans que invoquen les seves garanties constitucionals perquè no se’ls ha aplicat l’amnistia (per exemple, els recursos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa van ser admesos a tràmit al febrer i el de Jordi Turull espera el seu torn en les pròximes setmanes).
“Per poder resoldre els recursos d’empara, primer haurem de resoldre si la llei és constitucional”, ha subratllat Pumpido. Això sí, fonts del TC consultades per ElNacional.cat admeten que hauran de plantejar-se dos debats jurídics: un sobre la constitucionalitat de la llei i un altre sobre si la malversació entra al perímetre de l’amnistia, que és el que ha qüestionat el Tribunal Suprem per negar-la als membres del Govern de l’1-O.
“Qüestionar el Tribunal Constitucional és qüestionar la Constitució”
“Li preocupa que s’estigui qüestionant la legitimitat del Constitucional des d’àmbits polítics o fins i tot des del Suprem?”, li han preguntat. I Cándido Conde-Pumpido ha aprofitat per fer una defensa a ultrança del TC. “Em preocupa moltíssim perquè qüestionar el Constitucional és qüestionar la Constitució i qüestionar la legitimitat del Constitucional per poder dictar sentències que sotmetin als poders públics a la Constitució és qüestionar el sistema democràtic”, ha contestat. El president del TC ha subratllat que el tribunal està “funcionant bé internament” amb dotze magistrats que són “juristes magnífics i esplèndids” que desenvolupen la seva feina amb “tota fermesa”, però ha lamentat que aquesta feina pot quedar “entelada si, des de l’exterior, el grau de polarització que hi ha a la societat espanyola es transmet en contra del Constitucional”.
“Ni el legislador, ni el govern espanyol, ni el Suprem tenen un poder que només respon davant de Déu i davant de la història. Tots els poders públics responen al Constitucional i han d’actuar sotmesos a la llei i al dret, especialment a la Constitució. Per aconseguir el propòsit de submissió de la política al dret, es va crear un tribunal cúspide dedicat en cos i ànima a assegurar que la Constitució presideixi la vida nacional i que asseguri la convivència civilitzada”, ha reiterat Pumpido, que ha destacat que la seva tasca és “resoldre conflictes polítics amb arguments jurídics”. A més, el president del TC ha alertat que, per “defensar la Constitució”, els magistrats a vegades han d’enfrontar-se a “forces o corrents d’opinió molt poderoses”, com “poders econòmics, polítics i mediàtics que tenen interessos d’una manera o una altra”. “Aquest enfrontament només pot superar-se amb el respecte institucional i és un respecte que lamentablement trobem a faltar massa vegades”, ha denunciat.
“L’experiència política al Constitucional és convenient i necessària”
Cándido Conde-Pumpido també ha defensat la idoneïtat que al Constitucional hi hagi membres amb una experiència política prèvia: “La imparcialitat del TC està absolutament garantida”, ha destacat. “[El TC] té a excel·lents juristes que, afortunadament, són persones que tenen una altra experiència”, ha reiterat. I ha esmentat alguns exemples europeus: el president del Constitucional de França, Laurent Fabius, va ser primer ministre en dues etapes, el president del Constitucional d’Alemanya, Stephan Harbarth, va ser diputat del Partit Demòcrata durant nou anys i l’expresident del Constitucional d’Itàlia, Augusto Antonio Barbera, també havia estat ministre prèviament.
“En tots els tribunals constitucionals hi ha persones que, sent grans juristes, també tenen experiència política. Això no polititza en absolut el tribunal, el millora. [...] Aquesta experiència és convenient i necessària”, ha esgrimit Pumpido. En concret, actualment, dos membres dels membres del TC van tenir alguna responsabilitat al govern de Pedro Sánchez: Juan Carlos Campo va ser ministre de Justícia entre el 2020 i el 2021 (i va apartar-se de tots els debats sobre l’amnistia) i Laura Díez va ser directora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del 2020 al 2022 (el TC va rebutjar la recusació que van plantejar el PP i els governs i parlaments autonòmics).
“A diferència de la jurisdicció ordinària, el Constitucional no té qui el defensi”, ha sostingut Pumpido, que ha assenyalat que el TC està “sol amb la garantia que compta amb el suport dels poders de l’estat” que l’han escollit, encara que a vegades els mateixos poders de l’estat que l’han elegit “es regiren contra les seves decisions”. “No s’entén que, amb massa freqüència, es qüestioni la legitimitat del Constitucional i dels seus membres. Són ells els que ens han elegit. Desqualificar el sistema d’elecció és desqualificar a la mateixa Constitució, que és la que estableix expressament el model d’elecció”, ha censurat.
Compara el procés independentista amb el terrorisme d’ETA i defensa l’aplicació del 155: “Va resoldre pacíficament la qüestió”
D’altra banda, Cándido Conde-Pumpido també ha parlat sobre el procés independentista. L’ha posat al mateix sac que el 23-F i el terrorisme d’ETA com els “tres principals perills” als quals “s’ha enfrontat” la democràcia espanyola des de l’aprovació de la Constitució. El president del TC ha al·ludit a “l’acció secessionista que va pretendre desmembrar l’estat des de l’interior de les institucions autonòmiques” i que va ser “superada i vençuda gràcies a la fortalesa de les institucions” i a l’aplicació del 155. L’ha definit com un “mecanisme constitucional que molts autors havien qualificat d’inútil” i que “va resoldre pacíficament la qüestió”. Prèviament, havia esmentat el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, que va ser “superat per la força de les institucions i de la monarquia parlamentària” i “l’acció armada del terrorisme” d’ETA, que va ser “derrotada gràcies a l’acció política dels tres poders de l’estat”.