La presidenta de l'Eurocambra ha demanat un nou informe sobre l'ús del català als plens, abans de decidir sobre la petició del govern espanyol d'oficialitzar la llengua catalana a la Unió Europea —juntament amb el basc i el gallec—. Segons han confirmat fonts parlamentàries, Roberta Metsola s'ha adreçat al grup de treball de Llengües dels Ciutadans i Serveis Lingüístics perquè avaluï l'impacte tècnic, logístic i econòmic que comportaria oficialitzar les tres llengües al Parlament Europeu, en la primera vegada que la presidenta atén la petició feta per l'executiu estatal.
L'encàrrec de Metsola ha arribat dues setmanes després de l'última carta del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que tornava a reclamar l'oficialitat del català. El grup que farà l'informe sobre les conseqüències pràctiques, pressupostàries i polítiques de l'ús del català als plens està format per vicepresidents de l'Eurocambra com Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP), així com un representant de l'Esquerra, el francès Younous Omarjee; una altra dels ultraconservadors d'ECR, la italiana Antonella Sberna; i el liberal Martin Hosjík, com a president. La primera reunió serà al desembre.
Què recollirà l'informe sobre el català?
L'objectiu és tenir dades clares sobre el cost que suposaria la traducció en els plens pel que fa a personal i infraestructures, però també valorar altres elements com si hi hauria prou personal qualificat per assegurar les interpretacions de les tres llengües. És a dir, que l'informe pot abordar el cost dels intèrprets, les conseqüències polítiques si altres països europeus amb minories lingüístiques volguessin fer el mateix o el cas pràctic del gaèlic, l'últim idioma a ser reconegut com a oficial a escala europea —pel qual, de vegades, és complicat trobar intèrprets. El grup també presentarà una proposta de decisió, sobre la qual després haurà de votar la Mesa del Parlament Europeu.
No hi ha un calendari establert per a l'informe, tot i que hi ha fonts que apunten que serà qüestió de "mesos més que setmanes". Això sí, en cap moment s'allargarà més enllà de la legislatura. El que se sap és que els vicepresidents de l'Eurocambra treballaran conjuntament amb qüestors (eurodiputats dedicats a qüestions administratives) i serveis interns de la institució. Així, a diferència d'un informe similar dels serveis interns fet el 2023 (les conclusions del qual mai van transcendir), la sol·licitud d'aquest dilluns eleva el cas a un nivell polític perquè hi treballaran eurodiputats.
El català a l'Eurocambra i a la UE
Quedi clar que aquest procés és independent a la sol·licitud espanyola per fer les tres llengües oficials a la Unió Europea, ja que es tracta d'un debat que té lloc al Consell. Metsola volia esperar a veure si el Consell aprovava la inclusió del català, el basc i el gallec en el règim lingüístic comunitari, però això encara no ha passat per les reticències de diversos estats membre. La qüestió està encallada des de la primavera, quan la presidència belga ho va plantejar per últim cop al Consell d'Afers Generals. L'actual presidència rotatòria, en mans d'Hongria, ha descartat la qüestió.
En el cas del català als plens de l'Eurocambra, els socialistes es mostren optimistes. Per què? Perquè ara els socialdemòcrates europeus tenen cinc de les catorze vicepresidències de la Mesa, una més que la passada legislatura. A més, Ciutadans ha desaparegut de la institució. El que cal és que Metsola faci el pas d'incloure la qüestió en l'ordre del dia perquè es pugui votar.